TORDERA A 5’5 – GERUNDA B 4’5

Bon diumenge de Carnestoltes a tots plegats. Ho hem tornat a fer. I ara ja tenim la tranquil·litat absoluta per a les tres rondes que queden.

Passaven pocs minuts de dos quarts de deu quan, havent esperat que acabessin d’arribar tots els gironins, hem començat les partides.

Si comparem, com solem fer, les dues llistes, s’evidencia que nosaltres presentàvem un equip lleugerament superior en els cinc primers taulers i ells en els cinc restants. Per tant, pronòstic incert per començar, però amb un historial d’uns quants disgustos que ens feia estar amb els cinc sentits per si de cas.

Partides força lluitades, i sense massa definició fins passades dues hores de joc. Llavors han començat de saltar resultats. En Carles, al setè, tombava el seu monarca en no haver ensopegat amb la línia correcta en una defensa Alekhine en una variant poc jugada però perillosa.

Tres quarts d’hora més tard era en Josep, al primer, qui equilibrava el marcador en deixar sense resposta el contrari a partir d’una italiana jugada, avui sí, com a ell li agrada.

Però s’han tornat a torçar les coses quan, en pocs minuts, en Daniel, al vuitè, queia també després d’haver plantejat una defensa moderna tan agressiva que potser s’ha passat de frenada, i ha propiciat el càstig adient del rival.

Minuts més tard, però, qui escriu, al tercer, arreplegava el punt després d’haver assegurat un avantatge imponent en el plantejament, a partir d’una Colle-Zuckertort de manual.

En poca estona ha tornat a caure un punt, el d’en Juan Pedro, al segon, que no s’ha acabat de trobar còmode en tota la partida i ha acabat cedint, però s’ha vist compensat pel punt que ha fet en Pau, al sisè, en una parftida jugada a patacada neta amb el seu combinatiu i perillós rival.

En Jacobo, al novè, amarrava sense massa problemes mig puntet més a partir d’un plantejament de peó de dama estratègicament ben jugat, però que estava en un moment d’aquells que qui es belluga gaire, cau pel pedregal.

I amb aquest escenari d’empat hem arribat a les partides que havien de ser decisives.

L’Eduard, al quart, ha lluitat fins on era possible per materialitzar un final lleugerament superior, però no n’ha pogut treure més suc que l’empat.

Al desè, mentrestant, en Jordi anava perfilant un atac, amb entregues de material incloses, que l’ha dut a aconseguir una posició esplèndida que el seu jove rival no ha sabut com tractar, i ha acabat per guanyar-lo quan l’altre no ha pogut evitar una coronació de dama.

Aquest resultat posava ja el cinc a quatre per nosaltres, i tota la pressió passava al cinquè, on en Joan mirava de defensar una posició en un final inferior però qui acusava més el neguit era el seu rival, a qui només li servia la victòria perquè l’equip empatés. Qui ha passat per aquesta situació sap molt bé com n’és de difícil que els nervis no et facin una mala jugada!

En Joan, però, ha jugat amb molta serenitat, i ha acabat fins i tot capgirant la situació, però les taules eren ja inevitables.

Una victòria important, la d’avui, que ens deixa ja en una situació molt còmoda per afrontar el darrer terç de lliga amb la sensació dels deures fets.

Diumenge vinent anirem a Mataró, i ja us explicarem com va.

Acta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *