TORDERA A 3 – GRANOLLERS-CANOVELLES 7

Molt bon diumenge a tothom. Avui potser podríem començar la crònica amb  la coneguda frase dels vodevils, quan el marit l’enxampen: «Això no és el que sembla, t’ho puc explicar tot…!».

Perquè, si es mira, només, el resultat final, fa la sensació que els vallesans ens han atropellat, i si bé és cert que s’han endut el punt amb un marge còmode, no ho és pas menys que la lluita ha estat molt més ajustada i que les espases han estat enlaire fins ben bé el final.

Pocs minuts després de dos quarts de deu, un cop l’esquadra de Granollers ha estat al complet, hem començat el matx. Tots plegats sabíem prou bé que no era pas per decidir gaire res: ells ja tenien pràcticament el passaport de l’ascens i nosaltres el visat de la permanència. Així, doncs, lluita sana i a veure què passa.

No havíem encara acabat de trobar el lloc a la cadira, com qui diu, que en Jacobo, al vuitè, s’ha vist caçat per una entrada assassina d’alfil i dama, amb cavalls al galop per si encara hi faltava algú, i ha hagut de tombar el monarca en plena obertura.

En pocs minuts, també la partida d’en Jordi, al novè entrava en una fase de liquidació per reformes però que només hi guanyava, fessis el que fessis, el visitant, i la partida ha entrat en una fase de mort anunciada, que s’ha produït una estona després.

En això que en Juan Pedro, al segon, signava les paus en posició força morta després d’una lluita ben plantejada.

I en Joan, al cinquè, també feia l’armistici després d’haver conduït un atac on ell ha dut la iniciativa però que el rival ha encertat a anar contrarestant prou bé.

La bona notícia l’ha posada l’Eduard, que ha imposat, amb les negres, un plantejament entre anglès i Beboni molt del seu estil, i que ha sabut transformar en un atac dels que li agraden i dels que no li agraden al rival. Un punt molt ben treballat.

El cronista, al tercer, ha tornat a badar en un moment clau (i ja en van…!) i s’ha vist forçat a entregar una qualitat per un peó. Malgrat plantejar una defensa amb les possibilitats que donava la posició, al capdavall ha acabat col·lapsant.

Al desè avui s’estrenava en Ferran, i ho ha fet amb nota, perquè malgrat que ha acabat cedint davant d’un rival superior, el cert és que bona part del matí l’ha tingut més que controlat, i possiblement amb opcions de victòria o, com a mínim, d’empat. Bona estrena!

Al sisè, en Pau ha plantejat una defensa Alekhine variant moderna i l’ha jugada amb autoritat i sense complexos. A mesura que avançava el maté s’anava trobant més i més còmode, fins que al capdavall s’ha trobat amb una posició que anunciava una victòria clara. La llàstima és que també s’havia apurat força de temps, i en el darrer moment no s’ha vist amb cor de transformar l’avantatge que ja era decisiu i ha signat les taules.

I al vuitè, en Daniel ha seguit un camí semblant. De fer un plantejament estratègicament superior ha passat a fabricar una posició guanyadora que, si bé és cert que era de doble tall, encara ho és més que el rei negre no podia defugir una execució en tota regla. Però un altre cop el temps ha jugat també el seu paper, i ha servit perquè amb una imprecisió el granollerí pogués agafar una mica d’oxigen i escapar-se, pel forat dels gats, amb unes taules.

La darrera partida que ha acabat ha tornat a ser al primer tauler, on en Josep ha defensat valentament una posició difícil (marca de la casa!) davant d’un fort rival, però que ha hagut d’acabar claudicant.

Un altre resultat contundent, doncs, però que no ens treu pas el gust d’haver lluitat dignament i haver plantat cara a un equip que l’any vinent serà de primera divisió.

Nosaltres, que també tenim segur que l’any vinent tornarem a ser a segona, tenim encara un partit pendent per tancar la lliga d’aquest any. El jugarem diumenge vinent a Barcelona, contra el Peona i peó B, sense que per a nosaltres tingui gaire transcendència. En qualsevol cas, us ho explicarem!

Acta 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *