Matí de sensacions poc habituals, el que hem viscut avui al Vallès. Habituats com estem a patir en les darreres rondes per mirar de mantenir la categoria, avui enfilàvem l’autopista amb els deures ja fets, i només amb la incògnita de quin equip ens trobaríem, perquè l’equip vallesà sí que estava necessitat de victòria per mantenir-se.
Només d’arribar al local de joc, el president del club ens ha rebut molt cordialment, i semblava que seria com un partit de festa major, però en donar un cop d’ull a la seva alineació es descobria immediatament que avui presentaven un equip molt potent, com no l’havien fet en tota la lliga, i això ja era una declaració d’intencions.
En marxa puntualment el partit, no s’havia escolat ni un quart d’hora que ja s’han cantat les primeres taules al cinquè, cedides per en Joan a un rival que li convenien per assegurar la norma de mestre català.
No ha passat massa estona perquè qui escriu signés també un empat al tercer, amb un rival teòricament una mica superior però que no estava gaire còmode per falta d’haver jugat aquesta temporada.
Una hora més de joc ha portat unes noves taules en el sisè, on en Pau no ha vist tampoc la manera de transformar el lleuger avantatge que probablement tenia.
I una estoneta més ha servit perquè en Jacob, al vuitè, també signés la igualtat sense gaire història ni haver patit massa.
I llavors el matx ha començat d’agafar tensió quan en Daniel, al setè, ha ajagut el rei en no haver encertat amb l’estratègia i bregar en un final inferior. En aquest punt, els vallesans han suggerit d’acordar taules en les tres partides que quedaven, i en el mentrestant, en Juan les signava en el quart, cosa que deixava la decisió del matx en els dos primers taulers.
Tant en Josep com l’Eduard, però, han preferit seguir jugant, perquè els dos empats haurien certificat la derrota global de l’equip, i des d’aquest moment a les dues primeres taules ha anat pujant la temperatura i l’expectació.
Malgrat que les dues semblaven força equilibrades, el fet és que si hi havia algun avantatge era pels nostres, i la brega ha estat molt interessant.
La partida de l’Eduard comptava amb la pressió del rellotge que li complicava la vida al rival, en un final de torres i peons, i la d’en Josep semblava encaminar-se a una certa nul·litat quan, de cop, ha sacrificat una qualitat tot triant la continuació probablement més difícil, però també la que podia reportar més benefici.
Tal i com era força previsible, la partida de l’Eduard s’ha saldat amb unes taules inapel·lables, i tot quedava en mans d’en Josep.
Amb notable sang freda i precisió de càlcul, ha acabat obtenint un final amb prou superioritat per arrabassar el punt sencer a un contrari que no semblava fer-se’n a la idea encara. Una lliçó més del nostre buc insígnia!
Al capdavall, doncs, un empat que ens fa cloure la temporada invictes, que condemna el Mollet al descens i que de retruc assegura la permanència del Gerunda B, que també depenia del nostre resultat.
Amb això s’acaba la Lliga regular, i ara falten els partits per a decidir el campió absolut de la categoria, que és un títol merament honorífic. En parlarem.
Acta del matx