MONTMELÓ 5 – 5 TORDERA A

Ho hem tingut a tocar, però al final se’ns ha escapat mig punt.

Molt bon dia a tothom! Aquest matí hem viatjat cap al Vallès, amb una temperatura molt agradable, i ens hem presentat a Montmeló com a visitants i no pas, precisament, al circuit.

Tot i les obres que empantaneguen una mica el centre de la vila, hem arribat molt bé a La Torreta, el centre d’entitats on té la seu el club d’escacs, i n’hem pogut gaudir a plaer, doncs es tracta d’una casa senyorial -d’indianos?- molt ben mantinguda i condicionada, una veritable mostra de bon gust.

Puntualment hem començat el matx després de constatar una certa igualtat teòrica entre les dues formacions, si bé lleument escorada cap al nostre costat.

El matí s’anava escolant plàcidament sense que hi hagués massa res clar, però a les dues hores qui escriu ha pogut imposar un atac victoriós i arreplegar el primer punt.

Poca estona després, però, en Josep, al primer, havia de tombar el rei després d’haver patit les conseqüències gens agradables d’un mal plantejament inicial.

La bona notícia saltava, però, en pocs minuts, quan l’Eduard, al quart també doblegava el rival, que mai no l’ha inquietat.

Ha trigat més estona en Joan, al cinquè, en assegurar unes taules molt ben treballades, desprfés de passar pel caire de l’abisme durant una bona estona. És en posicions així, però, que en Joan demostra tenir prou sang freda i visió del joc com per no espantar-se. Ben Jugat!

I, quan ja anàvem per la quarta hora de joc, en Daniel, al setè, també s’imposava amb claredat després d’una partida valenta que ja jugat amb molta decisió.

En aquells moments semblava que el punt viatjaria sencer cap al Maresme, però en aquest joc, com en tots, d’altra banda, no es pot dir mai…

En Carles, al novè, ha passat per alt una clavada -aquestes terribles clavades…!- que li ha costat primer una peça i després el punt sencer, en una posició en que sempre havia manat ell.

En Lluís, al desè, tampoc no encertava a plantejar bé un final que possiblement hauria acabat partint el punt, i havia d’abandonar clarament.

En Jacobo, que també ha tingut les seves opcions al vuitè, no ha pogut passar tampoc de l’empat.

Al sisè, en Pau, que havia fet també un plantejament no prou eficient, ha acabat cedint el punt després d’una bona però desesperançada lluita.

Finalment, el bon fer d’en Juan, al segon, li ha acabat donant el punt sencer després de bregar en una partida gairebé fins a l’extenuació, en una posició de les que ja ens té acostumats i que manega com ningú.

Repartiment de punts, doncs, que ens deixa un xic de mal gust, potser, però que ho deixa tot per definir a les properes rondes. Caldrà lluitar de valent, començant diumenge vinent, amb el Banyoles. Us ho explicarem.

Acta

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.