La setmana passada dèiem que quedaven per jugar les eliminatòries per decidir quins equips serien campions absoluts de cada categoria, tenint en compte que en cadascuna hi havia diversos grups.
A mesura que ha avançat la setmana, però, han anat passant coses. La primera sorpresa va ser que, dels quatre guanyadors de grup de segona divisió, el campió del grup de Barcelona (Montmeló) i el del grup de Lleida (Moià) renunciaven a l’eliminatòria, cosa que deixava la decisió només entre el campió de Tarragona (Gran Penya de Vilanova) i el de Girona (Tordera).
Així les coses, en haver renunciat els dos equips probablement més forts, les nostres expectatives creixien perquè en lloc d’haver de superar dues eliminatòries tot es decidiria en un sol matx, i el resultat, doncs, quedava més obert.
Dijous a la nit, però, va saltar la nova sorpresa quan vam tenir notícia que els nostres rivals tarragonins declinaven també jugar el partit perquè tenien greus problemes per confegir l’equip. Finalment, divendres, la Federació ens va comunicar que No havíem de jugar el partit i que, per tant, nosaltres érem ja els campions de la segona divisió.
El Tordera B, en canvi, sí que ha jugat la seva, d’eliminatòria, aquest matí, a Esplugues de Llobregat. S’ha de dir que hi ha acudit havent de presentar vuit jugadors (quan la lliga regular s’ha jugat a sis taulers) i amb les baixes per diferents motius de dos dels seus jugadors que més han fet per arribar on són ara (Lolo i David), i sense poder alinear, per una discutible qüestió reglamentària) un altre jugador (Jacob) que també havia jugat partits en la fase regular. Tot això ha forçat fer un «combo» amb jugadors del segon i del tercer equip.
Després d’un matí de lluita intensa, el resultat ha estat favorable a l’equip local: Esplugues 5’5 – Tordera B 2’5, cosa que posava fi a les nostres aspiracions de continuar en l’eliminatòria. Remarquem, però, que això no treu ni un bri de mèrit a la brillant temporada que ha fet aquest equip.
Així doncs, un final de temporada que difícilment podíem haver somiat quan la vam començar. I, ja des d’ara, a preparar amb il·lusió la vinent!