GRANOLLERS-CANOVELLES A 6 – TORDERA A 4

Nova ensopegada del primer equip, aquesta vegada al camp del potent Granollers, que ja presenta candidatura per poder ascendir.

Aquest matí hem viatjat cap al Vallès per encarar un dels partits a priori més difícils de la temporada. Els granollerins acostumen a presentar un equip compacte i molt bregat, amb escasses escletxes.

Així i tot, hem començat amb una certa combativitat, i durant la primera hora de joc les espases es mantenien enlaire. Ha estat a partir de llavors que algunes partides han encarat ja la fase decisiva. Així, en Lluís Ramírez es veia sorprès en un parany d’obertura que li ha costat una peça. En Daniel tampoc no encertava en el plantejament i es veia abocat a defensar una posició condemnada a fer-se, al final, insostenible. En Jacobo ha estirat mig punt en una partida amb alternatives jugada amb coratge per part seva. En Ferran també signava les taules després de treballar a consciència una posició més que difícil des del punt de vista estratègic.

Al darrere, en Lluís Puigdemont se’n duia un altre mig punt després d’haver manat durant gairebé tota la partida. El cronista s’afegia a les taules en una posició que qui sap si podia haver burxat una mica més.

Per davant, tant l’Eduard, que ha entregat peça i no li ha acabat de sortir prou bé, com en Josep, que tampoc no ha encertat en el plantejament de la moderna, han cedit els punts.

En Joan ha aguantat gairebé estoicament l’atac que el rival ha obtingut a canvi d’un peó, en una escandinava dificilíssima i ha acabat doblegant el vallesà. El seu secret: ahir havia preparat, justament, aquesta línia i la tenia prou fresca. Quin un, en Joan, amb el treball de laboratori…!

I en Pau s’ha pres la revenja de diumenge passat, quan va trobar-se perdent una posició possiblement guanyada, amb la diferència que la d’avui era segurament perduda. Un joc de despropòsits (un cavall a c3 que no hi havia de ser) l’han dut a una crisi en tota la línia que ell ha encarat plantant cara com si anés guanyant. I quan el contrari més avantatge tenia, un pim-pam-pum d’aquells que només surten un cop i l’ha rebentat. Si fos futbol, dirien que “els escacs són així…”

Total, que col·leccionem un altre zero i es van reduint les possibilitats de permanència, que passen per fer un altre punt, probablement. I diumenge vinent ens visita el totpoderós Colon Sabadell Chessy B, que té encara més potència que llargada en el nom. Us en parlarem!

Acta del matx

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari