SANTA EUGÈNIA 4 – 6 TORDERA A

Bona arrencada, la del primer equip, aquest matí, a les vores del Ter. Com cada any, per aquetes dates, engegava avui el Campionat de Catalunya per Equips. El nostre primer equip, després de la baixa de gairebé darrera hora de l’Eduard (millora’t, que ens fas falta!) ha viatjat avui cap a les deveses del Ter,  per encarar el primer matx de l’any, amb un Santa Eugènia que, si bé probablement no té el potencial que havia tingut els darrers anys, sempre és un equip que ens fa respecte.

En mirar les dues llistes, amb l’ELO de cada jugador, els números es decantaven clarament del nostre costat. Però ja sabíem que això acostuma a ser un miratge, i per això cada jugador s’ha cordat bé el cinturó abans d’engegar la seva partida.

Que hi hauria lluita ja s’ha vist quan, vora les onze encara no hi havia cap partida clara. I encara més quan s’ha definit la d’en Juan, que, després d’unes quantes murrieries s’ha trobat amb un altre murri a qui se li ha posat tot de cara i el nostre jugador ha hagut de retre el rei.

Poc després arribaven bones notícies de l’altre extrem de la taula, quan en Lluís Puigdemont ha arrodonit un atac pacient però constant i ha obligat el gironí a abandonar.

També en Ferran, al cinquè, ha acabat amb la resistència del seu jove rival, en una partida que probablement no ha estat prou ben jugada per cap dels dos.

En Daniel, al setè, signava les paus després d’haver desaprofitat més d’una ocasió de rubricar amb victòria una bona partida

Però, per donar emoció al matx, en Jacobo ha tingut algun descuit que ha portat un altre punt per als locals, i això que tenia, aparentment, una partida molt ben plantejada.

En Joan, al quart, també ha signat unes taules al cap d’hores d’haver «torturat» el contrari amb un atac que semblava que no s’acabava.

I també s’ha afegit a les taules el Josep, al primer, en una partida que no ha aconseguit forçar en cap moment, tot i que ho ha estat buscant de manera intensiva.

Al novè, en Lluis Ramírez treia un altre mig punt meritori, quan ha defensat molt bé i durant molta estona una posició amb peó de menys. Els alfils de diferent color, però, no acostumen a dur gaires sorpreses.

Al sisè, en Pau ha recollit els fruits d’alguna errada greu del rival, en posició que no l’entusiasmava excessivament, però que ha acabat tombant-se del nostre costat.

I, amb el cinc a quatre per a nosaltres en el caseller, la partida de qui signa plantejava un final de dames amb peó de més, que semblava impossible que el negre perdés, i per això l’hem seguit jugant, i ha acabat a favor nostre. Això sí, després de noranta-tres moviments!

Total, el primer punt que viatja cap al Maresme, i ens manté encara amb les esperances i les possibilitats intactes, tot i que la lliga encara és molt incipient.

La setmana vinent rebrem a casa el potent Gerunda B. Ja en farem la crònica. Mentrestant, bona setmana a tots!

Acta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *