TORDERA “A” 6 – PEONA I PEÓ “B” 4

La bona notícia d’avui, sens dubte, ha estat la victòria i el fet de mantenir una setmana més el liderat del grup. Dit això, però, si volem ser justos hem d’afegir tot seguit que l’equip rival ens ho ha posat molt difícil, i només ha cedit en els darrers compassos del matx, després d’haver disposat d’ocasions per empatar-lo i fins potser de guanyar-lo. Cal felicitar-los per la seva lluita.
El matí ha començat amb normalitat, i prop de les onze ja algunes partides semblaven agafar color local. En Josep Maria s’ha vestit de killer i s’ha inventat un atac sobre l’enroc llarg del jove rival que riu-te dels bombardejos de Dresden. Ha entregat una qualitat demolidora i no ha donat respir.
I en Carles, el seu veí, ha fet tres quarts del mateix. Ja vam avisar que hi havia molta ràbia continguda per les derrotes en les primeres jornades. I a en Carles, si el deixes atacar… El rival n’ha pres bona nota.
En Joan, per la seva part, signava un empat que probablement no podia prosperar. I mentrestant en Fernando donava una classe de veterania entregant temporalment un peó per apoderar-se dels centres neuràlgics de la posició i des d’allí muntar un atac que l’ha dut a emportarr-se el punt de manera molt eficaç.
I aquí ha començat a enteranyinar-se el cel. Quan semblava que tot seria prou fàcil, en Josep ha tingut un descuit que li ha costat la dama per torre i, de fet, la partida, i la resta de jocs no teníen gaire bon carés, llevat del d’en Juan Pedro, que anava cargolant com en ell és habitual.
El cronista ha vist com una partida força còmoda s’encaminava a un final força difícil de defensar. En Pau anava avançant amb pas ferm cap a unes taules força cantades. L’Eduard no ha pogut treure més que mig punt, tot i que després de foça pólvora. I la partida d’en Jacobo semblava dada i beneïda contra el nostre jugador. Per una estona el fantasma de l’empat i fins i tot el de la derrota s’ha passejat per la sala.
Llavors, com a les pel·lícules, ha arribat la salvació en els darrers compassos. Mentre el cronista forçava unes taules teòriques amb el rival sense a penes temps de fer-les, en Juan Pedro havia de cedir mig punt en no poder evitar un perpetu, i, qui sinó, en Pau, just després de proposar taules al contrari i que aquest les rebutgés, li ha arrabassat el punt sencer quan aquell ha tingut una badada. 6-4, però amb una lluita ben bonica i amb emoció fins a migdia.
La setmana que ve anirem a veure el Sant Adrià.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari