COMTAL 5 – 5 TORDERA A

Molt bon diumenge a tots plegats! Un resultat, el d’avui, que la veritat és que potser no ens esperàvem gaire, i que ens dona força tranquil·litat per al que queda de lliga.

Aquest matí, després de sortejar les dificultats d’accés que ens plantejava la mitja marató que es corria pels carrers de la ciutat, ens hem presentat al local que els nostres contraris tenen a la Plaça del Sortidor, al Poble Sec.

Tal i com ja comptàvem, en confrontar les dues alineacions els rivals sortien clarament guanyadors, en tots els taulers, per puntuació ELO, més encara pel fet que a nosaltres ens faltaven dos jugadors habituals i han hagut de venir dos jugadors del segon equip. Per fortuna nostra, cap a migdia hem sabut que el segon equip no ha vist gaire delmat el seu potencial, i ha recollit un altre punt. Enhorabona!

No per les dificultats, però, hem renunciat a plantar batalla, i així, durant més de dues hores de joc la lluita era aferrissada en tots els taulers, i costava de predir què acabaria passant.

Ha estat ja passat migdia que s’han començat de decidir les coses. Així, qui escriu havia de tombar el rei després d’una molt llarga lluita i de no haver sabut aprofita prou bé les possibilitats d’entaular. Però en poca estona, també, En Josep, al primer, i en Juan Pedro, al segon, s’emportaven sengles victòries, totes dues força inapel·lables.

En Pau al sisè, amb una partida de dama de tall força clàssic, amarrava mig punt mentre que en Jacobo, al setè, n’amarrava mig més després de jugar a un nivell estratègic alt contra l’Àngel, jugador que fa anys havia jugat a les nostres files.

Al vuitè, en Jordi ha jugat per aconseguir una posició guanyadora, amb renúncia a guanyar material i amb sacrifici posterior inclòs, tot per aconseguir situació de mat que,… no s’ha acabat donant, i al capdavall li ha costat la partida.

També al novè en Lluís Ramírez ha defensat fins on ha pogut una posició que s’ha acabat fent insostenible.

Al cinquè, però, en Joan posava les coses a lloc en imposar-se amb la seva conegudíssima defensa Grünfeld i en no acceptar-li el rival la proposta de taules quan aquest mateix estava inferior. Coses que costen d’entendre!

Amb tot plegat, i el 4’5-4’5 al marcador, quedava només la parida de l’Eduard, al segon, que després d’una bona lluita que no s’ha acabat de decidir al mig joc entrava de ple en un final de torres una mica inferior per al nostre jugador, però que tota la teoria diu que han de ser taules … si es juga bé!

I l’Eduard l’ha jugat. I l’ha jugat bé. Com ell sap fer-ho. I amb el mig punt que ha aconseguit (quan ja pràcticament ens havien fet fora del local perquè l’havien de tancar!) ens ha donat el lluitadíssim empat que, pot ser, qui sap, la nostra assegurança per mantenir la categoria.

Per saber-ho, caldrà veure els resultats dels altres equips i, per descomptat, jugar els quatre partits que ens queden, començant diumenge vinent, a casa, amb el Gerunda B . Us ho explicarem!

Acta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *