El Tordera tercer al quadrangular de Sant Pol

Un any més, el Tordera va ser convidat al torneig de la festa major de Sant Pol de Mar. Com és habitual, els tres rivals van ser el Gerunda, el Canet i una selecció local. Pocs minuts després de les 10 en punt, els 40 jugadors estàvem a punt per començar a remenar les peces en un ambient molt agradable, tot i que sota l’amenaça de pluja.

La selecció local va decidir aquest any que la cosa no es decidiria a dues bandes entre torderencs i gironins com en moltes de les darreres edicions, de manera que van fer un equip molt competitiu (entre altres, van presentar alguns jugadors del Sant Andreu de Divisió d’Honor).

D’altra banda, nosaltres vam presentar un equip més desdentat que en edicions anteriors, ja que van faltar alguns jugadors habituals (Eduard, Rafel, Ortiz…) i els taulers de darrere els vam omplir jugadors més esporàdics en aquest torneig. L’avantatge el teníem als dos primers taulers, on vam tenir la sort de comptar amb els germans Fluvià, mentre que als altres vuit semblava que ens tocaria patir més.

Amb un retard d’uns pocs minuts, es van posar els rellotges en marxa. La primera volta ens enfrontava amb el Canet, a priori la ventafocs del grup. Com que el torneig funciona per puntuació olímpica, sabíem que havíem d’intentar obtenir un resultat tan ampli com fos possible. Durant aquest enfrontament van caure quatre gotes que semblava que ens podrien fer córrer, però va acabar en un no-res. La majoria de punts van anar caient del nostre costat, però els nostres contrincants, que van oferir una bona lluita, van rescatar tres victòries aconseguint que el resultat final no fos “apostoflant” (7 a 3). Alguns ens vam quedar de pedra en conèixer la golejada que l’hi acabava de clavar la selecció de Sant Pol al Gerunda (7,5 a 2,5). Sabíem que anaven forts, però tant?

La segona volta ens enfrontava als locals. Érem conscients que una relliscada pràcticament donaria el torneig als locals, així que vam jugar a totes. Els punts anaven caient per tots dos costats fins que es va encadenar un seguit de punts amb certa dosi de fortuna que van caure cap a Tordera. Entre altres, en un gest elegant, el contrincant d’en Ferran va abandonar tot i que tenia opcions d’estirar el punt especulant amb el temps. Tot i que el matx havia estat molt igualat, el resultat va ser idèntic a l’anterior (7 a 3). D’aquesta manera, ens situàvem amb 14 punts, per davant del Sant Pol, que en tenia 10,5. El Gerunda, que acabava d’atropellar el Canet (9,5 a 0,5), s’afegia a l’aferrissada lluita amb 12.

La darrera volta ens enfrontava als gironins, i tant uns com altres seguíem de reüll l’altre partit, ja que una victòria contundent dels locals ens complicaria molt a tots dos guanyar el torneig. La majoria de partides es van anar decantant pels gironins, fins al punt en què un d’ells va forçar unes taules quan tenia opcions de guanyar, ja que s’havien assegurat avançar-nos. Finalment, vam ser capaços de rescatar 3,5 punts. La victòria de la selecció de Sant Pol contra el Canet (7,5 a 2,5) va ser insuficient per atrapar al Gerunda, però si per relegar-nos al tercer lloc.

El Gerunda va ser el merescut guanyador del torneig (18,5), seguit de la selecció de Sant Pol (18), el Tordera (17,5) i el Canet (6). La sensació, almenys per part de qui escriu (i el que queda reflectit al marcador), va ser de molta igualtat entre gironins, locals i torderencs. Si l’any que ve l’organització ens torna convidar (cosa que fa més anys que passa que els que el cronista recorda) ja farem la revantxa!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari