Dotze Castells 5-5 Tordera B

Aquest matí realitzàvem el desplaçament més llarg de la temporada cap a Llers. Com està sent desgraciadament habitual aquest curs, no hem pogut fer l’equip sencer, i avui hem estat 8 els que ens hem disposat a anar cap a l’Alt Empordà. Durant el trajecte d’anada comentàvem les nul·les possibilitats que teníem avui de puntuar, sense tenir ni idea del que passaria al cap d’unes hores.

Un cop situats al petit però acollidor local del Dotze Castells, miràvem, com sempre, les llistes, i vèiem que els locals presentaven els seus 10 primers jugadors, un factor sempre no massa agradable pel contrincant i que feia que el duel se’ns presentés encara més dificultós.

Iniciàvem el matx amb puntualitat, i passades aproximadament dues hores de joc el matx es posava en una situació crítica pels nostres interessos, ja que en Jordi Adillón, al tercer tauler, i en Carlos, al cinquè, retien els seus respectius reis.

Amb 4-0 al marcador no perdríem cap més partida. L’Àngel, amb la dama i la torre a la setena fila del seu atac (on diuen que hi fan mal dues peces doblades en horitzontal), aconseguia fer-li mat al seu rival, assegurant que el nostre caseller no es quedaria a zero.

Passats pocs minuts, taules del cronista a una partida a la qual hi ha imperat la igualtat, amb opcions d’atac sempre ben neutralitzades per part dels dos. Qui ha fet taules també ha estat, al primer tauler, en Lluís, que desaprofitava un avantatge de dos peons i ha acabat suant per poder esgarrapar mig punt.

Amb 5-2 en contra, els locals només necessitaven unes taules per endur-se el punt sencer, però les tres partides restants es presentaven amb perspectives positives pels nostres interessos: en Robles, al segon, ja amb dos peons d’avantatge, tenia una sèrie de peces (alfil, dama i torre) apuntant cap a l’enroc del rival; en Manel, al tercer, s’havia de treballar un final guanyador amb alfil i peó d’avantatge i una torre per banda; mentre que en Jordi Quintana, al cinquè, tenia un peó d’avantatge a un final de torre per banda.

En Robles i en Manel acabaven fent-se amb les seves respectives merescudes victòries, i en Jordi, malgrat haver-se embolicat en determinats moments del final i haver fet patir a més d’un del seu equip, una setmana més ha estat decisiu puntuant a l’última partida que faltava al duel i, d’aquesta manera, fent que els altres punts obtinguts hagin tingut validesa al marcador final.

Al final, 5-5 i mig punt més que sumem a la lluita per evitar el descens, un mig punt amb el qual ni nosaltres mateixos hi comptàvem, però com bé ha dit un savi MC, després del que hem aconseguit el dia d’avui, podem anomenar-nos “Els rocky”, ja que quan més perduts ens hem vist hem estat capaços de sorprendre’ns a nosaltres mateixos i treure un resultat fantàstic. Enhorabona, equip!

Amb les derrotes de Blanes i Sant Gregori, empatem amb els primers citats i superem en mig punt als segons. A la propera ronda es disputarà un Tordera B-Blanes al qual qui guanyi deixarà de passar angoixes per mantenir la categoria. Serà un derbi amb tots els ingredients! Ja us explicarem com ens va!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari