TORDERA A 4´5 – MASNOU 5´5

Mal començament, … o no. Més endavant en parlarem.

Bon diumenge a tothom! Avui ha engegat, després de la primera ronda de Copa Catalana que va fer-ho diumenge passat, la Lliga Catalana, la competició reina per als equips del país. Enguany, el nostre club hi participa amb dos equips, a segona divisió catalana el Tordera A i a segona provincial de Girona el Tordera B. En la jornada d’avui només s’estrenava el primer equip, ja que el segon, per qüestió dels emparellaments, començarà diumenge vinent.

Així, a dos quarts de deu del matí rebíem al nostre local la visita del Masnou, un vell conegut amb qui fa ja anys que ens juguem el ser o no ser a la categoria.

Confrontades les dues llistes, teníem l’ELO una mica avantatjós en els sis primers taulers, i al revés en els restants. Les diferències no eren pas significatives, però, i tots sabíem que les partides decidirien.

Començat el matx, amb completa normalitat, s’han anat escolant les hores i es feia palesa una notable igualtat. Pocs taulers definien encara el que podria passar.

Qui signa ha fet taules al tercer tauler en no poder treure més rendiment d’una posició que ja no n’oferia.

Mitja hora més tard era l’Ayllón, al segon tauler, qui s’alçava amb el triomf havent jugat magistralment i després de deixar el fort rival sense resposta satisfactòria.

Moments, aquests, de certa eufòria, i més quan en Daniel, al vuitè, també sumava un altre punt sencer un cop ha destrossat la resistència contrària en un bon final.

En dos minuts, però, les coses es giraven qua en Jacobo tombava, al novè, el seu rei per haver esgotat el temps i les possibilitats de resistir.

I llavors, una de les sorpreses desagradables del dia, en Joan, al cinquè, havia de capitular després de no haver encertat a jugar l’obertura tal com ell mateix SAP que s’ha de jugar. Derrota dolorosa quan tens la sensació que has jugat contra el rival i contra tu mateix també. Els escacs, com el futbol, són així…

Amb les xifres empatades ens ha arribat una altra alenada d’optimisme quan en Jordi, al desè, ha rematat amb nota un rival a qui ha estat esborrant del tauler durant tot el matí. El fred de Sant Hilari deu aclarir bé les idees!

I a aquestes alçades del matx , amb tot per decidir, s’han començat de torçar les coses, amb sort desigual, i amb resultat dolent per a nosaltres.

De primer, en Carles, al setè, ha hagut de tombar el rei en una posició en què el que devia costar més era perdre. El mateix jugador potser en donava la clau quan apuntava com costa aguantar una partida llarga quan no s’està gaire, o gens, entrenat…

D’un altre signe ha estat el que ha passat al quart tauler, on l’Eduard estava defensant amb ungles i dents una posició que no convidava pas gens a l’optimisme i el seu rival, de manera impensada, ha signat les taules.

Quedaven duies partides per decidir, i l’empat semblava el resultat més possible, però de nou s’han alineat malament els astres i hem comès un error greu. Al primer tauler la posició era clarament de taules, i només calia proposar-les perquè el rival, esgotat i tip de patir tot el matí, les acceptés. En Josep ha preguntat com anava el matx, i li hem dit que l’altra partida semblava que es perdria, i que l’empat no ens resolia res. Ell, amb sentit d’equip, s’ha embrancat en una línia d’alt risc per intentar abastar el punt sencer. I, quan els daus ja eren tirats, i no hi havia marxa enrera, al sisè, en Pau ha pogut forçar les taules. Massa tard! La partida del primer havia entrat en una fase decisiva… a favor del masnoví!

Derrota, doncs, dolorosa, per com s’ha produït. És innegable que no és pas un bon començament. Al principi, però deixàvem un «…o no.» I és que qui sap si els errors que hem comès avui no serviran, justament per esperonar-nos en els reptes que venen. I qui sap, també, si el punt de mala sort que hem tingut avui no girarà…!

Ho podrem com`provar les properes setmanes, començant diumenge vinent a Figueres. Us ho explicarem

Acta

Pope 43

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski (Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942).

Va morir per inanició en el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, on totes les seves notes van ser destruïdes. Tot i així ens va deixar un llegat d´unes 800 composicions publicades tant al seu país com a l´estranger.

Pope-43

Pope 43: Juguen les blanques i guanyen.

El problema de Reis

El Problema de Reis.

Autor: Vaclav Evgenevich Gebel´t (1913–1999).

Primer premi de miniatures del «Buletin Problemistic» de l´any 1987.

1_Gebelt-Vaclav-Evgenevich

 

Juguen les blanques. Mat en 2.

La construcció de posicions com aquesta és la part més artística del joc dels escacs, no només es tracta de fer mat en 2, també hi ha altres jugades que donen mat en 2 contra totes les respostes excepte una, i per fer la tasca encara més difícil hi ha economia en el nombre de peces i certa simetria.