Escacs Tordera

CERDANYOLA DEL V. “B” 4,5 – TORDERA “A” 5,5

Angelats — Sun, 15 Apr 2012 13:01:55 +0000

Quin matí més emocionant, el que hem viscut avui al Vallès, a can Grau de Cerdanyola!
Per començar hem de dir que per primer cop en aquesta temporada el primer equip avui no formava al complet. En Jordi Adillón i en Carlos Alonso cobrien les baixes d’en Juan Pedro i d’en Pau.
En arribar al local de joc, però, ens hem trobat que l’equip rival també presentava una alineació diferent de l’habitual, degut a que ahir va jugar el seu primer equip i els va caldre reforçar-lo. Fet i fet, comparant les dues esquadres la nostra partia com a favorita si ens miràvem els ELOs; només en els tres darrers taulers ens superaven ells.
El matx ha començat força plàcid, i quan portàvem una hora de joc totes les partides semblaven ben encarrilades, però cap no presentava una desenllaç clar.
En aquesta situació, en Joan s’ha lligat la manta al cap i ha sacrificat una peça per tenir un atac que riu-te’n dels nordcoreans.
Ha estat llavors quan ha aparegut la nostra arma secreta, en Josep Maria, que ha muntat un atac sobre un enroc del qual n’ha anat esmicolant les defenses com qui pela un plàtan. I el plàtan, és clar, era el rei adversari. 0-1. En poc temps s’han decidit les partides d’en Joan – atac brutal-, d’aquest cronista -un peó ha coronat tot solet- i d’en Carlos -unes taules en una posició molt ben treballada pel nostre jugador-. 0,5-3,5. Semblava tot dat i beneït, però ja se sap que no es pot dir blat…
En Fernando ha passat per alt una jugada del contrari que el lligava de mans i peus i ni entregant material ha aconseguit salvar la posició. 1,5-3’5. En Carles ha anat preparant un mat fantàstic i el contrari s’hi ha anat posant bé. Tant bé, que a dues jugades de forçar-lo el nostre jugador s’ha (aquí podeu posar-hi el verb que preferiu) i l’ha deixat escapar, amb la mala fortuna que, a més, era ell el qui perdia! En Jaume Grau, l’amic president del Cerdanyola, no s’ho creia…2,5-3’5.
Sort que en Jacobo, després de passar bona part de la temporada espès en els trams finals de les partides, ha sortit al rescat i, amb un atac en tota la línia li ha arrabassat el punt al rival. 2,5-4,5.
Qualsevol altre dia hauríem pensat que ja estava fet, però avui no les teníem totes. En Josep, al primer tauler, lluitava en una posició de doble tall, i amb el rellotge posant pressió; L’Eduard, que ha gastat la pólvora en l’atac, buscava maneres de no sortir malparat després d’haver cedit material. I en Jordi feia estona que estava aguantant un ruixat descomunal després d’una apertura probablement deficient.
Per això, quan l’Eduard ha signat les taules hem tingut una sensació d’alleujament.
No ha trigat en Josep a signar-les també, després d’algunes imprecisions per ambdós costats i d’un sacrifici que ha arribat molt oportunament.
Amb el 3,5-5,5 el desenllaç de la darrera partida ja no comptava gaire, i tot i que en Jordi s’ha defensat molt bé, una errada de plantejament en el darrer tram l’ha condemnat. 4,5-5,5. El matx per a nosaltres i a esperar la gent de Sant Boi diumenge vinent.

TORDERA “A” MAGNÍFIC – TORDERA “B” FANTÀSTIC

Angelats — Sun, 25 Mar 2012 15:03:29 +0000

Avui, que arribàvem al final del Campionat de Catalunya per Equips, no toca gaire parlar de resultats ni de partides, perquè el que realment ha estat protagonista ha estat la festa. No cal fixar-se gaire en els partits que hem jugat els dos equips, el primer contra l’Aragonès (7-3) i el segon a can Gerunda E (2-6), ja que el que de veritat avui hem de remarcar és que hem acabat la temporada tots dos equips invictes, que els dos hem quedat campions de grup i que els dos guanyem l’ascens directe de categoria. Podíem demanar més?
Doncs sí, perquè hi volem afegir que tots aquests èxits els hem aconseguit, a més, comptant sempre amb el que és el més important per al nostre club: amb un ambient formidable entre tota la colla. Aquest, pensem, és el gran triomf que ens satisfà profundament a tots plegats.
Com no podia ser de cap més manera, hem acabat la jornada a can Bertran, amb un dinar de germanor que ens ha servit per estar una estona tots junts i gaudir d’aquest final de temporada que ben poc ens havíem imaginat quan la començàvem.
Ara caldrà veure com es presenten els emparellaments per a dirimir els campions absoluts de les dues categories, que haurem de jugar després de Setmana Santa, però això ja és una altra pel·lícula.

CIRERA 5 – TORDERA “A” 5

Angelats — Sun, 18 Mar 2012 13:07:17 +0000

Un matí carregat d’emoció el que hem viscut avui en el desplaçament al Sadar, perdó, al barri de Cirera, a Mataró. De fet, s’ha posat en evidència el que pot passar -i sol passar- quan un equip es presenta amb una certa relaxació, per tenir la sensació que la feina ja està feta, i l’altre sap que li va la vida en el matx. No és pas estrany que, en una situació així, l’equip teòricament favorit acabi tenint autèntics treballs per no sortir escaldat.
Però anem al matx. En un local força agradable hem començat les partides de manera força tranquil·la. En Josep, al primer tauler, ha signat aviat unes taules sense haver entrat encara en el cos a cos. I en Joan, al cinquè, ha seguit el mateix camí. Tenint en compte que la força del rival semblava concentrar-se més en els primers taulers, no era pas un mal resultat. Però llavors han començat els maldecaps. El qui subscriu ha estat capaç de transformar una posició absolutament dominant en un final inferior en cosa de pocs minuts, contra un rival que gairebé tenia més temps que en començar. És clar que no apuntava les jugades. Tot i així, amb una mica de sang freda la partida s’ha encaminat a unes taules mortes que manteníen encara el matx equilibrat.
En Josep Maria, però, avui no aha acabat d’estar encertat i, en una baixada de confiança, no ha resolt bé una partida que podia guanyar primer, empatar després i que finalment se n’hi ha anat dels dits i l’ha perduda. Avantatge local.
En Carles signava un nou empat sense massa sang, però en Pau feia alguns dels errors que no fa el seu equip (no, el d’escacs no) i s’ha trobat en posició perduda. quatre a dos pel Cirera, i espectatives força magres en la resta de partides.
Sort que, com a les bones pel·lis, en el moment crucial arriba la cavalleria amb la corneta i al galop. És el que han fet, primer, en Fernando, i després en Juan Pedro. En Fernando ha tornat a dibuixar una partida amb tots els matisos estratègics ben travats, i amb una execució de director de Filarmònica. Ens hi està acostumant… En Juan Pedro, murri ell, ha mantingut viu el debat de si és bo entregar o no entregar un peó per poder guanyar. Si la setmana passada no ho va fer i se n’hi va anar el punt, aquesta ha convençut al rival que fos ell qui li entregués. I amb aquest peó i la seva classe magistral n’ha fet prou per tombar-lo. Un autèntic depredador.
I amb el quatre a quatre, l’emoció fins al final. Dues partides que ho podien decidir tot, i que, és clar, ho han acabat fent. L’Eduard ha hagut d’inclinar el rei quan ja no quedava absolutament res més per intentar. I en Jacobo avui ha tret faves d’olla i s’ha inventat un atac que el jove contrincant ha entomat com una pedregada d’estiu, però que li ha costat el punt. Semblava que era un atac preparat durant totes les rondes anteriors. I ha arribat en el moment just. Al final, cinc a cinc i una certa satisfacció per les dues bandes. Els mataronins perquè els dóna oxígen per poder lluitar per la permanència fins el darrer sospir, i nosaltres perquè durant una bona estona donàvem el matx gairebé per perdut. Ara, a veure els altres resultats i esperar els amics de l’Aragonès diumenge vinent.

Guixolenc B 3,5 – 4,5 Tordera B

Angelats — Sun, 11 Mar 2012 13:55:09 +0000

Els del segon equip estem molt mal acostumats a guanyar, com aquell qui diu, sense ni baixar de l’autobús, però avui hem tingut davant un senyor equip i el panorama ha canviat substancialment.
Un pèl abans de dos quarts de deu ens presentavem a Sant Feliu de Guíxols, amb les armes necessàries per guanyar: Els caramels i els croissants d’en Jordi Quintana.
Avui ha estat el dia del debut d’en Joan, que tot i ensenyar les urpes ha acabat cedint el punt. El matx en general es veia força complicat, però en un tres i no res en Jordi Quintana ha guanyat una peça i la partida, en Tomàs capgirava una partida pràcticament perduda i el cronista s’enduia el punt sencer, 1 a 3. Molt interessant l’entrega de torra que ha protagonitzat el contrincant d’en Lluís Puigdemont, però les múltiples variants de la combinació i la manca de temps han impedit que en traiés quelcom de positiu, 1 a 4. Segons en Lluís, el punt se l’ha endut després d’aguantar un bon xàfec. Menys sort ha tingut l’altre Lluís, en Ramírez, que tot i plantejar una bona partida ha acabat perdent. En Carlos ha tingut la partida complicada des del principi, però s’ha defensat amb ungles i dents. Tot i això, no ha aconseguit puntuar, 3 a 4 i tot queda en mans d’en Jordi Adillón. Té un peó d’avantatge i final d’àlfils del mateix color. En el moment en què no ho ha vist del tot clar, ofereix taules al seu contrincant, i aquest accepta al·legant que no aspirava a més que això.
Al final suada victòria que ens assegura estar a final de temporada en llocs d’ascens, i a més, lluitar amb el Blanes pel primer lloc.
La setmana que ve descansem, i l’altra, en l’última ronda, visitem el Gerunda E. Ja us explicarem com ens ha anat!

TORDERA “A” 6 – SANT ANDREU “B” 4

Angelats — Sun, 11 Mar 2012 13:35:51 +0000

Un matí de lluita cordial però intensa, el que hem viscut avui al nostre local social. Ens visitava el segon equip del Sant Andreu, vell conegut nostre i que sempre promet moltes dificultats. I no ha pas decebut, a fe!
En començar s’han presentat amb la notícia que un dels seus no vindria per indisposició de darrera hora. En Josep Maria s’ha quedat sense rival, però perquè no plorés, li han donat el punt. Bon començament, doncs d’un matx que, a les dues hores, es mostrava força equilibrat, si bé algunes partides tenien més color local.
A en Pau li han regalat dos penals, perdó, dos peons (en què devia estar jo pensant, ara!) en plena obertura, i se les prometia molt felices, però de mica en mica ha anat descobrint que la posició resultant tenia més mines que les de la batalla d’El Alamein, i ha hagut de fer de funambulista tot el matí per no deixar-hi les dents. Unes taules que ningú podrà dir que no han estat treballades.
En Fernando, que des de la primer ronda sembla que ha posat la directa, ha posat a caldo el rival amb una partida cent per cent marca de la casa, amb una autoritat gairebé ofensiva. I ell que es va preocupar en la jornada inicial! Una màquina de fer punts.
En Carles, amb una posició que convidava a l’atac, ha consumit molt de temps i s’ha trobat amb una situació en què el més raonable era l’empat, que ha estat el resultat lògic.
En Joan ha jugat una partida de les que saps que són seves encara que no et diguin qui movia les peces. Estratègia consistent amanida amb unes gotetes de tàctica per aquí i unes quantes amenaces per allà… Un còctel definitiu… i un altre punt.
I el cronista ha jugat una partida de posició coneguda, però que no ha acabat de perfilar bé, i han arribat els problemes. En situació força igualada ha proposat taules, que el jove rival ha rebutjat. I en un final que només podia ser de taules, la tossuderia del jove li ha fet rebutjar una segona oferta i ha acabat perdent una posició que, de fet, era imperdible. Una mica de mal gust de boca.
Mentrestant l’Eduard tornava a ser el mateix de sempre (potser devia ser el virus FIFA?), i ha destrossat el contrincant quan més felices se es prometia aquest. I és que per guanyar l’Eduard sembla que no n’hi ha prou gairebé mai. Mentre respira segueix sent més perillós que un escurçó amb Parkinson. I amb aquest puntet s’arrodonia la victòria (6-1), tot esperant el desenllaç de les tres partides que quedaven.
I sort que la feina ja estava feta, perquè una darrera l’altra han anat caient del cantó visitant. En Josep en un final sense esperances que culminava una partida amb força derives. En Juan Pedro s’ha trobat amb una posició esquinçada després d’haver pressionat molt bé tota la partida. Potser sí que té raó quan diu: “Avui, que no he entregat cap peó, vaig i perdo!” I en Jacobo, amb tot decidit, ens ha obsequiat amb un altre maratonià final al caire de l’abisme pel temps, que el de Sant Andreu semblava que no sabia com guanyar. Han calgut només unes vuitanta jugades. Llàstima, perquè havia controlat molt bé tota la partida.
I, a l’espera dels altres resultats que s’hagin donat avui, encarem la visita al Cirera de Mataró una setmana més com a líders d’un grup que, aquest any, se’ns està donant molt bé.

Tordera B 7,5 – 0,5 Els Palaus

Angelats — Sun, 04 Mar 2012 20:20:52 +0000

Nova victòria del segon equip. Avui al matí l’equip empordanès s’ha presentat amb només cinc jugadors (els cinc primers taulers) i per tant poques possibilitats de victòria. Una llàstima tenint en compte que avui havia de debutar el juvenil de la colla, en Joan, que com un en Jordi Quintana i un servidor, s’ha endut el punt sense suar-lo.
En Tomàs sembla que recupera la forma, i avui ha tornat a ser la “pole” (en llenguatge de fórmula 1). A part d’això, de la seva partida en podem dir que ha recuperat una torre neta de desavantatge per acabar imposant-se. En Lluís Ramírez no ha tingut compassió del seu rival i li ha etzibat un atac criminal. En Lluís Puigdemont continua comptant les partides per victòries, i avui, tot i tenir un rival de molt nivell, no n’ha estat una excepció. En Jordi Adillón també ha tret el punt sencer després d’una lluita força aferrissada. Per últim el contrincant d’en Carlos ha fet el mig punt que ha permès al seu equip no tornar-se’n a Agullana amb les mans buides. El marcador final de 7,5 a 0,5 és bastant inflat tenint en compte el bon nivell que ha demostrat l’equip visitant.
La setmana que ve visitem els companys del Guixolenc B en una nova batalla pel primer lloc, ja us explicarem com ens ha anat!

SANT ADRIÀ 5 – TORDERA “A” 5

Angelats — Sun, 04 Mar 2012 14:59:08 +0000

Un matx no gaire apte per a cardíacs, el que hem jugat aquest matí a la riba del Besòs. Ja comptàvem que jugar contra l’equip de Sant Adrià no seria pas fàcil, però en començar ja quedava clar que els nostres presentàvem millor elo en tots els taulers, i a priori hem començat confiant a emportar-nos el punt.
Més encara quan, només amb mitja hora jugada, en Fernando ha posat el 0-1 quan el rival li ha abandonat en perdre una qualitat, encara en plena obertura. En aquell moment, la resta de partides tenia força bon aspecte.
Però el temps ha anat passant, i a mig matí han començat a decidir-se alguns jocs que ja mostraven que res no seria massa fàcil. El cronista ha badat quan tenia una posició gairebé aplastant i ha perdut un peó que li comprometia seriosament la partida. Per sort ha pogut arreplegar un empat.
També en aquells moments es tancaven les partides d’en Joan i d’en Carles amb dues taules més. Però en poca estona en Pau s’ha vist atrapat i ha hagut de retre el rei, mentre en Juan Pedro començava a passar dificultats amb un cavall que s’havia de posar gairebé a la butxaca. A més, l’Eduard al segon tauler no acabava de trobar el pla precís i caminava poc a poc cap a una posició desesperada.
Així les coses, en Josep Maria, tot i no trobar-se gaire bé, ha tornat a enredar un experimentat rival en una teranyina que duia a un final favorable i, am aplom i paciència, li ha anat llimant les ungles fins que ja no esgarrapava i llavors l’ha convidat a perdre el punt, cosa que el contrari ha acceptat.
Final de la partida de l’Eduard i sorpresa en la d’en Juan Pedro (sí, sí, aquell cavall ha resultat decisiu!! com s’ho fa?). En Josep ha volgut forçar una posició superior -guanyadora!- però li ha passat per alt una situació de mat, que ha donat ales al rival i, en un finish elèctric, on els rellotges han adquirit categoria substantiva, ha acabat perdent el punt.
I, per si fos poca l’emoció, durant tot aquest tràfec, en Jacobo se les havia amb una posició que comptava amb dos peons de més des de l’obertura però amb un rival que anava inventant possibilitats d’atac. Per una bona estona tots aguantàvem l’alè perquè, amb el 4,5 – 4,5, podia passar de tot. Al final, repartiment del punt i del matx, i tots hem respirat fondo. Quatre hores llargues de combat. Feia bon dia, a Sant Adrià.
Ah, i l’arbitratge no hi ha tingut res a veure.
La setmana que ve rebrem el Sant Andreu. confiem que no se’ns “atravessi”.

Santa Eugènia B 2,5 – 5,5 Tordera B

Angelats — Sun, 26 Feb 2012 17:04:18 +0000

El segon equip continua intractable en el seu camí cap a primera (territorial, tampoc ens passem!). Avui, nova victòria al barri de Santa Eugènia.
El matí no ha pogut començar millor, ja que, gairebé en temps rècord, els dos Lluïsos s’han imposat als seus joves rivals sense contemplacions. En Carlos firmava unes taules que veient el panorama, ens afavorien. El cronista sembla especialitzat en embolicar la troca en partides amb avantatge… avui, però, no n’ha sortit escaldat, 0,5 a 3,5. En Tomàs s’ha quedat petrificat quan el rival l’hi ha sacrificat un alfil, fet que l’ha fet anar de cul tota la partida… res a pelar, 1,5 a 3,5. En Jordi Adillón ha vist el matx complicat i ha decidit que era hora de fer el punt de guanyar, 1,5 a 4,5. L’Arseni, segons ell per jugar massa ràpid, s’ha enganxat els dits. Per últim, en Jordi Quintana, en una partida maratoniana (ha durat fins ben bé les 2), ha acabat desmanegant les peces del seu contrincant. 2,5 a 5,5 i ja en queda una menys.
La setmana que ve rebem els Palaus d’Agullana en l’últim matx d’aquest any del segon equip a l’Emili Vendrell. Ja us explicarem com ens ha anat!

TORDERA “A” 6 – PEONA I PEÓ “B” 4

Angelats — Sun, 26 Feb 2012 13:10:16 +0000

La bona notícia d’avui, sens dubte, ha estat la victòria i el fet de mantenir una setmana més el liderat del grup. Dit això, però, si volem ser justos hem d’afegir tot seguit que l’equip rival ens ho ha posat molt difícil, i només ha cedit en els darrers compassos del matx, després d’haver disposat d’ocasions per empatar-lo i fins potser de guanyar-lo. Cal felicitar-los per la seva lluita.
El matí ha començat amb normalitat, i prop de les onze ja algunes partides semblaven agafar color local. En Josep Maria s’ha vestit de killer i s’ha inventat un atac sobre l’enroc llarg del jove rival que riu-te dels bombardejos de Dresden. Ha entregat una qualitat demolidora i no ha donat respir.
I en Carles, el seu veí, ha fet tres quarts del mateix. Ja vam avisar que hi havia molta ràbia continguda per les derrotes en les primeres jornades. I a en Carles, si el deixes atacar… El rival n’ha pres bona nota.
En Joan, per la seva part, signava un empat que probablement no podia prosperar. I mentrestant en Fernando donava una classe de veterania entregant temporalment un peó per apoderar-se dels centres neuràlgics de la posició i des d’allí muntar un atac que l’ha dut a emportarr-se el punt de manera molt eficaç.
I aquí ha començat a enteranyinar-se el cel. Quan semblava que tot seria prou fàcil, en Josep ha tingut un descuit que li ha costat la dama per torre i, de fet, la partida, i la resta de jocs no teníen gaire bon carés, llevat del d’en Juan Pedro, que anava cargolant com en ell és habitual.
El cronista ha vist com una partida força còmoda s’encaminava a un final força difícil de defensar. En Pau anava avançant amb pas ferm cap a unes taules força cantades. L’Eduard no ha pogut treure més que mig punt, tot i que després de foça pólvora. I la partida d’en Jacobo semblava dada i beneïda contra el nostre jugador. Per una estona el fantasma de l’empat i fins i tot el de la derrota s’ha passejat per la sala.
Llavors, com a les pel·lícules, ha arribat la salvació en els darrers compassos. Mentre el cronista forçava unes taules teòriques amb el rival sense a penes temps de fer-les, en Juan Pedro havia de cedir mig punt en no poder evitar un perpetu, i, qui sinó, en Pau, just després de proposar taules al contrari i que aquest les rebutgés, li ha arrabassat el punt sencer quan aquell ha tingut una badada. 6-4, però amb una lluita ben bonica i amb emoció fins a migdia.
La setmana que ve anirem a veure el Sant Adrià.

Tordera B 5,5 – 2,5 Gerunda F

Angelats — Sun, 19 Feb 2012 19:53:54 +0000

Matí tranquil avui a Tordera. Ens enfrontàvem a un filial del Gerunda, que amb la llista de jugadors que té no se sap mai quin equip faran. La quëstió és que només s’han presentat sis jugadors visitants, donant-nos a en Lluís Puigdemont (que continua pitxitxi) i al cronista el punt sense haver-lo de suar.
A més semblava que s’anava decantant el partit: en Toni no en tenia prou de fer un doble al seu rival, que l’hi ha enganxat rei dama i torre amb el mateix cavall. Més tard han caigut també sense massa problemes el punt del capità i el primer d’aquest any d’en Tomàs. 5 a 0, victòria al sac i amb la sensació que poc treballada. En Lluís Ramírez ha fet mans i mànigues per compensar en el joc el que el seu contrincant li havia guanyat en material, però no hi ha hagut manera. Mentrestant, l’Arseni firmava taules en una partida en què un descuit de qualsevol dels dos bàndols podia haver significat un mat gairebé immediat. Només quedava jugant en Carlos, que tan ell com el seu rival han protagonitzat una partida digna d’una categoria més alta. En Carlos volent forçar el final s’ha acabat enganxant els dits… 5,5 a 2,5.
Aprofitem la crònica d’avui per informar de la victòria de fa una setmana per idèntic resultat davant del Figueres D, de la que cal destacar el debut amb una gran victòria de l’Àngel.
La setmana que ve ens desplacem al centre de Can Ninetes a preguntar si hi són els del Santa Eugènia B, ja us explicarem si allarguem aquesta bona ratxa