LLINARS 4,5 – TORDERA A 5,5

Avui ens hem posat la desfressa (carnestoltes mana!) d’equip guanyador, i hem fet una rua fins al Vallès que ens ha deixat molt bon gust de boca. Qui sap si ja jornada ens haurà solucionat gairebé la temporada!

Hem sortit amb temps de Tordera per viatjar fins a Llinars, on ens esperava l’equip que fins avui dominava el torneig. Nosaltres hi acudiem amb dues baixes, la d’en Juan i la d’en Jacobo, que per motius laborals s’havien de perdre el matx. Per contra, l’equip comptava amb el doblet de Lluïsos, que junts fan un tàndem temible.

El partit ha començat amb normalitat en un local que, en volem deixar constància, ens ha sorprès gratament pel que té ja d’aspecte físic (gran, lluminós, molt ben equipat) però sobre tot pel que es veu de seguida que s’hi fa. Ens han explicat que l’activitat hi és molt intensa durant gairebé tota la setmana. No dubteu que el Llinars ha de ser un dels clubs amb més projecció de futur en els propers anys.

Seguint amb el matx, la primera hora i mitja ha estat tranquil·la, amb força equilibri en totes les partides, però de mica en mica s’han anat definint.

Unes taules matineres de qui escriu, al tercer, seguides d’un daltabaix al quart on en Ferran s’ha vist sorprès per un truc d’obertura que no li ha deixat capacitat de resposta i ha hagut d’ajeure el rei, han posat un 1,5 a 0,5 per als locals, però encara faltava molt i no es veia res clar.

En poca estona en Joan al cinquè i en Pau al sisè han signat també sengles empats (en Pau tenia un compromís i havia de marxar aviat), i es mantenia l’avantatge vallesà.

Quan L’Eduard, al segon, ha tombat el rei, però, les coses s’han posat ja una mica més difícils per a nosaltres. Dos punts començava de ser una distància considerable.

Però llavors han començat d’arribar les bones notícies. En Daniel, al vuitè, ha culminat amb bon pols una partida que ha dominat de principi a fi, en què l’adversari no ha tingut mai opcions. I en Lluís Ramírez, al novè, ha vist com el rival abandonava (podia molt bé haver-ho fet abans) després que ell l’ha atacat per terra, mar i aire i quan ja no li quedava ni una escopeta de taps per resistir. 3,5-3,5. Les espases alçades.

En Carles mentrestant havia anat fent i fent i fent, de manera que al de Llinars ja no li quedava ni espai per respirar. No ha triat el camí més fàcil o més curt, probablement, però avui en Carles s’ha retrobat amb la victòria (quan més convenia!).

I en Josep, al primer, ha donat una classe teòrica de com es guanya un final amb més alfils que gent a sant Ponç, amb una claredat d’idees i un càlcul afinat marca de la casa. Un punt que valia també el punt de l’equip. En res no canviava ja la derrota, després d’una bona lluita i d’haver tingut fins i tot possibilitats de victòria, d’en Lluís Puigdemont. La victòria, avui, volava cap al Maresme. Una victòria que ens dóna més tranquil·litat per al darrer terç de la lliga.

Diumenge vinent esperem el Figueres B a casa. Us ho explicarem.

Acta del partit

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari