FIGUERES B 3 – TORDERA A 7

Bon diumenge a tothom! La setmana passada apuntàvem que havíem fet un mal començament … o no, i que caldria veure com reaccionaríem tots plegats a la sotragada. Avui n’hem tingut la resposta.

A dos quarts de deu i pocs minuts engegava el matx que ens enfrontava al segon equip de Figueres, que presentava una alineació lleugerament superior a la que va presentar la setmana passada. No obstant això, i malgrat la baixa a darrera hora del nostre jugador Carles, que ens ha obligat a recompondre les alineacions dels dos equips, en comparar les dues llistes en sortia clarament superior la nostra, llevat d’un parell de taulers. Ja sabem, però, que això no guanya pas partides, i que de vegades és més enganyós que res, però així estaven les coses quan han començat de córrer els rellotges i les partides.

Dues hores de lluita de diversa complexitat sense que, llevat del darrer tauler, on en Lluís s’ha fet aviat amb el comandament de la brega, es veiés clarament cap on es decantarien les coses.

A dos quarts d’una qui escriu ha signat taules al tercer tauler, després de no haver sabut aprofitar alguna possibilitat de victòria.

Un quart més tard han arribat dues bones notícies, amb la victòria de l’Eduard al segon, quan ha imposat el seu joc més «eduardià» (que ja trobàvem a faltar!) amb una visió de la posició admirable, i la d’en Pau al sisè que, després d’haver-se llançat a un atac furibund amb sacrifici de peça inclòs i d’haver-ne sortit malparat, ha estat capaç de resistir numantinament fins que el rival, excessivament apressat (com en ell és costum) ha comès els errors necessaris per arrabassar-li el punt sencer.

Dos minuts més tard, però, es complicaven les coses quan en Jordi, al novè, ajeia el rei en no poder aguantar més una posició que feia més aigües que el litoral aquesta setmana (ell mateix explicava que «a partir de tal moment, ja no he pogut jugar a res!»).

I, si la setmana passada la sort va passar pel nostre costat com si no ens coneguéssim de res, aquesta s’ha aturat a saludar-nos i les coses han anat diferent. En Joan, al cinquè, estava suant sang per mantenir una posició impossible (i no serà que no n’hagi jugat, en Joan, de Grunfelds!), quan el rival no ha estat gens encertat i n’ha pogut salvar un empat.

Al segon, En Juan Pedro que també s’havia vist una mica sorprès a l’obertura per un rival que li jugava sense manies ha estat prou tenaç per aguantar bé les embranzides, aturar els atacs, disposar bé les seves peces i saltar a la jugular del contrari, que s’ha dessagnat sense ni gairebé adonar-se’n. Magistral!

Amb el quatre a dos a favor, ja hi havia poc a discutir, i en Jacobo, al vuitè, ha signat les taules malgrat tenir una posició preferible.

Llavors ha arribatel punt d’en Lluís, al desè, que ja estava cantat de feia hores però que s’ha fet esperar fins que la seva jove rival s’ha rendit. Era el punt que decantava la balança.

També s’han signat les taules al setè, on en Daniel ha defensat bé una posició no gens fàcil i on ha acabat tenint opcions de victòria.

I, tornant al que dèiem de la sort, avui al primer tauler s’ha viscut una altra partida de les que se’n pot parlar força. En Josep ha començat bé, amb la seva més que coneguda moderna, i ha anat col·locant el rival, de mica en mica, en situació d’una certa compressió, cosa que acostuma a generar incomoditat. Arribat aquest punt, ha llançat un atac, amb sacrifici de peça, que semblava inaturable. El problema era aquest, que ho semblava. Per uns moments, el fantasma de la desfeta de diumenge passat se’ns ha aparegut a la sala.

Però en Josep és un tros de jugador, i, un cop ha sabut (avui sí!), que el matx ja era nostre, ha posat en joc la seva saviesa escaquística i, gairebé com un prestidigitador, ha embolicat el jugador de Figueres en una fina malla que l’ha abocat a un final que, amb una bona tècnica (cosa que a en Josep li’n sobra) podia guanyar-se. Certament que la partida ha durat encara una hora més, però també ho és, de cert, que el punt no s’ha quedat a l’Alt Empordà. Ni la moral del nostre jugador!

Una victòria, doncs, que ens deixa bon gust de boca i ens esperona per, diumenge vinent, rebre l’equip d’Hostalric amb les espases en alt.

Us ho explicarem

Acta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *