MATARÓ 6,5 – TORDERA A 3,5

Molt bon primer diumenge de quaresma a tots plegats. Derrota contundent avui la del primer equip davant d’un dels dos més que probables equips de primera divisió de l’any vinent.

Avui hem viatjat fins a la capital del Maresme per encarar un dels equips que està tenint una millor actuació aquest curs i amb el que no jugàvem feia força temps. El Mataró és un equip que està en franca progressió i que ha incorporat jugadors joves que tenen ja molta força.  En comparar les dues alineacions quedava reflectit que nosaltres teníem ELO superior en els primers cinc taulers i ells en els altres cinc. Tot feia preveure, doncs, una bona lluita, tal com s’ha vist després.

En el primer tram de joc es veia força igualtat, amb pocs escenaris definits.Així s’ha anat escolant el temps fins a les dues hores, en què al vuitè tauler en Daniel ha signat les taules en no trobar forma de progressar més. També les ha signades al desè en Jordi, pel mateix motiu i amb ganes d’amarrar un resultat que semblava prou bo.

En pocs minuts, però han començat d’arribar les decisions més dràstiques. Així, en Carles al setè havia de tombar el rei sense haver arribat, de fet, al pinyol de la posició. I l’Eduard, al quart, imposava de nou la seva superior estratègia en una partida que ha anat guanyant des de molt aviat gràcies a una pressió que s’ha fet insuportable, a la Maroczy.

Al tercer, qui escriu ha retut el rei en no haver encertat amb un atac ferotge amb entregues de material que se li ha girat en contra.

Així les coses, i amb el caseller favorable als mataronins, quedaven cinc partides per dirimir, però en cap no es veia avantatge clar per a cap contendent, i es podia pensar que acabarien totes empatades.

I això ha passat al segon on en Juan Pedro ha signat l’armistici després de bregar llargament buscant un desllorigador a una posició teòricament superior però enverinada i en la que havia de vigilar molt per no perdre peu.

També al sisè en Pau acceptava un empat indefugible a un rival que no ha fet gaire res per guanyar, però tampoc per perdre, malgrat buscar durant tot el matí alguna clau per trencar-li la posició.

En Joan, al cinquè, ha blindat també una posició qui sap si lleugerament inferior, però que ha sabut convertir en impenetrable.

Però llavors han arribat més males notícies. En Jacobo, al novè,  en una partida molt llarga ha equivocat l’estratègia de contenció i ha deixat una escletxa per on li han entrat les peces adversàries fins a clavar-li l’estocada definitiva. I al primer, en Josep ha estat defensant bravíssimament una posició més que difícil per acabar no encertant tampoc amb la línia que li hauria donat l’empat.

Puntatge força rotund, doncs, però que no pensem pas que ens afecti gaire la moral de cara als dos partits que ens queden, perquè malgrat la contundència hem tingut la sensació d’haver ofert una bona lluita, i que també podia haver-se decantat de l’altre costat.

En qualsevol cas, diumenge vinent rebrem a casa l’altre equip teòricament més fort del grup, el Granollers-Canovelles. Us ho explicarem!

Acta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *