GUIXOLENC 5,5 – 4,5 TORDERA A

Una nova ensopegada del primer equip, que pot ser que comprometi la seva situació, a l’espera del que puguin donar de si les properes jornades,

Aquest matí el nostre primer equip ha viatjat cap al Baix Empordà, per encarar un partit amb el que pot ser un dels rivals directes a l’hora de lluitar per la permanència. Tots n’érem plenament conscients, i hem de dir que ens ha agradat comprovar que l’equip ganxó no podia alinear alguns dels seus jugadors més forts. A priori, doncs, semblava que la sort ens afavoria.

Ha començat el matx en un ambient un xic fred, no pas en sentit figurat, perquè hi ha una relació molt cordial amb els jugadors guixolencs, sinò pel fred real que feia, amb un mestral que es deixava notar, i que ens ha sorprès una mica a tots.

Ben aviat s’ha decidit el primer taules on en Josep i en Joaquim han signat unes taules sense massa lluita, conscients tots dos que no era pas en aquell tauler on es definiria el partit.

Semblantment li ha passat a qui escriu, que ha acceptat la proposta de taules del jugador ganxó en una posició que no prometia gaire res més

I just llavors, al desè, en Carles ha culminat una partida molt ben dibuixada estratègicament en què ha anat concentrant tota la pólvora en un mateix punt fins que ha cedit.

I en aquest moment, quan la resta de partides apuntaven a una igualtat força clara, si no a cert avantatge per als nostres jugadors, s’ha donat el fet que possiblement ha girat la truita. En Ferran no s’ha adonat de la premura de temps i li ha caigut la bandera, en posició superior. Un punt que canviava de bàndol de manera impensada.

De manera semblant, en Daniel ha equivocat un càlcul i ha passat de tenir una partida amb clares opcions de victòria a tenir-la amb perspectives de derrota que només ha pogut allunyar una mica en el temps, però que  ha acabat per costar un altre punt.

Per adobar-ho més, L’Eduard s’ha vist en un embolic del que el rival n’ha sortit prou ben parat per arrabassar-li un altre punt. En poca estona el matx se’ns havia ben girat.

Al segon, en Juan signava unes altres taules en posició pràcticament morta.

En Pau, en canvi, s’enduia el punt sencer després de bregar estona en un final que sempre ha tingut favorable.

Amb un punt per sota, la clau quedava en les dues partides que quedaven. I semblava que en les dues es podria puntuar. Il·lusió! En Jacobo ha hagut de retre el rei i, amb aquest gest, deixava ja els ganxons amb el punt en joc.

De poc ha servit, llavors, la treballada victòria d’en Joan, si no és que pugui ser-nos útil en un hipotètic desempat.

Amb tot, em sembla que la nostra moral no n’ha pas sortit tocada, i diria que seguim decidits a plantar cara en els encontres que vindran. Per començar, diumenge vinent, a casa, contra el Platja d’Aro. Ja us ho explicarem.

Bona setmana a tothom!

Acta

 

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.