Archive for febrer, 2017

LLINARS 4,5 – TORDERA A 5,5

diumenge, febrer 26th, 2017

Avui ens hem posat la desfressa (carnestoltes mana!) d’equip guanyador, i hem fet una rua fins al Vallès que ens ha deixat molt bon gust de boca. Qui sap si ja jornada ens haurà solucionat gairebé la temporada!

Hem sortit amb temps de Tordera per viatjar fins a Llinars, on ens esperava l’equip que fins avui dominava el torneig. Nosaltres hi acudiem amb dues baixes, la d’en Juan i la d’en Jacobo, que per motius laborals s’havien de perdre el matx. Per contra, l’equip comptava amb el doblet de Lluïsos, que junts fan un tàndem temible.

El partit ha començat amb normalitat en un local que, en volem deixar constància, ens ha sorprès gratament pel que té ja d’aspecte físic (gran, lluminós, molt ben equipat) però sobre tot pel que es veu de seguida que s’hi fa. Ens han explicat que l’activitat hi és molt intensa durant gairebé tota la setmana. No dubteu que el Llinars ha de ser un dels clubs amb més projecció de futur en els propers anys.

Seguint amb el matx, la primera hora i mitja ha estat tranquil·la, amb força equilibri en totes les partides, però de mica en mica s’han anat definint.

Unes taules matineres de qui escriu, al tercer, seguides d’un daltabaix al quart on en Ferran s’ha vist sorprès per un truc d’obertura que no li ha deixat capacitat de resposta i ha hagut d’ajeure el rei, han posat un 1,5 a 0,5 per als locals, però encara faltava molt i no es veia res clar.

En poca estona en Joan al cinquè i en Pau al sisè han signat també sengles empats (en Pau tenia un compromís i havia de marxar aviat), i es mantenia l’avantatge vallesà.

Quan L’Eduard, al segon, ha tombat el rei, però, les coses s’han posat ja una mica més difícils per a nosaltres. Dos punts començava de ser una distància considerable.

Però llavors han començat d’arribar les bones notícies. En Daniel, al vuitè, ha culminat amb bon pols una partida que ha dominat de principi a fi, en què l’adversari no ha tingut mai opcions. I en Lluís Ramírez, al novè, ha vist com el rival abandonava (podia molt bé haver-ho fet abans) després que ell l’ha atacat per terra, mar i aire i quan ja no li quedava ni una escopeta de taps per resistir. 3,5-3,5. Les espases alçades.

En Carles mentrestant havia anat fent i fent i fent, de manera que al de Llinars ja no li quedava ni espai per respirar. No ha triat el camí més fàcil o més curt, probablement, però avui en Carles s’ha retrobat amb la victòria (quan més convenia!).

I en Josep, al primer, ha donat una classe teòrica de com es guanya un final amb més alfils que gent a sant Ponç, amb una claredat d’idees i un càlcul afinat marca de la casa. Un punt que valia també el punt de l’equip. En res no canviava ja la derrota, després d’una bona lluita i d’haver tingut fins i tot possibilitats de victòria, d’en Lluís Puigdemont. La victòria, avui, volava cap al Maresme. Una victòria que ens dóna més tranquil·litat per al darrer terç de la lliga.

Diumenge vinent esperem el Figueres B a casa. Us ho explicarem.

Acta del partit

MASNOU 3’5 – TORDERA A 6’5

diumenge, febrer 19th, 2017

Avui sí. Avui tocava i ho hem fet. Avui convenia guanyar per tenir una mica de tranquil·litat en la segona meitat de la lliga, i l’equip ha respost.

Aquest matí hem enfilat Maresme avall, gairebé tota la comarca, per acudir a la cita amb el Masnou. Un vell conegut. Un equip, el dels masnovins, que malda com nosaltres cada any per mantenir la categoria. Un equip, també com nosaltres, foguejat i lluitador, amb el que any rera any anem topant i pel qual tenim, d’entrada, molt de respecte. Avui, si hem de ser sincers, l’avantatge teòric queia d’entrada del nostre costat, amb  superioritat en ELO en tots els taulers. Això no obstant, es preveia una lluita aferrissada, com així ha estat, sabedors tots plegats del que estava en joc: poder afrontar el segon tram de lliga amb força garanties.

El matx ha començat, com sempre, amb equilibri, i no ha estat fins cap a les onze que s’han començat a decidir partides. En Pau, al setè, signava un empat en posició que feia patir una mica. Vista després en anàlisi, però, tampoc no sembla que n’hi hagués per tant Empat, doncs, prou correcte.

Qui escriu, al quart, ha pogut fer valer un atac sense concessions que ha obligat el contrari a retre el rei. Avantatge nostre.

En Ferran, al cinquè, ha sucumbit a un atac també a gran escala pel qual no ha encertat el pla de contenció. Nou equilibri al caseller. Incertesa.

L’Eduard, però, com la cavalleria que arriba al moment just, s’ha posat el vestit de guanyar i ho ha fet al seu estil, a cops de martell. De nou avantatge.

Al tercer, en Juan ha brodat altra  vegada una partida més que difícil, en la que només un artista com ell és capaç de fer una lectura correcta i esquivar les moltes línies que farien naufragar. Un plaer veure com juga! L’avantatge que creixia.

A proa, en Josep se les tenia amb l’Ezequiel. La vegada que fa… No es coneixen ni res, aquest parell! El masnoví, però, s’ha sortit amb la seva a l’hora d’esquivar les estocades enverinades del nostre jugador, i s’ha acabat signant la pau en una bonica -com sempre entre ells- partida.

En Jacobo, al nou, s’ha retrobat amb la victòria que feia setmanes que se li resistia. En bon moment! Col·locava el 5 a 2 que ja es veia força insalvable.

Amb tot, en Daniel havia de tornar a capitular al desè en una partida que ja feia estona que no es veia pas amb possibilitats. Un 5 a 3 que, amb l’aspecte de les dues partides que quedaven, no anunciava res de bo per als locals.

I efectivament, al cap d’una estona en Carles, al vuitè, signava unes taules en posició que havia tingut més que guanyada, però que certificaven la nostra victòria.

El colofó l’ha posat en Joan, al sisè, quan s’ha endut el punt sencer després d’haver guanyat un rival que l’ha atacat amb peces i amb peons (això és normal), però també amb sorolls, cops de mans a la taula, tombament de peces, … (això ja no és tan normal, i a més és lleig).

Un bon resultat, com dèiem, que ens permet encarar el que queda amb un cert optimisme, tot i la dificultat objectiva que representa el proper rival, el Llinars, un equip que probablement “ens va gros”. Serà diumenge vinent, i us ho explicarem.

Acta del partit

TORDERA A 3 – PLATJA D’ARO 7

diumenge, febrer 12th, 2017

Avui ens hem equivocat. Devíem anar mal fixats. Ens pensàvem que jugàvem la Lliga Catalana i, sense saber com, ens hem trobat jugant un matx de la Lliga Russa! O, això ens ha semblat, vaja!

Bromes a part, avui ens hem enfrontat amb un dels millors equips, si no el millor, de la categoria. Com a mínim pel que fa a la davantera. Comparada amb la nostra ens treien més de cent punts a cada tauler. Un desnivell que d’entrada es presentava molt difícil de neutralitzar.

El matx ha començat intens, amb totes les partides rodant per senders difícils, lluny de la placidesa. Quedava clar que hi hauria sang. I també ha quedat clar que es lluitaria en tots els fronts. I així ha estat.

Qui escriu ha estat el primer en haver de capitular, després de defensar prou bé una posició en què sempre el rival ha tingut un plus. La premura de temps ha acabat provocant alguna imprecisió que ha valgut un punt.

En poca estona s’ha aclarit també la partida d’en Daniel, amb un empat ben treballat i amb una congestió que feia témer el pitjor.

En Carles, al vuitè, ha cedit també a la pressió intensa del contrari, i el caseller ja es posava molt costerut.

Bones taules d’en Pau al setè, però que no retallaven pas l’avantatge dels d’Aro.

En Josep, al primer, ha jugat força incòmode ja des de l’obertura, però se les ha empescat per anar de menys a més i per entrar, finalment, en una combinació que, ben portada, podia donar encara molta partida. Llàstima que no ha encertat amb la seqüència correcta!. La distància era ja insalvable.

En Ferran ha signat l’armistici i de les quatre partides restants només tenien aspecte saludable la d’en Juan i la d’en Lluís.

L’Eduard, al segon, ha retut el rei quan ja no quedava res per defensar, i en Joan ha defensat de manera mestrívola un final que en algun moment podia fer patir. Un altre empat.

Al desè, en Lluís ha passat per alt una petita combinació del rival que li ha costat l’avantatge que acumulava durant tota la partida i, al capdavall, el punt. Una altra congestió que ens ha passat factura.

I en Juan, al tercer, ha “salvat l’honor” de l’equip. Partida maratoniana, amb un final de pronòstic difícil i certament complicat de guanyar. Però en Juan és molt Juan, per a questes coses. Quan arreplega un avantatge, qui és el pinxo que li pot arrabassar?

Un tres a set que, si només es miren les xifres, de ben segur que no reflecteix la duresa de l’encontre.

i nosaltres, allà on érem. Amb un puntet i a punt de passar l’equador del torneig. Ara com ara, amb bitllet de descens. Serem capaços de remuntar? Bé que ho volem!

La setmana vinent, cap al Masnou. Amb la moneda a l’aire. Us ho explicarem.

acta del partit

GUIXOLENC 6 – TORDERA A 4

diumenge, febrer 5th, 2017

No ha pogut ser. Potser avui no tocava. Vés a saber…

Aquest matí, que s’aixecava rúfol, hem enfilat camí cap a les Gavarres i cap a la vil·la ganxona. Un cel força esvalotat potser era -no ho sabíem pas- un presagi del que ens acabaria passant. De mica en mica ens hem anat trobant tots i a dos quarts de deu començàvem puntualment el matx.

Una primera hora jugada amb molt d’equilibri feia difícil fer pronòstics. Les dues llistes comparades donaven un cert avantatge cap al nostre costat, per ELO, però no era pas en debades que teníem al davant l’equip ara per ara líder del grup. Per alguna cosa deuen ser-ho!

Llavors ha començat el degoteig de partides acabades en armistici. En Pau, al sisè, signava l’empat en posició neutra. I en Ferran, al quart, ho feia també, tip de bregar amb una posició “avorrida”, com deia ell.

Però llavors hi ha hagut la mala mar. En Jacobo, al setè, perdia una peça i les esperances de salvar res, però en Lluís Ramírez, al novè, culminava una partida en què ha manat de principi a fi, amb negres.

Qui escriu, llavors, ha passat per alt de manera força estúpida una línia guanyadora i ha hagut de signar també l’empat. Potser ha estat la clau del matx, perquè amb la desfeta de l’Eduard al segon, l’empat d’en Joan al cinquè i el d’en Josep al primer, la cosa quedava desanivellada cap al cantó local i tot depenia de les partides d’en Lluís Puigdemont i d’en Daniel.

En Lluís no se n’ha acabat de sortir de guanyar un final en què tenia tots els trumfos, i aquest empat ha obligat en Daniel a buscar petroli en una posició que no donava més que mig punt. Tant hi ha bregat que ha acabat perdent-la. No hauria calgut si… Però no cal donar-hi més voltes. Hem fet més líder el líder i som una mica més lluny de la permanència. I què? Doncs que diumenge hi tornarem. Amb el Platja d’Aro, l’equip conegut com a superequip d’aquest any. Por? Juguem!

Us ho explicarem.

acta del partit