HOSTALRIC A 1’5 – TORDERA A 6’5

Aquest matí, i després del final accidentat de fa dos anys i de l’any sense jugar a causa de l’endimoniada pandèmia, hem pogut reprendre la Lliga Catalana per equips, i ho hem fet amb el primer equip visitant l’Hostalric A i el segon equip rebent, a casa, l’Hostalric B, en una mena de simetria que encara feia més estranya la situació. Per reblar el clau, el nostre tercer equip, que havia d’estrenar-se jugant a casa contra el Culonge i Sant Antoni C, no ha pogut jugar perquè divendres a la nit vam rebre comunicació que aquell equip es retirava de la competició.

El primer equip, doncs, ha fet el llarguíssim desplaçament fins a la vila d’Hostalric (Palau de pedra) i a un quart de deu ja ens havíem concentrat davant del local del carrer Ravalet, amb el sol tímid propi de la setmana dels barbuts. L’amic Fontanillas ja ens esperava a l’entrada per donar compliment al protocol covid que ha articulat la federació: control de certificats abans d’entrar.

El local és agradable i ben equipat, tot molt cuidat, fa una molt bona impressió. Hi ha, però, un PERÒ. Per una qüestió tècnica, NO es podia connectar la calefacció. I ja es pot entendre que una cosa així, el 23 de gener, amb temperatura propera als zero graus i amb el local ben ventilat (normativa), no té cap importància… El comentari d’en Josep (si ho arribo a saber, porto els guants, roba tèrmica, gorro i bufanda…) no podia ser més gràfic.

Temperatura a banda, el matx ha començat amb normalitat a dos quarts de deu. Això si entenem com a normalitat les estranyes sensacions que tots teníem després d’una pausa tan llarga.

Qui escriu, al tercer tauler, ha estat el primer d’acabar, i ho ha fet esgarrapant unes taules en una partida que tenia més que perduda en haver comès un error força inexplicable quan millor posició tenia.

Les partides d’en Josep, al primer, i d’en Daniel, al setè, semblaven calcades pel plantejament que els han fet les blanques (deducció: ho havien preparat!), i només han començat a diferir en un moment força clau. En Josep ha aplicat una recepta d’aparença poc vistosa però d’eficàcia provada, i ha acabat enduent-se el punt  amb claredat. En Daniel, en canvi, no ha estat tan encertat i li ha tocat patir de valent en un bosc tàctic. Al capdavall, però, n’ha sortit amb posició favorable i el rival ha rendit les armes quan encara tenia opcions de lluita.

Al segon, l’Eduard ha fet una partida eduardiana en què ho ha fet tot excepte rematar la feina, i n’ha tret unes altres taules.

En Juan, al quart, ha jugat també una partida ben bé en el seu estil, sobri, desconcertant i, sobretot, efectiu, que li ha donat un altre punt sencer. Era ell qui es meravellava veient els taulers 1 i 7 («Están jugando la misma partida!»).

En Pau, al sisè, ha picat pedra tot el matí, acumulant avantatges petits amb una paciència encomiable, i ha arribat a un final una mica superior però de molt mal guanyar, i tot i que en entrar al local, quan li han demanat el certificat de vacunació ha dit que ell volia vedella amb bolets, al final s’ha conformat amb unes taules.

La partida d’en Jacob, al vuitè, ens ha deixat per a la posteritat la pregunta gairebé metafísica: «I com carai s’ho ha fet, per guanyar?». Perquè durant una estona més que llarga les apostes devien estar 1000 a 1 per les taules. Però en Jacob n’és un mestre consumat, en això d’esclafar els apostadors…

I la darrera d’acabar, la d’en Joan, al cinquè, ha estat també una partida amb el segell «Joan». Bon plantejament teòric, bona resistència, paciència fins a arribar a un final que només podia guanyar el negre. I el selvatà s’ho ha cregut i ha abandonat, tot i que encara potser podia presentar una mica de lluita.

Un resultat força prou ampli en aquesta primera jornada i a esperar, la setmana vinent, el Badia. Ja en parlarem.

Si voleu veure l’acta de l’encontre:

acta 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *