TORDERA “A” 7’5 – FIGUERES “B” 2’5

Segona ronda i segona victòria. Això se’ns està posant prou bé!
Avui hen tingut la visita del segon equip de Figueres, que tradicionalment acostuma a ser una incògnita pel que fa a la força que tindrà i que no es desvetlla fins que els veiem aparèixer. Comencem per dir que, un cop presentades les alineacions, el nostre equip sortia com a favorit en tots els taulers, cosa que feia pensar en un matx com a mínim assequible.
Han començat les partides de manera suau, tret de la d’en Pau, que ha engegat el ventilador i ha polvoritzat les defenses contràries. El pobre rei de l’adversari ha quedat sense cap protecció, i amb el fred que feia avui, s’ha estimat més capitular. Com aquell qui diu, encara no havíem entrat en calor i ja teníem un punt al sac.
Ha estat llavors quan el cronista ha fet la seva actuació estel·lar, transposant dues jugades d’una posició que li és francament coneguda i ha quedat pràcticament vist per a sentència. La sort és que en aquest país la justícia és tan lenta que ha tingut temps de resistir, capgirar i, al capdavall, acabar enduent-se el punt.
En Josep Maria ha signat unes bones taules (amb lleuger avantatge) davant el gat vell Alonso, que sempre acut a la cita amb nosaltres. I en Josep, al primer tauler, també ha fet les paus amb una posició superior.
En Joan ha muntat un atac sobre la fortificació d’en Parals que aquest no ha pogut resistir de cap manera, i ha retut el rei.
Al novè tauler, en Fernando s’ha emportat la victòria de manera clara i contundent, un cop ha tingut a ratlla el maleït rellotge. Una partida completíssima de principi a fi, i sense opcions pel rival.
En Carles ha tingut més problemes dels esperats, i no ha encertat a trobar el to que la partida demanava. Li ha estat impossible salvar un final sense esperances. De ben segur que agafarà el ritme per quan més necessaris siguin els punts.

Al darrer tauler, en Jacobo ha signat l’empat amb un rival molt jovenet, amb posició força prometedora, però amb poc temps al rellotge.
I novament hem de parlar d’un cicló, més que no pas d’una partida. Camps. Aquest nom ja comença a ser una amenaça per a qualsevol que s’assegui a jugar al segon tauler. Us pot semblar que el teniu, que li heu saltat al coll i que només falta el cop de gràcia, que ja no li queden recursos… No hi compteu! Si els recursos no hi són, doncs l’Eduard se’ls inventa! I el pobre Balaguer júnior ha tastat les estocades de l’autèntic estilista de l’equip. Un dia, amb calma, li haurem de demanar a l’Eduard que ens ho expliqui, com ho fa…
I en Juan Pedro se les ha hagut d’haver amb el també veterà Marull. Però si aquest es pensava que era el més murri de la classe, anava bén equivocat: quan ell hi va, en Juan Pedro ja en torna! Duel de trapelles, amb més paranys que si fossin caçadors, però amb vixtòria inapel·lable del nostre jugador, que no s’intimida gens davant dels focs d’artifici del rival.
I ara resulta que encarem la tercera ronda en una posició força còmoda. No devem ser pas tan dolents!
La setmana vinent, a Cassà.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari