TORDERA A 7 – SANT MARTÍ B 3

Victòria treballada la del primer equip aquest matí. I necessària si es mira la classificació i, sobretot, el panorama que s’entreveu en el futur immediat. De fet, no puntuar avui possiblement hauria estat dir adéu a algunes coses.

El matx ha començat amb normalitat (si entenem per normalitat el fet que a l’hora de començar el Sant Martí formava amb tota l’artilleria al seu lloc i nosaltres erem sis. També és veritat que aquesta situació ha durat poca estona i, a tres quarts de deu, les partides començaven d’avançar amb normalitat.

Fins ben entrat el matí no s’han començat a definir resultats. En Josep Mª es feia amb el punt després de dominar completament un rival que ha intentat molt, però res no ha pogut fer per evitar-ho.  Seguia en Carles, amb una partida cent per cent marca de la casa, agressiva i amb poques precaucions, però efectiva. Les taules de qui escriu i les d’en Lluís, en posicions que no donaven més de sí han posat el 3 a 1. L’Eduard, que només sap fer una cosa: guanyar, ho ha tornat a fer. Està imponent. I en Joan Fluvià, en posició de les que li agraden, amb negres ha acabat per marejar el rival i arrabassar-li el punt. Tot això mentre en Jacobo retia el rei en un final sense esperances després d’una partida amb clar domini seu, però que no ha encertat a rematar en el seu moment. En Joan Ayllón també signava les taules, com en Pau, que s’ha estimat més amarrar el mig punt que entrar en noves aventures incertes.

En Josep, per acabar, ha anat reduïnt la resistència del rival tot aplicant la “gota malaia” en una posició de peó aïllat, que, a més de deixar el rival sense gairebé temps al rellotge, l’ha deixat també sense resposta.

Una victòria balsàmica per encarar les rondes centrals de la competició. Diumenge vinent anirem a Gràcia, a preguntar si hi són els de la UGA B. Ja en parlarem.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.