SANTA EUGÈNIA 2’5 – TORDERA A 5’5

Un matí que es preveia difícil, tenint en compte que els dos equips veníem de quatre victòries consecutives, però que ha acabat decantant-se del nostre costat, probablement amb menys lluita de l’esperada.

Hem sortit de Tordera a quarts de nou, per endinsar-nos en una boira espessa que ho tapava tot. Si allò era un presagi de com aniria el dia, estàvem ben arreglats! A dos quarts de deu, per fi, ens hem trobat ja les cinc (!) expedicions per conformar el nostre equip, avui amb la novetat d’en Carles que venia per la baixa d’en Pau per covid.

El matx ha començat de manera plàcida al magnífic local de Can Ninetes, amb la impecable organització i dinamisme que són marca de la casa (grandíssim Jordi Vidal!) i les partides s’han anat dibuixant lentament sense que cap presentés cap alarma.

Només una hora de jac ha calgut, però, perquè en Daniel fes entrar el seu atac Zuckertort com un elefant en una cristalleria. El rival només ha pogut recollir els trossos com si li hagués esclatat un míssil  a mig metre. Punt per a nosaltres.

Al cap de tres quarts era aquest cronista qui s’alçava també amb la victòria davant el joc sorprenentment fluix d’un rival que, en altres ocasions, havia jugat molt millor.

I poca estona després era en Josep, al Primer, qui imposava la seva classe en un final de torres guanyat després d’haver obligat el contrari a cedir-li material decisiu.

Amb el 3 a zero i sense problemes a cap de les partides restants, no és estrany que de mica en mica hagin anat caient les taules, començant per en Juan, al quart, que les ha acceptades després d’haver portat la veu cantant tota la partida. Poca estona després era l’Eduard, al segon, qui també signava l’armistici quan ha comprovat la impossibilitat de forçar la posició sense assumir importants riscos.

Amb unes altres taules d’en Carles, al setè, se certificava la victòria de l’equip, tot i que la posició podia haver permès encara bregar per la victòria, però sempre el punt de l’equip passa per davant.

Al cinquè, en Joan també les ha signades per no allargar més una partida en què ja estava pràcticament tot dit.

I En Jacob, al vuitè, ha entrat en un  final que semblava força superior, però de mica en mica ha anat cedint l’avantatge fins que s’ha arribat també a una situació que no podia forçar cap dels dos bàndols.

Bon resultat, doncs, el d’avui, que ens consolida al capdavant del grup, a l’espera d’algun proper matx que pot presentar també dificultats. De moment, diumenge vinent rebrem, a casa, el Barcelona C. Ho explicarem!

Acta del matx

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *