SANT ADRIÀ 5 – TORDERA “A” 5

Un matx no gaire apte per a cardíacs, el que hem jugat aquest matí a la riba del Besòs. Ja comptàvem que jugar contra l’equip de Sant Adrià no seria pas fàcil, però en començar ja quedava clar que els nostres presentàvem millor elo en tots els taulers, i a priori hem començat confiant a emportar-nos el punt.
Més encara quan, només amb mitja hora jugada, en Fernando ha posat el 0-1 quan el rival li ha abandonat en perdre una qualitat, encara en plena obertura. En aquell moment, la resta de partides tenia força bon aspecte.
Però el temps ha anat passant, i a mig matí han començat a decidir-se alguns jocs que ja mostraven que res no seria massa fàcil. El cronista ha badat quan tenia una posició gairebé aplastant i ha perdut un peó que li comprometia seriosament la partida. Per sort ha pogut arreplegar un empat.
També en aquells moments es tancaven les partides d’en Joan i d’en Carles amb dues taules més. Però en poca estona en Pau s’ha vist atrapat i ha hagut de retre el rei, mentre en Juan Pedro començava a passar dificultats amb un cavall que s’havia de posar gairebé a la butxaca. A més, l’Eduard al segon tauler no acabava de trobar el pla precís i caminava poc a poc cap a una posició desesperada.
Així les coses, en Josep Maria, tot i no trobar-se gaire bé, ha tornat a enredar un experimentat rival en una teranyina que duia a un final favorable i, am aplom i paciència, li ha anat llimant les ungles fins que ja no esgarrapava i llavors l’ha convidat a perdre el punt, cosa que el contrari ha acceptat.
Final de la partida de l’Eduard i sorpresa en la d’en Juan Pedro (sí, sí, aquell cavall ha resultat decisiu!! com s’ho fa?). En Josep ha volgut forçar una posició superior -guanyadora!- però li ha passat per alt una situació de mat, que ha donat ales al rival i, en un finish elèctric, on els rellotges han adquirit categoria substantiva, ha acabat perdent el punt.
I, per si fos poca l’emoció, durant tot aquest tràfec, en Jacobo se les havia amb una posició que comptava amb dos peons de més des de l’obertura però amb un rival que anava inventant possibilitats d’atac. Per una bona estona tots aguantàvem l’alè perquè, amb el 4,5 – 4,5, podia passar de tot. Al final, repartiment del punt i del matx, i tots hem respirat fondo. Quatre hores llargues de combat. Feia bon dia, a Sant Adrià.
Ah, i l’arbitratge no hi ha tingut res a veure.
La setmana que ve rebrem el Sant Andreu. confiem que no se’ns “atravessi”.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari