TORDERA A 8,5 – TRES PEONS B 1,5

Si la setmana passada apuntàvem que el resultat potser no feia justícia al que s’havia vist als taulers, i que havia quedat massa minso pel nostre costat, en justícia hem de començar dient que el resultat d’avui segurament tampoc no fa honor a la lluita que hi ha hagut.

Amb pocs minuts de retard han arribat a l’Emili Vendrell els components del Tres Peons B, bona part d’ells vells coneguts nostres de quan jugaven amb l’Aragonès. Hem començat les partides i, durant la primera hora de joc, no es veia pràcticament cap desequilibri clar, tot i que avui, confrontant les dues llistes, la nostra en sortia guanyadora en sis dels deu taulers pel que fa a ELO.

Ha estat cap a quarts d’onze que la partida d’en Pau ha acabat amb pau quan ja havia arribat a un final més avorrit que un discurs d’en Rajoy.

I just llavors en Ferran ha pogut materialitzar un atac letal a partir d’una de les seves franceses. Ja m’ho deien a casa, de petit, que vigilés amb les franceses. I amb les holandeses. I amb les sueques…

I això ha estat el començament d’una plàcida recollida de punts. En Daniel, que jugava amb una veritable institució dels escacs catalans, el senyor Joan Segura, degà dels escaquistes en actiu, als seus vuitanta-nou (!!) anys, ha pogut resoldre amb nota el problema que li ha presentat aquest insigne problemista, i li ha arrabassat un altre punt.

En Lluís Ramírez, al novè, ha signat unes taules després de manar còmodament durant tota la partida.

El cronista, al tercer, ha pogut rematar amb elegants sacrificis una partida que havia anat canviant de signe i que s’encaminava a la nul·litat. I això després d’haver refusat una proposta de taules! (es fa vell…)

Al setè en Jacobo signava també les paus amb l’agredolç de pensar que se li havia escapat.

L’altre Lluís, en Puigdemont, com que ahir li varen aprovar els pressupostos estava tan tranquil que ha pogut esperar tota la partida fins que el rival ha capitulat.

I a la capçalera, avui tant en Josep com l’Eduard han fet valer la diferència considerable de nivell per, de mica en mica, anar collant i fent cedir els volenterosos contraris.

Però no s’havien pas acabat les bones notícies, encara. Aquest xicot que hem fitxat aquest any, en Joan, sembla que promet, perquè per increïble que sembli, ha GUANYAT!!! A veure si ara s’hi acostuma i hi troba bo…!

I res, que ara ja a posar la vista cap al Baix Empordà, on diumenge vinent ens hi espera l’equip ganxó. Un Guixolenc-Tordera que promet. Com que di Déu vol hi serem, ja us en farem cinc cèntims.

Aquí podeu veure l’acta del partit

20170129_131220

http://escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2017005/acta/5429

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari