TORDERA A 6 – 4 MASNOU

Al final ha pogut ser. Després d’un patiment portat fins a l’extrem, hem aconseguit doblegar la resistència dels masnovins i obtenir, així, l’únic resultat que a nosaltres ens garantia la permanència.

Bon dia a tothom. Un matí esplèndid pel que fa al temps, com està fent darrerament, però un matí també de suspense fins a l’extenuació.

Ha començat el matx puntualment, i en les primers embats ja s’ha evidenciat que tots vint jugadors érem molt conscients del que ens jugàvem. Per als contraris n’hi havia prou amb un empat o amb la victòria, però a nosaltres només ens servia aquest darrer resultat. Així, doncs, les espases en alt i ben esmolades!

 

El primer resultat que s’ha donat ha estat l’empat de qui escriu, al tercer, després de no poder superar el bon plantejament defensiu del rival.

Poca estona després es signaven també taules al primer, on en Josep ha signat l’armistici sense que la lluita hagués arribat encara al moment més àlgid, i al vuitè, on en Jacobo tampoc se n’ha sortit de forçar una posició que potser no donava ja gaire més de si.

Llavors ha arribat la primera bona notícia, quan l’Eduard, al quart, ha imposat un atac en el seu conegut estil després d’una partida una mica incerta. La millor versió de l’Eduard, en el dia més necessari!

Al segon, en Juan signava unes taules després d’haver lluitat molt meritòriament i defensant una posició que en cap moment no era fàcil. Gat vell!

I llavors arribava la segona bona notícia, quan en Lluís, al desè, s’imposava al seu jove rival en un final que ha jugat de manera modèlica. Quan en Lluís ensuma sang, no deixa pas mai la presa…

Al cinquè, en Joan ha patit de valent quan s’ha trobat amb un plantejament inesperat que l’ha fet caminar pel caire de l’abisme. Amb sang freda, però, ha afrontat la situació, s’ha refet i ha estirat un altre mig punt.

Emoció al novè, on en Carles ha reclamat taules per triple repetició, i ha calgut reconstruir la partida per a comprovar-ho. Com si fos el VAR! Sortosament per a nosaltres, la raó era d’ell, i el mig punt ens posava ja amb cinc punts.

I el mig que faltava l’ha aportat en Daniel,  al setè, després d’una lluita molt enconada, però en què ha sabut fer un plantejament infranquejable. Era el mig punt de la victòria de l’equip i de la permanència!

La darrera partida, d’en Pau,  al sisè, també s’ha lluitat fins a l’extrem, amb emoció de rellotges inclosa, però l’empat final ja no canviava el resultat global.

Un matí en que hem sabut patir de valent, però que ha acabat amb una dolça recompensa, i que ens permetrà gaudir del dinar de final de temporada amb la sensació dels deures fets.

I l’any vinent, de nou, ens retrobarem a la segona divisió catalana. Us ho explicarem!

Acta

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.