Estudi de Josef Moravec.
Txecoslovàquia, 20–03–1882 / 29–08–1969.
Pope 61: Juguen les blanques i guanyen.
Aquest estudi és en si mateix una lliçó.
Del mateix pot aprendre´s:
a) Alguna cosa sobre la velocitat dels reis.
b) Un factor característic del final de partida: que una coronació pot arribar a ser inútil a causa d´un mat.
c) Un recurs aprofitable per a coronar un peó (aquest és el recurs latent en la clau).
d) Quan això s´aprecia, un bonic ensenyament sobre els duels entre torre i cavall.
Aquí està la solució:
1.h7!
[No es poden perdre temps movent la torre.
En quant a 1.xg7? h4 2.g6 h3 3.g5 h2 4.g4 h1 ens hem de conformar amb les taules 5.a1+=
(ja que ara no es pot 5.g3? h8–+) ]
1. . . h4 2.g6 h3 3.g5 h2 4.g4 g5!
Aquesta jugada complica molt la victòria blanca.
[4. . . h1? 5.g3 el peó negre de g7 evita que la dama pugui parar l´escac 5. . . f1
(5. . . h7 6.a1+ b1 7.xb1#)
6.a1+ e2 7.xh1+–;
4. . . h1 aquest final amb el cavall a la cantonada es perd 5.f3 g5 6.d2 g4+ 7.xg4 f1 8.f3 e1 9.a2+– i cau el cavall.]
5.g3 h1+
Una «subcoronació». Les variacions són nombroses. Basti aquí una línia principal:
[5. . . h1 6.a1#]
6.f3 g4+ 7.xg4 f2+ 8.f3 d3
Per guanyar aquest final no s´ha de permetre que el rei i el cavall negre es reagrupin a les caselles centrals.
9.a4!
Jugada molt fina que allunya el cavall del rei (encara que ni ha més que també guanyen).
[Per exemple, si 9.g2+? f1 10.h2 e1+= amb un joc correcte de les negres la partida acabarà en taules.]
9. . . h2
[9. . . c5 10.d4 e6 11.d1+ h2 12.d5 g1 13.g3 f1 14.f5+ g1 15.e5 f1
(15. . . d4 16.e1#)
16.xe6+–]
10.h4+ g1 11.d4 c5 12.d2 e6 13.g3 f1 14.d5 c7
15.e5 a8 16.f3 g1 17.e2 b6 18.g2+ h1
[18. . . f1 19.b2+–]
19.f2 d5 20.g8 f4 21.h8+ h3+ 22.xh3#.