TORDERA A 5 – FIGUERES B 5

Un empat per començar, però per a nosaltres, un gust amarg. Hem començat el matx amb un Figueres B ple de velles cares conegudes, cosa que sempre és agradable pel que té de retrobament. Durant una estona el partit es mostrava igualat, però en Joan Ayllón, potser perquè, com deia ell, “tenia son i volia anar a dormir aviat”, ha començat a fer de les seves i li ha fet un dibuix a en Jordi Balagué. Una estoneta més de tranquil·litat i les partides poc a poc anaven agafant més aviat color local. Poc després l’Eduard es feia amb el punt sencer, però en Carles feia un regal i també lliurava el seu, de punt.

Anava avançant el matí, i quan ha arribat l’hora de les decisions, després de la victòria d’en Josep i les taules de qui escriu, en Joan Fluvià ha agafat mig punt després de la pressió del rellotge, en Josep Mª imposava la seva tècnica en un final i guanyava també. La cosa semblava clara; i justament llavors han començat les sorpreses: en Lluís perd una partida clarament guanyada, en Jacobo entra en un atac dubtós i acaba també cedint el punt i en Pau, després d’aconseguir arraconar el rival i guanyar-li un peó, s’ha trobat amb un final inferior i sense temps. D’un previsible 7 a 3, com a mínim, hem hagut d’acceptar un 5 a 5. No és pas un mal resultat, però ben segur que el rival ha marxat molt més content que nosaltres.

I la setmana que vé, l’Ideal Clavé (quin rodolí!)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.