Byron Zappas (dreta) amb Norman Macleod en el banquet de clausura de la conferència PCCC de 1990 a Benidorm.
Mado 36:
Problema de Byron Zappas.
Grècia, Atenes 06–12–1927 / 05–01–2008.
Tercer premi del «concurs-aniversari holandès» de 1966.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
El temptador assaig 1.e4? (amenaçant simultàniament els tres mats temàtics 2.xc6# , 2.xd4# i 2.xf7#) es refuta únicament per mitjà de 1. . . xf6!
Així mateix l´assaig 1.a3? (amenaçant 2.b4#) (que permet l´execució alternativa dels tres citats mats temàtics en resposta a les defenses temàtiques 1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xd4# i 1. . . e4 2.xf7# ) és refutat mitjançant 1. . . xa3!
Els altres assajos lògics com 1.c5?, 1.d6? i 1.e7? (amenaçant 2.b4#) [que permeten la realització alternativa dels mateixos mats temàtics (1. . . e4 2.xd4#, 1. . . e4 2.xf7#), (1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xf7#) i (1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xd4#)] es refuten respectivament per mitjà de 1. . . e4!, 1. . . e4! i 1. . . e4!
Per tant, la solució és:
1.f8! (amenaçant 2.b4#), al que segueixen els tres mats esmentats en resposta a les defenses temàtiques:
1. . . e4 2.xc6#
1. . . e4 2.xd4#
1. . . e4 2.xf7#.
Un programa ben ple, on les interceptacions nocives, negres i blanques, es fonen en un tot harmoniós.
[1. . . c5 2.a4#;
1. . . d3 2.xd3#;
1. . . d1(h3) 2.b4# (2.d3#);
1. . . g2 2.b4# (2.xc6#, 2.xf7#);
1. . . altres 2.b4#.]