TORDERA A 8 – HOSTALRIC A 2

Molt bon diumenge a tothom! Aquest matí hem tingut la visita dels nostres veïns d’Hostalric i podem dir que hem assolit bé l’objectiu clar que teníem de mirar de superar-los perquè previsiblement poden ser rivals també directes per les places de descens.

El matx ha engegat poc després de dos quarts de deu i, novament, si es confrontaven les dues llistes la nostra sortia clarament favorita pel que fa a puntuació ELO, però una vegada més nosaltres teníem la prevenció de no refiar-nos-en gens, perquè més sovint del que es pensa les coses no surten com es preveia, i avui ens semblava que podia ser un dia clau.

La prova que aquest plantejament era encertat estava en què després de dues hores de joc no hi havia cap partida decidida.

Ha estat en arribar a la tercera hora que qui escriu ha pogut amarrar, al tercer tauler, el primer triomf, després d’haver sorprès el contrari contestant a la seva defensa holandesa amb una «recepta» que ja duia cuinada de casa, i que al capdavall li ha acabat costant el punt.

En poca estona, en Daniel al vuitè culminava també un furibund atac en posició amb enrocs oposats, de difícil maneig, però que ha conduït molt bé fins a deixar el contrari sense resposta.

No ha trigat gaire en Carles, al setè, a imposar la seva millor concepció estratègica per arrabassar també el punt sencer.

I, amb el tres a zero per nosaltres, ha arribat el primer disgust del matí, al segon tauler, on en Juan Pedro havia de tombar el rei quan no ha pogut aturar l’atac a gran escala que li ha tirat a sobre, amb sacrifici inclòs, el jugador d’Hostalric.

Per sort nostra, però, en pocs minuts en Jacobo, al novè, culminava un atac a partir d’una posició que coneix molt bé i que ha tractat de manera molt efectiva i egarrapava així un altre punt. I l’Eduard, al quart, rematava també un final que ha jugat magistralment després d’haver plantejat un gambit Volga dels «d’abans» (era una de les seves armes predilectes fa uns quants anys) i d’haver-lo jugat amb comoditat malgrat la temporal superioritat material del blanc. La millor versió de l’Eduard!

En Pau, al sisè, també ha imposat la seva classe en un final una mica laboriós, després d’haver jugat una partida, segons ell, «avorrida». Guardeu-vos de l’avorriment si jugueu amb en Pau! En el moment més «avorrit» us pot clavar una urpada i esgalabrar-vos!

També en Joan ha jugat un llarguíssim final, amb avantatge incontestable però que calia saber realitzar, cosa que ell, amb tota la paciència del món, ha anat fent durant tot el matí. I això que el rival li havia demanat taules … després de la jugada cinc o sis, quan encara no portàvem deu minuts de matx!

I llavors ha arribat el segon disgust, quan en Josep, al primer, no ha encertat a trobar la manera de realitzar el seu avantatge i s’ha complicat la vida fins a fer un inesperat error que li ha acabat costant el punt. Coses que passen!

En qualsevol cas, un resultat contundent, que no reflecteix, potser, la tensió i la lluita que s’ha vist en gairebé tots els taulers, però que ens dona, amb aquest tercer punt, una mica de marge per afrontar el tram de lliga que ens ve ara, amb uns quants equips que són, sobre el paper, força superiors a nosaltres. Començarem diumenge vinent a Barcelona, amb el potent Comtal. Us ho explicarem!

Acta

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *