FIGUERES B 3 – TORDERA A 5

Un matí d’alta tensió, podríem dir, el que hem viscut aquest matí a l’Alt Empordà. I que ha acabat clarificant molt el panorama, hi hauríem d’afegir.

A les nou del matí ja ens hem començat de trobar les expedicions que veníem per jugat aquest important partit, contra l’únic equip que portàvem «a roda», ja que ens seguia a mig punt. El partit d’avui, doncs, podia clarificar força el tram final d’aquesta lliga. Conscients d’això, doncs, els dos conjunts hem començat, a dos quarts de deu, les partides sabent perfectament el que hi havia en joc.

Com no podia ser d’altra manera, ha anat avançant el matí sense que es veiés amb claredat que res es decantés clarament, i la lluita anava sent considerable.

Ha estat a mig matí, però, que ha saltat la primera sorpresa, quan en Juan, al quart, ha «caçat» el seu rival, l’experimentat Joan Alonso, en una combinació molt clara, que li ha fet retre el rei, gairebé en plena obertura.

No massa estona més tard era en Jacob, al vuitè, qui estavellava una peça sobre les migrades defenses del rei negre i poc després en recollia el fruit en forma d’un atac absolutament letal. Dos a zero que ens feia respirar força tranquils, tant més quan no s’entreveien dificultats en cap taula.

En aquest context, en Pau, al sisè, ha signat de grat unes taules en una posició ja força llimada, que posaven més pressió als empordanesos.

Ha passat encara una estona fins que en Joan, al cinquè, ha imposat la seva classe en un plantejament sicilià del qual en coneix bé tots els topants, i que no ha donat opció al delegat del Figueres.

I, quan ja semblava que les coses queien ja del nostre costat, com per demostrar que no hi ha enemic petit, han començat d’arribar els temporals.

De primer, al setè, en Daniel s’ha trobat enfrontant un atac per terra, mar i aire, amb sacrificis inclosos, que no tenia aturador, després de no haver encertat del tot, potser, en el plantejament estratègic d’una posició de doble tall, i ha hagut de tombar el rei.

Mentrestant, als dos primers taulers es vorejava la tragèdia quan en Josep es veia abocat a defensar un final inferior i l’Eduard, que havia estat fent un recital tot el matí de com s’agafa avantatge material i es va deixant el contrari sense respostes, en un error inesperat s’ha deixat una torre i havia de lluitar en absoluta inferioritat.

Per sort, en aquell moment qui això escriu aconseguia imposar-se després d’haver vorejat l’abisme d’un atac ferotge a la seva jove i combativa rival, i aconseguia així el punt de la tranquil·litat.

Poca estona després, l’Eduard, al segon havia de retre el rei però en Josep, al primer, aferrava mig punt més en unes taules ben treballades.

Al capdavall, doncs, un resultat que ens fa dependre només de nosaltres mateixos per aconseguir l’ascens. Si l’aconseguirem o no, ho veurem en les dues darreres setmanes de competició. Començarem diumenge vinent, rebent a casa el potent Gerunda B. Ho explicarem.

Acta del matx

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *