Taradell-Centelles 3,5 – 6,5 Tordera A

Una vegada més ha començat la prova més interessant per a nosaltres en tota la temporada: la Lliga Catalana. Enguany hi participem, com sol ser ja habitual, amb dos equips, un a segona divisió i l’altre a categoria preferent.
El primer equip ha viatjat avui cap a Osona, per trobar-se amb el Taradell-Centelles, un club que ´des fruit d’una fusió com les que ja són, per desgràcia, força comunes. Sembla que no som pas els únics a qui els costa reunir un bon planter de jugadors, i de vegades cal optar per solucions com aquesta.
La qüestió és que abans de les 9 hem anat arribant al local de joc que, val la pena remarcar-ho, reuneix molt bones condicions. I sense gaires preambuls, hem començat el primer partit d’aquest 2016.
Hem de dir també que comparant les dues llistes de jugadors, la nostra en sortia clarament afavorida pel que fa a l’ELO, en tots els taulers. Però, és clar, amb això no n’hi ha pas prou per endur-te el punt en joc…
Durant la primera hora no s’ha definit gaire res, i ha estat pels volts de les 11 que en Pau ha fet la pau amb en Pou, en una posició amb més poca vida que un discurs d’en Rajoy.
Mitja hora més tard era qui escriu que s’anotava el punt en una partida en què només ha hagut d’anar collant més i més fins a l’asfíxia.
El contrapunt ha saltat al vuitè, amb en Carles punxant enmig de les complicacions tàctiques.
El setè de cavalleria ha acudit al rescat en forma de Josep, amb una càrrega sabre en mà a compte d’una moderna d’aquelles que es “despleguen” com només ho sap fer ell. I en forma també de Daniel, quan l’heroic contrincant ha acabat per reconèixer-se incapaç de frenar la coronació consecutiva de quatre o cinc peons, després d’una partida amb molt bona visió estratègica.
A la una i deu s’alçava amb el triomf en Jacobo en una partida que feia estona que navegava en la incertesa. Tanta, que als cos contendents sembla que els ha passat per alt que l’osonenc podia haver fet un senzill doble de rei i dama durant … dues jugades!! i … no ho ha vist! De vegades, els escacs, són un esport de risc.
Prop d’un quart de dues saltaven dues noves taules, els dos Joans, després de partides força treballades, i amb això ja es decantava el matx, a falta de dues partides.
L’Eduard ha ajagut el rei en no poder encarrilar bé els problemes tàctics i després, això sí, d’una partida jugada bona estona al caire de l’abisme. Propi de l’Eduard, vaja!
En Ferran, al capdavall, ha imposat una tècnica molt superior per conjuminar un atac guanyador, irresistible.
Un resultat que, sense ser espectacular, ens dóna corda per encarar les properes jornades amb un punt més d’alegria.
De moment, diumenge vinent esperem un altre combinat, el Granollers-Canovelles.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari