CATALUNYA 4,5 – TORDERA “A” 5,5

Partit jugat de poder a poder el que hem tingut aquest matí al Casinet d’Hostafrancs. D’antuvi es preveia un matx força complicat per a nosaltres, doncs confrontant les dues llistes quedava palesa la superioritat d’ELO dels barcelonins. Això no obstant, l’esperit era de lluita i de “a veure què passa”. I ha passat el que més ens convenia.
Magnífica partida d’en Josep, al primer tauler, malgrat algunes imprecisions que podien donar tots els resultats, però que al final s’ha endut el punt sencer.
L’Eduard, avui, no tenia excessives ganes de brega. Comentava que avui jugava una partida tal i com manen els cànons. I, de tan correcta, ha acabat amb un repartiment equitatiu.
Tot plegat, semblant al que li ha passat a en Juan Pedro, a qui el rival li ha reclamat taules fotogràfiques i ell ha respost, sorneguer com és, que avui no havia dut la màquina… De fet, però, ja li semblava bé perquè el rellotge començava a fer de les seves, i no se sap mai.
El cronista ha jugat tres partides: ha perdut l’obertura, ha guanyat el mig joc i s’ha deixat fer un mat innocent al final. Però com que el mig joc no compta, s’ha penjat el zero.
En Josep Maria ha tornat a treure l’esperit Maroczy i ha embolicat el contrari en un final del qual ell en controlava tots els fils. Probablement el rival ha pensat molta estona que tenia alguna cosa a fer, i gual com l’insecte que s’encara amb l’escorpí mirant-li els ulls i no li veu la cua amb el fibló…
En Pau ha signat les taules després d’una Alekhine de les seves, amb opcions clares de victòria. En Fernando ha hagut de claudicar després de no haver-se decidit a fer un sacrifici de qualitat que, probablement, li hauria donat el punt a ell. Costa tant, de vegades, llançar-se al buit…!
Bravo per en Carles, a qui avui sí que li ha sortit una partida rodona. Ja havíem avisat que algú s’anés preparant per rebre, i avui ha sortit a apretar de principi a final, fins que s’ha cobrat el punt ben merescudament.
I en Joan havui se les ha tingut amb un jugador veterà, experimentat i força imprevisible, però ha sabut fer equilibris sense xarxa i, després dels salts mortals pertinents, ha arribat a un final dels que a ell li agraden: amb tot calculat com un rellotge i amb totes les variants a favor. I, parlant de rellotge, l’anècdota que el senyor Vilageliu, en posició ja desesperada, ha oblidat apretar el rellotge i li ha caigut la bandera mentre ell segurament estava convençut que corria el d’en Joan.
La darrera partida, la d’en Jacobo, ja amb el matx decidit a favor nostre, no tenia cap transcendència, però l’han lluitada fins a la darrera bala del darrer peó de la darrera casella de la segona planilla,… però el punt ha caigut del cantó dels locals.
Un comentari per l’excel·lent local de joc, realment còmode, ben il·luminat i climatitzat, amb bon material… molt diferent del de la setmana passada a Cassà!
Un resultat que ens referma en el lideratge del nostre grup. Diumenge esperem el Peona i peó.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari