VILA OLÍMPICA 3’5 – TORDERA A 6’5

Primera ronda, primer desplaçament i primera victòria! Aquest matí el primer equip s’ha desplaçat, per primer cop, a la Vila Olímpica per encarar el primer round de la llliga. Arribats amb temps, ens ha sorprès gratament l’enclavament del local, en ple centre comercial, nou, polit, endreçat i encara més l’hospitalitat dels nostres contrincants, que a més de donar-nos la benvinguda ens han convidat a compartir amb ells una mica d’esmorzar. Moltes gràcies per l’acollida!

Si parlem del local, però, sí que hem d’esmentar que hi havia una mica de dèficit de llum, cosa que hem millorat movent tots plegats les taules de joc per optimitzar la llum disponible.

Amb tot a punt, ha engegat el matx, amb una certa indefinició durant ben bé una hora de joc. Bones partides, però incertesa notable pel desenllaç.

De mica en mica s’ha anat escolant el temps i no ha estat fins a les 12 que en Daniel ha acordat unes taules en posició letàrgica.

Mentrestant, en Joan bregava amb un jove molt versat en teoria que li ha donat molts maldecaps. La sang freda de la veterania, però, ha acabat el joc també en armistici.

En Jacobo ha anat construint un bon atac, de manera paulatina, fins aconseguir el punt sencer de manera clara.

L’Eduard ha fet una partida Eduard, d’aquelles que només entén l’Eduard però que també només guanya l’Eduard. Si fins la seva dona li diu…!

En Pau ha lluitat quasi tot el matí buscant escletxes per on fer entrar l’espasa, però s’ha topat amb un bon mur, i també ha signat les taules.

En Ramírez, que ha fet una partida molt sòlida que semblava encaminar-se a l’empat, ha acabat recollint el fruit de l’intent de forçar-la per part del rival, i s’ha apuntat el punt sencer.

A proa, en Josep ha jugat molt bé el primer tram de partida, però s’ha deixat sorprendre una mica per una opció poc aparent del rival que l’ha deixat primer inferior i finalment li ha fet retre el rei.

En Juan, gat vell, ha anat entomant les fiblades del seu antagonista sense perdre la compostura i, com les boes, de mica en mica li ha anat estgrenyent el setge fins que l’altre, per desesperació, ha entrat en un sacrifici que l’ha deixat sense alè a l’hora d’entomar el contraatac del nostre jugador. S’ha de matinar molt, per agafar-lo mig adormit, en Juan!

Jo m’he trobat amb una partida força lineal, amb avantagtge consistent que només he hagut d’anar fent valer. Això sí, hem arribat a seixanta-tres moviments!

En Lluís, finalment, ha passat de dominar de manera convincent la partida a trobar-se en inferioritat en un final que ha acabat perdent.

Bon matí, doncs, el que hem passat a Barcelona. I bona renda que ens enduem. La setmana vinent, a Platja d’Aro (O era Rússia d’Aro?). Us en parlarem!

Acta del matx

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.