TORDERA A 6 – BADIA 2

Segona jornada d’aquesta Lliga Catalana per equips, i avui sense les estrictes normes que van regir a la primera ronda: ja no calia el certificat covid a l’entrar.

El jove equip del Badia s’ha presentat puntualment i de seguida ens hem posat tots a la feina. Només de mirar les dues llistes es veia que la nostra esquadra superava en ELO força clarament la vallesana, però ja sabem prou que cada partit s´ha de jugar.

Han calgut dues hores ben bones de joc perquè es decidís pa primera partida, la d’en Manel, al vuitè, que avui s’estrenava a la categoria. I ho ha fet magníficament, superant estratègica i tàcticament el jove contrari.

Amb totes les partides que donaven bones sensacions per a nosaltres, qui escriu ha fet el segon episodi de rebaixes de gener, oferint gratuïtament un excel·lent alfil a canvi de pràcticament res i quedant, per segon diumenge consecutiu, en posició perduda. I el que és greu és que de nou ho ha fet quan ja havia fet els mèrits per guanyar-la! Sort que, ho ha fiat tot a l’únic cartutx possible i ha sortit bé, per esgarrapar unes altres taules.

En pocs minuts s’ha decidit també la partida d’en Daniel, al setè, amb un joc no massa elegant, però efectiu al capdavall, havent jugat una defensa holandesa una mica especial.

Al quart, en Juan ha aturat amb calma l’embranzida de la seva rival en una siciliana que ha deixat el rei negre un xic al descobert a base de sacrificar el blanc material. En Juan, però, és un mestre en els recursos defensius i de mica en mica li ha anat llimant les ungles fins que s’ha acabat la pólvora i la rival ha hagut d’ajeure el rei.

Amb el marcador 3’5 a 0’5 i la resta de partides força plàcides, en Josep, al primer, ha proposat taules en posició que permetia d’especular només assumint riscos importants, vinguda d’una defensa francesa, variant de l’avanç, ben coneguda del nostre jugador des de fa molts anys.

I llavors el matx s’ha encallat una mica. Les tres partides restants han començat de seguir camins més difícils del que semblava a primera vista. Ha hagut de passar mitja hora perquè en Pau, que estava jugant una defensa Alekhine vella coneguda seva,  doblegués la resistència del jove vallesà en un final de torres i peons que, en alguns moments, presentava dificultats considerables. I amb això també aferrava el punt del matx.

Mentrestant, al segon, l’Eduard s’havia complicat força la vida amb un plantejament estratègic agosarat que, tot d’una, ha semblat que s’esquerdava completament i permetia un atac ferotge de la dama blanca. Però l’Eduard és també un mestre en el contraatac, i ha preparat una bonica xarxa per al rei blanc on aquest només podia anar gronxant-se fugint dels escacs que li anava donant la torre ben recolzada en el seu alfil i els peons. Quan més semblava que seria el blanc qui s’emportaria el punt, s’ha signat un armistici molt ben treballat pel nostre jugador.

Capítol a part mereix la partida d’en Joan, al cinquè, que ha començat amb un  plantejament de siciliana força comú, però que s’ha anat allargant, sobretot en entrar en una aguda fase tàctica per arrabassar la iniciativa, amb cops i contracops continuats, que ha fet que en Joan arribés a quedar molt collat pel rellotge. En aquestes condicions, amb un parell de minuts més l’increment, s’ha jugat pràcticament mitja hora. Partida molt dura que ha desembocat en un final de torre i dos peons per al blanc per torre i peó del visitant. Malgrat el petit avantatge, com sol passar en aquest tipus de finals, s’han acabat signant les taules, que posaven el definitiu 6 a 2 al marcador. Un matí, doncs, amb un bon resultat, i a esperar com ens va diumenge vinent a Malgrat. Ho explicarem!

Acta del matx

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *