TORDERA A 7,5 – FIGUERES B 2,5

Victòria plàcida la d’avui que neutralitza ja pràcticament del tot qualsevol risc de perdre la categoria.

Avui hem rebut el segon equip de Figueres, que venia a plantar cara com a un dels pocs cartutxos que els queden per salvar la temporada. Malgrat, però, que han presentat un equip força competitiu, només de confrontar les dues llistes la balança es decantava clarament cap al nostre costat pel que fa a ELO. Cal pensar  que ho fiaven tot a la veterania contrastada dels seus jugadors que, val a dir-ho, han lluitat bé durant tot el matí.

El matx ha començat amb un quart d’hora de retard perquè als empordanesos els faltava un dels cotxes -quatre jugadors- i hem esperat que arribessin.

Amb els rellotges en marxa han començat les partides i, com gairebé sempre, durant la primera hora ho hi ha hagut res de destacable, cadascú anava prenent posicions i es feia difícil avançar pronòstics.

Unes taules matineres de qui escriu han anat seguides de prop de la victòria d’en Pau al setè i de la d’en Daniel al novè. Les dues partides amb bons atacs i defenses no tan bones dels figuerencs.

En Carles, al vuitè, ha tombat el rei en un final sense esperances, i ha posat un punt d’emoció, però que era més aviat fictici. L’Eduard, al segon, s’ha encarregat de tornar a recordar qui manava avui, amb una victòria convincent davant d’un rival més que solvent. Estil Eduard pur, amb embolica que fa fort i desenllaç brillant.

En Joan ha cedit unes noves taules en posició que potser es podia explotar una mica més, i en Ferran s’enduia un punt sencer després d’haver trepitjat més d’un terreny minat. També el més pur estil Ferran, el que ens agrada veure.

I Ja amb els cinc punts a la butxaca, en Juan Pedro s’ha dedicat a collar fort el rival per mirar si es podia quedar el punt sencer, però al capdavall ha acabat acceptant unes taules que sentenciaven ja el matx a favor nostre.

Mentrestant, al primer hi havia una lluita intensa entre els dos primers espases, i en Josep s’ha posat el vestit de brodar i ha donat un recital de com es fan saltar totes les defenses que semblaven inexpugnables amb una precisió quirúrgica, marca de la casa. És el que tenen els artistes, que fan art.

I per arrodonir encara el matí, en Lluís s’ha acabat emportant també el punt sencer després de bregar estona llarga en una partida que feia de mal pronosticar.

Un resultat còmode que s’ajusta força al que hem vist. I amb quatre punts al sarró, molt malament haurien d’anar les coses perquè ens toqués patir.

Ara, a preparar-nos per visitar, diumenge vinent, el Santa Eugènia, que probablement també estarà amb allò que en deien “urgències històriques”.

Us ho explicarem.

Acta del partit

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari