Tordera A 4 – 6 Granollers-Canovelles

Segon round, primera derrota. I tot i així, no tenim massa mal gust de boca. Tot té una explicació.
Avui, darrer diumenge de gener, començàvem a dos quarts de deu el primer partit a casa, contra el Granollers-Canovelles, un altre club fruit de fusions. Si ja enfrontant les dues esquadres teòricament titulars el potencial es decantava pels vallesans, el fet que avui no haguem pogut aliniar en Juan Ayllón ni l’Eduard s’ha revelat, al capdavall, com un obstacle massa fort. Contrastant les dues llistes, tot i que ells tampoc comptaven amb els deu primers, la diferència en ELO els era clarament favorable en tots els taulers.
Tot i així, el matx ha començat i s’ha anat desenvolupant de manera tranquil·la en les dues primeres hores. Només llavors s’han acordat taules al tauler de qui escriu i, en pocs minuts, en Daniel ha cedit en una posició en què li ha passat per alt un doble atac.
Poca estona més tard signaven també l’empat en Pau, en posició que no donava més de sí, i en Ferran, després d’una partida vibrant, amb sacrificis i atacs portats fins a límits considerables, marca Gurri. En Carles ha claudicat en perdre una peça després de moltes jugades anant a remolc, en un plantejament en què no s’ha acabat de sentir còmode en cap moment.
Al setè, en Jacobo també s’ha rendit en posició força desesperada, després d’haver rebutjat l’oferta de taules del rival una colla de jugades abans. Els escacs ja les tenen, aquestes coses.
Derrota també al darrer, on en Lluís Piuigdemont (el nostre president particular) ha resistit mentre ha estat possible un final en què el rival duia avantatge decisiu.
Partida amb canvis sobtats de favorit la que ha acabat guanyant en Lluis Ramírez, després d’haver perdut una torre sencera. Però què és una torre? El que compta és el rei, no? Bravo, Lluís!
En Joan també ha signat l’armistici en una partida que ha controlat molt bé tota l’estona.
I la cirereta, la partidassa que ha fet en Josep al primer, amb suspense i tot quan el rival, amb la corda al coll, ha reclamat taules per triple repetició de posició i, un cop aturat el rellotge i comprovat en un altre tauler que no tenia raó, alguns dubtes sobre el procediment que calia seguir pel que fa a la penalització que li corresponia en el seu temps han posat incertesa fins que el fair play ha donat un acord que ha permès concloure la treballada victòria del nostre jugador. Jugadoràs, més aviat.
Un 4 a 6 no és pas, doncs, tan mal resultat, a la vista de com ha anat el partit. A veure si podrem continuar sent tan competitius en les properes jornades! Ja n’anirem informant.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari