TORDERA 7 MARAGALL 3

Seguim en ratxa. Aquest matí hem rebut la visita d’un dels teòrics competidors per les places de descens. El nostre resultat fins ara permetia respirar força, però com que matemàticament no era encara segura la permanència, doncs això: “no diguis blat…” i per aquest motiu el matx tenia un gran interès.
La primera fase ha estat força tranquil·la, fins que en Pau ha jugat fort i ha demostrat que una posició pot ser absolutament perdedora, però que si hi ha una única possibilitat que el rival rebi un mat forçat, només cal convèncer-lo que hi col·labori una mica, que és exactament el que ha fet. Un bon cop de maça per escalfar el marcador.
En Joan ha signat les taules en una posició abocada a un final “d’aquells”, que entranyen més riscos que llogar en Millet perquè et porti els comptes.
I, en la fase mitja hi ha hagut l’espetec: guanya en Lluís contra un gambit de rei que més que un gambit ha estat un suïcidi reial contra un Lluís que no perdona; guanya també el cronista, en una partida sense cap ensurt, i guanya en Juan Pedro, terrorífic amb les negres, després de fer dues o tres-centes combinacions: no vols un cavall, doncs té, una torre! Ah, que no la vols?, doncs té una altra peça…! i així fins al mareig i estocada final. Quin crac! Entretant, en Josep Mª s’ha trobat sense poder defensar un mat que no ha vist en una posició en què probablement tenia superioritat. 4’5 a 1’5 i semblava tot dat i beneït. En Josep, que tenia una posició guanyada tàcticament, ha desaprofitat l’ocasió i ha hagut de jugar un final també guanyat, però més difícil. L’Eduard ha forçat unes taules en posició ben poc corrent (algú recorda mai l’Eduard en una posició “corrent”?) i, amb l’empat a la butxaca en Josep ha acabat enduent-se el punt sencer i les partides d’en Jacobo i d’en Jordi s’han deixat en taules, que era el resultat més probable de totes dues, si bé admetien encara una lluita més o menys llarga.
Resultat clar i força inesperat, sobretot tenint en compte que el Maragall ha comparegut amb l’equip de gala, potser el millor que han fet en aquesta lliga. És clar que ells també s’hi jugaven molt…
I diumenge visitarem el Palafrugell, però aquest cop ja podem ben dir que “amb els deures fets”.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari