MASNOU 3’5 – TORDERA A 6’5

Avui sí. Avui tocava i ho hem fet. Avui convenia guanyar per tenir una mica de tranquil·litat en la segona meitat de la lliga, i l’equip ha respost.

Aquest matí hem enfilat Maresme avall, gairebé tota la comarca, per acudir a la cita amb el Masnou. Un vell conegut. Un equip, el dels masnovins, que malda com nosaltres cada any per mantenir la categoria. Un equip, també com nosaltres, foguejat i lluitador, amb el que any rera any anem topant i pel qual tenim, d’entrada, molt de respecte. Avui, si hem de ser sincers, l’avantatge teòric queia d’entrada del nostre costat, amb  superioritat en ELO en tots els taulers. Això no obstant, es preveia una lluita aferrissada, com així ha estat, sabedors tots plegats del que estava en joc: poder afrontar el segon tram de lliga amb força garanties.

El matx ha començat, com sempre, amb equilibri, i no ha estat fins cap a les onze que s’han començat a decidir partides. En Pau, al setè, signava un empat en posició que feia patir una mica. Vista després en anàlisi, però, tampoc no sembla que n’hi hagués per tant Empat, doncs, prou correcte.

Qui escriu, al quart, ha pogut fer valer un atac sense concessions que ha obligat el contrari a retre el rei. Avantatge nostre.

En Ferran, al cinquè, ha sucumbit a un atac també a gran escala pel qual no ha encertat el pla de contenció. Nou equilibri al caseller. Incertesa.

L’Eduard, però, com la cavalleria que arriba al moment just, s’ha posat el vestit de guanyar i ho ha fet al seu estil, a cops de martell. De nou avantatge.

Al tercer, en Juan ha brodat altra  vegada una partida més que difícil, en la que només un artista com ell és capaç de fer una lectura correcta i esquivar les moltes línies que farien naufragar. Un plaer veure com juga! L’avantatge que creixia.

A proa, en Josep se les tenia amb l’Ezequiel. La vegada que fa… No es coneixen ni res, aquest parell! El masnoví, però, s’ha sortit amb la seva a l’hora d’esquivar les estocades enverinades del nostre jugador, i s’ha acabat signant la pau en una bonica -com sempre entre ells- partida.

En Jacobo, al nou, s’ha retrobat amb la victòria que feia setmanes que se li resistia. En bon moment! Col·locava el 5 a 2 que ja es veia força insalvable.

Amb tot, en Daniel havia de tornar a capitular al desè en una partida que ja feia estona que no es veia pas amb possibilitats. Un 5 a 3 que, amb l’aspecte de les dues partides que quedaven, no anunciava res de bo per als locals.

I efectivament, al cap d’una estona en Carles, al vuitè, signava unes taules en posició que havia tingut més que guanyada, però que certificaven la nostra victòria.

El colofó l’ha posat en Joan, al sisè, quan s’ha endut el punt sencer després d’haver guanyat un rival que l’ha atacat amb peces i amb peons (això és normal), però també amb sorolls, cops de mans a la taula, tombament de peces, … (això ja no és tan normal, i a més és lleig).

Un bon resultat, com dèiem, que ens permet encarar el que queda amb un cert optimisme, tot i la dificultat objectiva que representa el proper rival, el Llinars, un equip que probablement “ens va gros”. Serà diumenge vinent, i us ho explicarem.

Acta del partit

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari