TORDERA 6’5 – GUIXOOLENC 3’5

Molt bon diumenge de la Candelera, i prepareu-vos pel fred, perquè avui la Candelera ha rigut (com a mínim, per a nosaltres!).

Pocs minuts passaven de dos quarts de deu quan engegava el matx (gairebé podríem dir-ne el «derbi») amb els nostres amics ganxons. És el seu un equip que, si bé en teoria és inferior al nostre, per poc que es comparin les llistes d’ELO, tradicionalment acostuma a posar-nos molts problemes. Tants, que en els darrers sos anys se’ns han endut el punt! Així, doncs, res de refiar-se!

Amb les partides en marxa ja s’ha vist que la igualtat era la tònica general, i s’han escolat ben bé dues hores fins que han començat de definir-se les coses… i certificar aquesta igualtat!

A dos quarts de dotze en Daniel, al vuitè, signava l’empat en una partida que, potser, prometia una mica més. I cinc minuts després era en Carles qui, amb poca confiança encara en les seves forces (li va passar factura l’allargament de la primera partida), també acceptava les taules.

Ha passat mitja hora i, en cosa de minuts han caigut tres empats més. L’Eduard,  al quart, ha acabat signant l’armistici amb un rival lluitador i després d’una partida que semblava una simfonia d’amenaces posicionals. Sembla que el nostre jugador es va retrobant amb la seva manera de jugar més poderosa.

Un minut més tard era en Pau, al sisè, qui també acceptava quedar-se amb mig punt en una partida que, si algú ha dut la veu cantant, ha estat ell, però que ha estat molt ben defensada pel jugador baix empordanès.

I, sense solució de continuïtat, en Joan també feia les paus al cinquè després de jugar força estona una partida més que equilibrada i sense ganes d’arribar a la premura amb el temps, que més d’un disgust li ha donat.

I enmig d’aquest festival d’empats, han acabat arribant els punts que tombaven la balança.  En Jordi, al darrer tauler, ha culminat una victòria que s’estava anunciant des de feia ja un parell d’hores, pel seu domini i avantantge de material, però que calia guanyar amb precisió, cosa que ell ha anat fent amb paciència i sang freda.

Al primer, mentrestant, en Josep doblegava la resistència del seu fort rival que, vells coneguts com són, no s’ha pas estat de plantejar problemes seriosos. Avui, però, el nostre jugador estava prou inspirat per batre’l en tota la línia, amb una lliçó d’estratègia que, de segur, mereix unes bones anàlisis.

Amb el resultat ja a favor nostre, qui signa ha acceptat també l’empat després d’una partida força còmoda però que no ha sabut rematar.

El darrer d’acabar, en Jacobo, al novè, també ha aconseguit arreplegar el punt sencer, cosa que completava un bon matí per a nosaltres, donat que el Guixolenc és, probablement, un dels rivals directes per aconseguir la permanència. Amb un terç de la lliga ja jugat, les coses s’han redreçat una mica per a nosaltres, i possiblement tindrem oportunitats, començant diumenge vinent amb la visita de l’Hostalric. Us ho explicarem!

Acta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *