Manel Olmeda, campió del torneig d’aficionats de Sant Pol

Paral·lelament al clàssic quadrangular d’escacs de la festa major de Sant Pol, aquest passat dissabte  tothom qui volia jugar a escacs a la població maresmenca podia apuntar-se a un torneig destinat a aquelles persones que els hi agraden els escacs tot i no estar federades.

La major part dels 32 participants reunien aquestes condicions, però també hi vàrem voler participar una sèrie de jugadors federats que per un motiu o altre no vam poder accedir al quadrangular. Entre aquests jugadors ens hi trobàvem dos jugadors del Tordera, en Manel Olmeda (el jugador amb més ELO del torneig) i un servidor. Al ser ja prou jugadors a l’equip que va presentar el Tordera per no quedar-nos sense jugar no vam dir que no a la possibilitat de disputar aquest altre torneig.

Les partides constaven de 20 minuts de rellotge per jugador i el torneig era eliminatori (qui perdia la seva partida quedava eliminat del mateix i, en cas de taules, els dos jugadors disputarien  una segona partida canviant-se els colors amb 10 minuts de temps per cadascú).

Els jugadors vàrem començar a tocar fusta passades les 10 del matí i les rondes anaven transcorrent sense massa sorpreses, fins que a quarts de final em vaig trobar amb un rival del Lloret amb més de 1900 punts ELO. Seria aquesta la primera partida entre dos jugadors federats al torneig. La partida en si, boja. A la meva constant amenaça de mat amb dues torres i dama a la seva última fila a la qual hi romania tancat i enrocat el seu rei, va ser una combinació seva entre cavall, dama i torre gairebé al mig del tauler la que va deixar sense vida al meu rei.

A les semifinals, duels desiguals. Mentre en  Manel Olmeda es desfeia sense massa complicacions del seu jove contrincant, el jugador del Lloret, a l’altra semifinal, patia per desfer-se de l’única noia supervivent al torneig, la qual va sacrificar una qualitat estant apurada de temps i la jugada no li va sortir prou bé.

I a la final, partida frenètica a la qual cap dels dos jugadors va amagar les seves cartes, amb amenaces per les dues bandes. Poc després de que el torderenc recuperés la torre que tenia de desavantatge fent-li escac amb la dama enganxant en diagonal al rei i a la torre del seu rival, va veure que la dama i la torre del seu contrincant es trobaven a la mateixa fila i el torderenc va situar la seva torre (defensada en tot moment) a la mateixa fila, amenaçant-li la dama esmentada, amb la qual el jugador del Lloret no podia fer cap moviment per defensar-se la torre que li quedava ballant i, com a conseqüència, en Manel va acabar emportant-se aquesta peça, fet que li donava pràcticament la partida.

El lloretenc va abandonar al veure-ho i, conseqüentment, el torneig es va acabar amb en Manel campió. Va ser sens dubte el premi de consolació que ens vam endur dissabte després de no haver assolit el resultat desitjat al quadrangular. Com a anècdota, el trofeu que se li va donar a en Manel anteriorment se li va caure a algun membre de la organització i el van enganxar. Semblava que estava en perfecte estat, com avancen aquestes tecnologies!…

L’any que ve serà la vint-i-cinquena cita escaquista de la festa major de Sant Pol i la nostra intenció és no fallar-hi!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari