TORDERA A 10 – CASSÀ 0

Matí de fred intens i mal temps en general, però amb resultat inflat en el matx que ens enfrontava als cassanencs.

Hem rebut amb cordialitat, com sempre, els amics de Cassà, i abans de començar a jugar hem fet tots plegats un minut de silenci en record del pare d’un jugador, mort ahir.

Hem de dir que els visitants no presentaven l’equip complet, perquè tenien algunes baixes sensibles, i en conjunt, comparant les dues alineacions, sortíem guanyant clarament en puntuació ELO. Dit això, també s’ha d’afegir que aquest fet, com sabem més que de sobres, no significa res definitiu, tal com hem comprovat tantes vegades.

El matx ha començat amb un cert equilibri, però al cap d’una hora de joc ja hi havia la sensació que totes les partides estaven ben plantejades des del nostre punt de vista i algunes semblaven prou prometedores i tot.

Per compensar la durada de la setmana passada, qui això escriu s’ha anotat el punt a la ratlla de migdia, després d’unes imprecisions del rival que l’han portat a un error definitiu.

En pocs minuts també s’alçava amb la victòria en Ferran, que ha culminat una ofensiva en tota, absolutament tota la línia del tauler. Només li ha faltat atacar també per sota la taula. Irrefutable!

En la mitja hora següent s’han decidit les partides d’en Pau, que ha fet una destrossa amb passeig de dama, i de l’Eduard, que just després d’aconseguir una mica d’avantatge s’ha avançat al carnestoltes i s’ha disfressat de boa constrictor. I ho ha fet tan bé!

Al primer, en Josep ha hagut de bregar amb una escandinava (una obertura, volem dir, no pas una sueca) que l’Albert Pi li duia preparada i que, de bones a primeres, semblava que li feia perdre peu. S’ha clavat una llarga estona i de mica en mica ha anat trobant el desllorigador. L’opció de l’altre de sacrificar una peça s’ha demostrat suïcida davant la precisió i claredat de visió del nostre jugador.

En Joan ha pogut aplicar (per fi!!!) una recepta que duia preparada perquè hi havia possibilitats raonables que jugués amb el rival que finalment li ha tocat, i ja s’havien barallat amb la mateixa variant. Amb aplom i molta contundència ha anat imposant els seus arguments fins al final.

En Jacobo ha fet un plantejament una mica dubtós, però no ha tingut dubtes a l’hora d’anar muntant un atac que, al capdavall, li ha portat una victòria molt ben treballada.

En Carles avui sí que ha pogut jugar, i ha tret a relluir la seva estimada holandesa, el mur, i l’ha conduïda de manera impecable fins a arribar al coll (en sentit figurat, és clar!) d’en Guillem Burset. Ell es queixa que costa molt guanyar, amb l’holandesa. No sé si el rival pensa el mateix…

En Juan, murri entre els murris, ha anat seduïnt el contrari fins a convèncer-lo que tenia un sacrifici molt bo per fer. I la veritat és que el sacrifici ho era, de bo… però per en Juan, és clar. Llavors, la recepta de sempre: poc a poc i bona lletra fins que el rival accepta que ja no té res a fer…

I en Daniel li ha ensenyat al seu jove rival unes quantes maneres de com no es guanya una partida. Quan ha vist que ja les havia après totes li ha semblat que no li faria cap mal si també li ensenyava com se’n guanyen.

Un resultat, al capdavall, exagerat, que segurament no fa justícia a la feina que han fet els bons amics de Cassà, però tal com diuen els de la pilota, “els escacs són així”…

I diumenge vinent, cap a la capital, a preguntar si els del Barcelona B tenen ganes de jugar unes partidetes. Us en parlarem!

Acta del matx

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.