TORDERA A 5’5 – GERUNDA B 4’5

Bon diumenge de Carnestoltes a tots plegats. Ho hem tornat a fer. I ara ja tenim la tranquil·litat absoluta per a les tres rondes que queden.

Passaven pocs minuts de dos quarts de deu quan, havent esperat que acabessin d’arribar tots els gironins, hem començat les partides.

Si comparem, com solem fer, les dues llistes, s’evidencia que nosaltres presentàvem un equip lleugerament superior en els cinc primers taulers i ells en els cinc restants. Per tant, pronòstic incert per començar, però amb un historial d’uns quants disgustos que ens feia estar amb els cinc sentits per si de cas.

Partides força lluitades, i sense massa definició fins passades dues hores de joc. Llavors han començat de saltar resultats. En Carles, al setè, tombava el seu monarca en no haver ensopegat amb la línia correcta en una defensa Alekhine en una variant poc jugada però perillosa.

Tres quarts d’hora més tard era en Josep, al primer, qui equilibrava el marcador en deixar sense resposta el contrari a partir d’una italiana jugada, avui sí, com a ell li agrada.

Però s’han tornat a torçar les coses quan, en pocs minuts, en Daniel, al vuitè, queia també després d’haver plantejat una defensa moderna tan agressiva que potser s’ha passat de frenada, i ha propiciat el càstig adient del rival.

Minuts més tard, però, qui escriu, al tercer, arreplegava el punt després d’haver assegurat un avantatge imponent en el plantejament, a partir d’una Colle-Zuckertort de manual.

En poca estona ha tornat a caure un punt, el d’en Juan Pedro, al segon, que no s’ha acabat de trobar còmode en tota la partida i ha acabat cedint, però s’ha vist compensat pel punt que ha fet en Pau, al sisè, en una parftida jugada a patacada neta amb el seu combinatiu i perillós rival.

En Jacobo, al novè, amarrava sense massa problemes mig puntet més a partir d’un plantejament de peó de dama estratègicament ben jugat, però que estava en un moment d’aquells que qui es belluga gaire, cau pel pedregal.

I amb aquest escenari d’empat hem arribat a les partides que havien de ser decisives.

L’Eduard, al quart, ha lluitat fins on era possible per materialitzar un final lleugerament superior, però no n’ha pogut treure més suc que l’empat.

Al desè, mentrestant, en Jordi anava perfilant un atac, amb entregues de material incloses, que l’ha dut a aconseguir una posició esplèndida que el seu jove rival no ha sabut com tractar, i ha acabat per guanyar-lo quan l’altre no ha pogut evitar una coronació de dama.

Aquest resultat posava ja el cinc a quatre per nosaltres, i tota la pressió passava al cinquè, on en Joan mirava de defensar una posició en un final inferior però qui acusava més el neguit era el seu rival, a qui només li servia la victòria perquè l’equip empatés. Qui ha passat per aquesta situació sap molt bé com n’és de difícil que els nervis no et facin una mala jugada!

En Joan, però, ha jugat amb molta serenitat, i ha acabat fins i tot capgirant la situació, però les taules eren ja inevitables.

Una victòria important, la d’avui, que ens deixa ja en una situació molt còmoda per afrontar el darrer terç de lliga amb la sensació dels deures fets.

Diumenge vinent anirem a Mataró, i ja us explicarem com va.

Acta

Pope 48

Siegbert Tarrasch – Afeccionat. Partida d´exhibició.

Pope-48

Pope 48: Juguen les blanques i guanyen.

Nota: no és cert [1 punt per qui doni la continuació del problemista. 1 punt més per qui digui el resultat correcte de la partida i ho demostri. 1 punt adicional per qui faci les correccions oportunes perquè guanyin les blanques. Finalment posarem la correcció del que hagi donat la posició més semblant al problema inicial]

TORDERA B 4 – 2 BLANES B

TORDERA B 4 – 2 BLANES B

Ahir al matí l’equip B rebia la visita del conjunt veí del Blanes B, en un derbi de filials, com comentava la setmana passada, desequilibrat pel que fa l’ELO, però sabent que ens plantejarien dificultats a totes les partides, que serien 4, ja que van deixar els seus 2 últims taulers buits per manca de jugadors. Així doncs, en Jordi Quintana i en Robert es quedarien sense jugar, obtenint el punt sencer com a recompensa.
En Jordi Pagès que, degut a les baixes, pujaria fins al segon tauler, on s’hi trobaria una partida molt disputada, fins i tot amb inferioritat material seva per moments, però a la qual aconseguiria fer taules al veure’s amb un final igualat.
En Ferran, que ocuparia el quart tauler, veuria neutralitzat el seu atac amb una bona defensa del seu contrincant, que acabaria sumant la victòria.
L’Iván asseguraria el punt sencer a l’equip després que el seu contrincant es deixés fer un doble de cavall i alfil quan la partida semblava més abocada a taules que a cap altra cosa. Ple de victòries per l’Iván que, després de les taules d’en Jordi, és el pitxitxi en solitari de tots dos equips. Felicitats!
Finalment, el cronista no aconseguiria aprofitar l’avantatge material des del mig joc i acabaria sumant mig punt, en part, per excés de conservadurisme.
Així doncs, 4 a 2 contra els veïns de Blanes, i una nova setmana per a poder gaudir del fet de ser líders en solitari del grup. Si bé hem d’estar molt contents per la temporada que estem fent, no hem d’oblidar que a les properes 4 rondes, 3 dels duels que ens esperen són amb equips que s’estaran disputant l’ascens amb nosaltres, i la primera prova de foc la tindrem diumenge que ve visitant el potent Tossa. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

COMTAL 5 – 5 TORDERA A

Molt bon diumenge a tots plegats! Un resultat, el d’avui, que la veritat és que potser no ens esperàvem gaire, i que ens dona força tranquil·litat per al que queda de lliga.

Aquest matí, després de sortejar les dificultats d’accés que ens plantejava la mitja marató que es corria pels carrers de la ciutat, ens hem presentat al local que els nostres contraris tenen a la Plaça del Sortidor, al Poble Sec.

Tal i com ja comptàvem, en confrontar les dues alineacions els rivals sortien clarament guanyadors, en tots els taulers, per puntuació ELO, més encara pel fet que a nosaltres ens faltaven dos jugadors habituals i han hagut de venir dos jugadors del segon equip. Per fortuna nostra, cap a migdia hem sabut que el segon equip no ha vist gaire delmat el seu potencial, i ha recollit un altre punt. Enhorabona!

No per les dificultats, però, hem renunciat a plantar batalla, i així, durant més de dues hores de joc la lluita era aferrissada en tots els taulers, i costava de predir què acabaria passant.

Ha estat ja passat migdia que s’han començat de decidir les coses. Així, qui escriu havia de tombar el rei després d’una molt llarga lluita i de no haver sabut aprofita prou bé les possibilitats d’entaular. Però en poca estona, també, En Josep, al primer, i en Juan Pedro, al segon, s’emportaven sengles victòries, totes dues força inapel·lables.

En Pau al sisè, amb una partida de dama de tall força clàssic, amarrava mig punt mentre que en Jacobo, al setè, n’amarrava mig més després de jugar a un nivell estratègic alt contra l’Àngel, jugador que fa anys havia jugat a les nostres files.

Al vuitè, en Jordi ha jugat per aconseguir una posició guanyadora, amb renúncia a guanyar material i amb sacrifici posterior inclòs, tot per aconseguir situació de mat que,… no s’ha acabat donant, i al capdavall li ha costat la partida.

També al novè en Lluís Ramírez ha defensat fins on ha pogut una posició que s’ha acabat fent insostenible.

Al cinquè, però, en Joan posava les coses a lloc en imposar-se amb la seva conegudíssima defensa Grünfeld i en no acceptar-li el rival la proposta de taules quan aquest mateix estava inferior. Coses que costen d’entendre!

Amb tot plegat, i el 4’5-4’5 al marcador, quedava només la parida de l’Eduard, al segon, que després d’una bona lluita que no s’ha acabat de decidir al mig joc entrava de ple en un final de torres una mica inferior per al nostre jugador, però que tota la teoria diu que han de ser taules … si es juga bé!

I l’Eduard l’ha jugat. I l’ha jugat bé. Com ell sap fer-ho. I amb el mig punt que ha aconseguit (quan ja pràcticament ens havien fet fora del local perquè l’havien de tancar!) ens ha donat el lluitadíssim empat que, pot ser, qui sap, la nostra assegurança per mantenir la categoria.

Per saber-ho, caldrà veure els resultats dels altres equips i, per descomptat, jugar els quatre partits que ens queden, començant diumenge vinent, a casa, amb el Gerunda B . Us ho explicarem!

Acta

FIGUERES D 0 – TORDEDRA B 6

El nostre segon equip visitava ahir al matí Figueres amb la intenció de seguir amb el ple de victòries en un inici de temporada que, de moment, està sent impecable. Novament presentàvem el millor equip possible segons la llista de jugadors, exactament el mateix que la setmana passada.
Per quarta jornada consecutiva, vèiem que l’ELO ens afavoria, cosa que no vol dir res una vegada començades les partides.
A mig matí en Lluís Puigdemont certificava la seva superioritat avançant-nos al marcador, cosa que faria també poca estona després en Jordi Pagès.
Amb 0-2 al marcador, si bé vèiem que teníem força opcions d’endur-nos el punt sencer cap a Tordera, hi havia un parell de partides que podien acostar els locals a una remuntada.
Una d’aquelles partides no era la d’en Lluís Ramírez, que es va mostrar superior també durant tot el duel, assegurant mig punt a l’equip.
L’Iván, que es va veure novament en inferioritat material, aconseguiria capgirar la situació, cosa que el manté amb el ple de victòries (3 de 3!).
En Jordi Quintana que, sorprenentment, no seria el darrer en acabar, es va veure en una posició còmoda durant tota la partida. Va portar la iniciativa durant tot l’enfrontament, el qual va rematar gairebé a la 1.
I a quarts de 2 acabava la partida segurament més incerta de les 6: la del cronista, que es va veure des de ben d’hora amb dos peons per cavall del rival, però un dels quals va quedar passat al mig i va complicar la partida al veterà contrincant. Al final, filant prim i amb una mica de sort, es va poder confirmar el ple de victòries d’un equip que segueix líder invicte de la segona divisió gironina: felicitats a tots!
La setmana que ve ens visitarà un Blanes B que, si bé per ELO no és l’equip que més ens hagi d’espantar, la temporada passada van fer un molt bon paper a aquesta categoria i, actualment, van tercers. Confiances les justes, vaja! Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan Detectiu Grimal)

TORDERA A 8 – HOSTALRIC A 2

Molt bon diumenge a tothom! Aquest matí hem tingut la visita dels nostres veïns d’Hostalric i podem dir que hem assolit bé l’objectiu clar que teníem de mirar de superar-los perquè previsiblement poden ser rivals també directes per les places de descens.

El matx ha engegat poc després de dos quarts de deu i, novament, si es confrontaven les dues llistes la nostra sortia clarament favorita pel que fa a puntuació ELO, però una vegada més nosaltres teníem la prevenció de no refiar-nos-en gens, perquè més sovint del que es pensa les coses no surten com es preveia, i avui ens semblava que podia ser un dia clau.

La prova que aquest plantejament era encertat estava en què després de dues hores de joc no hi havia cap partida decidida.

Ha estat en arribar a la tercera hora que qui escriu ha pogut amarrar, al tercer tauler, el primer triomf, després d’haver sorprès el contrari contestant a la seva defensa holandesa amb una «recepta» que ja duia cuinada de casa, i que al capdavall li ha acabat costant el punt.

En poca estona, en Daniel al vuitè culminava també un furibund atac en posició amb enrocs oposats, de difícil maneig, però que ha conduït molt bé fins a deixar el contrari sense resposta.

No ha trigat gaire en Carles, al setè, a imposar la seva millor concepció estratègica per arrabassar també el punt sencer.

I, amb el tres a zero per nosaltres, ha arribat el primer disgust del matí, al segon tauler, on en Juan Pedro havia de tombar el rei quan no ha pogut aturar l’atac a gran escala que li ha tirat a sobre, amb sacrifici inclòs, el jugador d’Hostalric.

Per sort nostra, però, en pocs minuts en Jacobo, al novè, culminava un atac a partir d’una posició que coneix molt bé i que ha tractat de manera molt efectiva i egarrapava així un altre punt. I l’Eduard, al quart, rematava també un final que ha jugat magistralment després d’haver plantejat un gambit Volga dels «d’abans» (era una de les seves armes predilectes fa uns quants anys) i d’haver-lo jugat amb comoditat malgrat la temporal superioritat material del blanc. La millor versió de l’Eduard!

En Pau, al sisè, també ha imposat la seva classe en un final una mica laboriós, després d’haver jugat una partida, segons ell, «avorrida». Guardeu-vos de l’avorriment si jugueu amb en Pau! En el moment més «avorrit» us pot clavar una urpada i esgalabrar-vos!

També en Joan ha jugat un llarguíssim final, amb avantatge incontestable però que calia saber realitzar, cosa que ell, amb tota la paciència del món, ha anat fent durant tot el matí. I això que el rival li havia demanat taules … després de la jugada cinc o sis, quan encara no portàvem deu minuts de matx!

I llavors ha arribat el segon disgust, quan en Josep, al primer, no ha encertat a trobar la manera de realitzar el seu avantatge i s’ha complicat la vida fins a fer un inesperat error que li ha acabat costant el punt. Coses que passen!

En qualsevol cas, un resultat contundent, que no reflecteix, potser, la tensió i la lluita que s’ha vist en gairebé tots els taulers, però que ens dona, amb aquest tercer punt, una mica de marge per afrontar el tram de lliga que ens ve ara, amb uns quants equips que són, sobre el paper, força superiors a nosaltres. Començarem diumenge vinent a Barcelona, amb el potent Comtal. Us ho explicarem!

Acta

 

 

OLOT D 1 – TORDERA B 5

 

Bona tarda! Ahir al matí els de l’equip visitàvem la capital garrotxina per enfrontar-nos a un equip recent descendit, un Olot D majoritàriament jove. Com que disposàvem de tots els efectius, ens vam poder permetre fer el millor equip possible segons el que marca l’ELO.
Qui us escriu no va poder trobar la seva parella de ball, fet que va provocar que ben d’hora ens avancéssim al marcador sense haver de suar.
Passades les 11, en Jordi Pagès, al quart, veia com el seu contrincant atacava sense armonia, cosa que feia que el rival olotí perdés material i, al cap de poques jugades, la partida. Segona victòria en dues partides per en Jordi!
Qui també porta ple de victòries és l’Iván, que ahir ocupava el tercer tauler. Amb peó de menys i final amb alfil i torre per banda, aconseguiria remuntar la posició, fet que ens asseguraria que com a mínim mig punt marxaria cap a Tordera.
Un altre pitxitxi de l’equip és en Lluís Puigdemont, que ahir defensava el segon tauler. Malgrat guanyar-li qualitat al seu rival, va haver de filar prim per mantenir la posició i assegurar-se la victòria.
S’acostava l’hora de dinar i tant en Lluís Ramírez com en Jordi Quintana encara no havien acabat. Qui primer ho faria seria en Lluís, que amb paciència i encert s’enduria el punt sencer. En Jordi, al sisè tauler, veuria penalitzada la seva manca de precisió per moments en una posició que semblava prometedora.
Finalment, 1 a 5 i segona victòria al caseller (tercera tenint en compte que a la primera ronda vam obtenir el punt sencer al haver-hi una plaça vacant) que ens permet seguir sent líders, fent un inici de temporada impecable. Diumenge que ve visitarem el Figueres D. Us ho explicarem!

(Crònica enviada per Joan Grimal)

Acta

TORDERA 6’5 – GUIXOOLENC 3’5

Molt bon diumenge de la Candelera, i prepareu-vos pel fred, perquè avui la Candelera ha rigut (com a mínim, per a nosaltres!).

Pocs minuts passaven de dos quarts de deu quan engegava el matx (gairebé podríem dir-ne el «derbi») amb els nostres amics ganxons. És el seu un equip que, si bé en teoria és inferior al nostre, per poc que es comparin les llistes d’ELO, tradicionalment acostuma a posar-nos molts problemes. Tants, que en els darrers sos anys se’ns han endut el punt! Així, doncs, res de refiar-se!

Amb les partides en marxa ja s’ha vist que la igualtat era la tònica general, i s’han escolat ben bé dues hores fins que han començat de definir-se les coses… i certificar aquesta igualtat!

A dos quarts de dotze en Daniel, al vuitè, signava l’empat en una partida que, potser, prometia una mica més. I cinc minuts després era en Carles qui, amb poca confiança encara en les seves forces (li va passar factura l’allargament de la primera partida), també acceptava les taules.

Ha passat mitja hora i, en cosa de minuts han caigut tres empats més. L’Eduard,  al quart, ha acabat signant l’armistici amb un rival lluitador i després d’una partida que semblava una simfonia d’amenaces posicionals. Sembla que el nostre jugador es va retrobant amb la seva manera de jugar més poderosa.

Un minut més tard era en Pau, al sisè, qui també acceptava quedar-se amb mig punt en una partida que, si algú ha dut la veu cantant, ha estat ell, però que ha estat molt ben defensada pel jugador baix empordanès.

I, sense solució de continuïtat, en Joan també feia les paus al cinquè després de jugar força estona una partida més que equilibrada i sense ganes d’arribar a la premura amb el temps, que més d’un disgust li ha donat.

I enmig d’aquest festival d’empats, han acabat arribant els punts que tombaven la balança.  En Jordi, al darrer tauler, ha culminat una victòria que s’estava anunciant des de feia ja un parell d’hores, pel seu domini i avantantge de material, però que calia guanyar amb precisió, cosa que ell ha anat fent amb paciència i sang freda.

Al primer, mentrestant, en Josep doblegava la resistència del seu fort rival que, vells coneguts com són, no s’ha pas estat de plantejar problemes seriosos. Avui, però, el nostre jugador estava prou inspirat per batre’l en tota la línia, amb una lliçó d’estratègia que, de segur, mereix unes bones anàlisis.

Amb el resultat ja a favor nostre, qui signa ha acceptat també l’empat després d’una partida força còmoda però que no ha sabut rematar.

El darrer d’acabar, en Jacobo, al novè, també ha aconseguit arreplegar el punt sencer, cosa que completava un bon matí per a nosaltres, donat que el Guixolenc és, probablement, un dels rivals directes per aconseguir la permanència. Amb un terç de la lliga ja jugat, les coses s’han redreçat una mica per a nosaltres, i possiblement tindrem oportunitats, començant diumenge vinent amb la visita de l’Hostalric. Us ho explicarem!

Acta