MALGRAT 2 – TORDERA A 6

Segon desplaçament d’aquesta temporada per al primer equip, que ha hagut de viatjar  fins a la llunyana Malgrat, en un matí gairebé primaveral. Un quart abans de l’encontre hem començat de descobrir, amb una certa sorpresa, el nou local de joc dels amics malgratencs, una antiga capella en fase de restauració. El marc es prestava a tota mena de facècies: que Déu ens agafi confessats, que Déu hi faci més que nosaltres, que Déu-n’hi-dó, … Però el cas és que s’ha mostrat com un espai acollidor, agradable i còmode.

El matx es presentava incert: els rivals presentaven un equip molt combatiu en els primers tres taulers, amb millor ELO que nosaltres, però per la part de baix s’invertia la situació, cosa que feia entrar tots els resultats en el pronòstic.

Una lluita intensa durant les dues primeres hores de joc, sense massa definició en cap taula, si bé probablement la tendència general era una mica millor cap al nostre favor.

En Juan, al quart, ha trencat aigües traient un punt en una partida que, una bona estona,  no era gens clara, però que ha sabut treballar amb paciència fins a embolicar el contrari amb un bon atac tàctic. Ha jugat una siciliana com a ell li agrada, més estratègica que no pas batalladora.

Al segon, l’Eduard encarava un dels rivals més forts, i ha fet un recital de com es pot embolicar la troca fins a fer creure al contrari que, encara que ja tingui la partida guanyada, l’acabarà perdent i… fer-ho! Les partides de l’Eduard, posades al mòdul d’anàlisi, fan córrer el risc que exploti!

Al setè, en Daniel ha jugat una moderna versió Tiger, tal com a ell li agrada, i ha sortit victoriós en el plantejament, però li ha costat de traduir l’avantatge en victòria, i només ho ha fet havent cedit prèviament al rival la possibilitat d’endur-se-la ell, amb un generós sacrifici/pèrdua de qualitat. Educadament, el jugador de Malgrat ha rebutjat l’obsequi i s’ha afanyat, al seu torn, a regalar-li ell el punt, cosa que en Daniel no s’ha fet pregar en acceptar. Tots contents!

Poc després, en Jacob al vuitè ha aconseguit de conjurar tots els atacs haguts i per haver que plovien sobre el seu enroc com plaga de llagosta i que el contrari ha pogut orquestrar pel mòdic preu d’un sacrifici de peça. Un cop neutralitzada la pólvora, però, i havent de fer el recompte de baixes, el de Malgrat ha hagut d’acceptar que lluitar amb una peça menys no és una situació gaire agradable. Un altre puntet.

Al tercer, qui escriu ha pogut neutralitzar des del principi l’ímpetu atacador marca de la casa del seu rival, i de mica en mica li ha anat llimant les possibilitats de generar joc fins arribar pràcticament a l’asfíxia. Taules en una posició que encara potser es podia esprémer per mirar de lligar el punt sencer.

En Joan, al cinquè, estava jugant amb una certa comoditat fins que s’ha adonat de l’amenaça d’una entrada d’alfil que li podia portar molts i greus problemes. Amb joc valent, però, ha aconseguit embolicar prou la partida per treure’n unes altres taules.

Al sisè, en Pau ha fet una bona feina de preparació durant tota la partida, en què s’ha mostrat superior al rival i li ha permès de perfilar una bona posició per guanyar, però un lleu descuit li ha costat una peça i, al capdavall, la derrota.

En Josep, al primer, ha jugat una partida seriosa davant del molt difícil jugador malgratenc, i el debat se l’ha endut amb una defensa tenaç i plena d’inventiva que li ha garantit prou joc com per poder arravatar la iniciativa i acabar arreplegant tot el punt. Bravo, Josep!

En definitiva, un matí amb un resultat que ens és molt favorable i que potser no reflecteix gaire l’enorme lluita que s’ha viscut dins de la capella. I diumenge vinent, a esperar els amics del Guixolenc, a casa. Ho explicarem.

Acta de l’encontre

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *