Escacs Tordera

Al final ha pogut ser. Després d’un patiment portat fins a l’extrem, hem aconseguit doblegar la resistència dels masnovins i obtenir, així, l’únic resultat que a nosaltres ens garantia la permanència.

Bon dia a tothom. Un matí esplèndid pel que fa al temps, com està fent darrerament, però un matí també de suspense fins a l’extenuació.

Ha començat el matx puntualment, i en les primers embats ja s’ha evidenciat que tots vint jugadors érem molt conscients del que ens jugàvem. Per als contraris n’hi havia prou amb un empat o amb la victòria, però a nosaltres només ens servia aquest darrer resultat. Així, doncs, les espases en alt i ben esmolades!

El primer resultat que s’ha donat ha estat l’empat de qui escriu, al tercer, després de no poder superar el bon plantejament defensiu del rival.

Poca estona després es signaven també taules al primer, on en Josep ha signat l’armistici sense que la lluita hagués arribat encara al moment més àlgid, i al vuitè, on en Jacobo tampoc se n’ha sortit de forçar una posició que potser no donava ja gaire més de si.

Llavors ha arribat la primera bona notícia, quan l’Eduard, al quart, ha imposat un atac en el seu conegut estil després d’una partida una mica incerta. La millor versió de l’Eduard, en el dia més necessari!

Al segon, en Juan signava unes taules després d’haver lluitat molt meritòriament i defensant una posició que en cap moment no era fàcil. Gat vell!

I llavors arribava la segona bona notícia, quan en Lluís, al desè, s’imposava al seu jove rival en un final que ha jugat de manera modèlica. Quan en Lluís ensuma sang, no deixa pas mai la presa…

Al cinquè, en Joan ha patit de valent quan s’ha trobat amb un plantejament inesperat que l’ha fet caminar pel caire de l’abisme. Amb sang freda, però, ha afrontat la situació, s’ha refet i ha estirat un altre mig punt.

Emoció al novè, on en Carles ha reclamat taules per triple repetició, i ha calgut reconstruir la partida per a comprovar-ho. Com si fos el VAR! Sortosament per a nosaltres, la raó era d’ell, i el mig punt ens posava ja amb cinc punts.

I el mig que faltava l’ha aportat en Daniel,  al setè, després d’una lluita molt enconada, però en què ha sabut fer un plantejament infranquejable. Era el mig punt de la victòria de l’equip i de la permanència!

La darrera partida, d’en Pau,  al sisè, també s’ha lluitat fins a l’extrem, amb emoció de rellotges inclosa, però l’empat final ja no canviava el resultat global.

Un matí en que hem sabut patir de valent, però que ha acabat amb una dolça recompensa, i que ens permetrà gaudir del dinar de final de temporada amb la sensació dels deures fets.

I l’any vinent, de nou, ens retrobarem a la segona divisió catalana. Us ho explicarem!

Acta

Se’ns acaba el marge.

Bon dia a tothom. Aquest matí hem viatjat altre cop cap al Vallès, aquest cop fins a Granollers, per mirar d’agafar un dels darrers trens que podien donar-nos encara la permanència, i no ha pogut ser.

Només d’arribar al local de joc, dins del complex del Casino, ja ens hem trobat amb l’evidència que els vallesans presentaven avui el seu millor equip, un equip de gala, sensiblement superior al nostre. I no ha estat cap sorpresa, donat que ells també estan una mica a la corda fluixa i els queda, la setmana vinent, la topada amb el potentíssim Banyoles. Era lògic, doncs, que avui anessin a mirar d’assegurar, tal i com ha acabat passant.

Ha començat el matx puntualment, i en el primer tram de joc, ja a la primera hora s’ha decidit la pàrtida de qui escriu, amb un matiner empat sense gaire lluita. Tot seguit s’hi han afegit progressivament, els d’en Pau, al sisè, en Daniel, al setè i en Lluís, al desè. Per una estona semblava que tot estava encara per decidir, que podia passar tot.

La realitat, però ha estat ben bé una altra, ja que en l’hora següent s’han anat perdent consecutivament les partides d’en Josep, al primer, la d’en Jacobo, al vuitè i la d’en Juan, al segon. Això ens posava ja contra les cordes. Més comptant que les partides que quedaven no apuntaven pas gaire bé per a nosaltres.

L’empat d’en Carles, al novè, ha certificat ja la victòria dels granollerins, que encara han ampliat una mica més el marge amb la claudicació d’en Joan, al cinquè, després de no poder defensar un final molt difícil.

L’Eduard, al segon, s’ha pres la particular revenja enduent-se el punt després que el seu rival ha intentat fins a l’extenuació posar-li problemes.

Un resultat contundent, que ens encara a una ronda final a cara o creu amb el Masnou, diumenge vinent. Ho explicarem.

Acta

Jornada nefasta la d’avui pel matí, igual com la jornada passada l’equip B ha perdut la partida contra el segon classificat del grup.

De res ha servit començar molt bé la lliga, ja que al final aquestes dues derrotes ens han fet passar de la primera posició a la quarta.

Esperem que ens serveixi de lliçó per la temporada vinent.

Acta