Archive for gener 24th, 2016

Taradell-Centelles 3,5 – 6,5 Tordera A

diumenge, gener 24th, 2016

Una vegada més ha començat la prova més interessant per a nosaltres en tota la temporada: la Lliga Catalana. Enguany hi participem, com sol ser ja habitual, amb dos equips, un a segona divisió i l’altre a categoria preferent.
El primer equip ha viatjat avui cap a Osona, per trobar-se amb el Taradell-Centelles, un club que ´des fruit d’una fusió com les que ja són, per desgràcia, força comunes. Sembla que no som pas els únics a qui els costa reunir un bon planter de jugadors, i de vegades cal optar per solucions com aquesta.
La qüestió és que abans de les 9 hem anat arribant al local de joc que, val la pena remarcar-ho, reuneix molt bones condicions. I sense gaires preambuls, hem començat el primer partit d’aquest 2016.
Hem de dir també que comparant les dues llistes de jugadors, la nostra en sortia clarament afavorida pel que fa a l’ELO, en tots els taulers. Però, és clar, amb això no n’hi ha pas prou per endur-te el punt en joc…
Durant la primera hora no s’ha definit gaire res, i ha estat pels volts de les 11 que en Pau ha fet la pau amb en Pou, en una posició amb més poca vida que un discurs d’en Rajoy.
Mitja hora més tard era qui escriu que s’anotava el punt en una partida en què només ha hagut d’anar collant més i més fins a l’asfíxia.
El contrapunt ha saltat al vuitè, amb en Carles punxant enmig de les complicacions tàctiques.
El setè de cavalleria ha acudit al rescat en forma de Josep, amb una càrrega sabre en mà a compte d’una moderna d’aquelles que es “despleguen” com només ho sap fer ell. I en forma també de Daniel, quan l’heroic contrincant ha acabat per reconèixer-se incapaç de frenar la coronació consecutiva de quatre o cinc peons, després d’una partida amb molt bona visió estratègica.
A la una i deu s’alçava amb el triomf en Jacobo en una partida que feia estona que navegava en la incertesa. Tanta, que als cos contendents sembla que els ha passat per alt que l’osonenc podia haver fet un senzill doble de rei i dama durant … dues jugades!! i … no ho ha vist! De vegades, els escacs, són un esport de risc.
Prop d’un quart de dues saltaven dues noves taules, els dos Joans, després de partides força treballades, i amb això ja es decantava el matx, a falta de dues partides.
L’Eduard ha ajagut el rei en no poder encarrilar bé els problemes tàctics i després, això sí, d’una partida jugada bona estona al caire de l’abisme. Propi de l’Eduard, vaja!
En Ferran, al capdavall, ha imposat una tècnica molt superior per conjuminar un atac guanyador, irresistible.
Un resultat que, sense ser espectacular, ens dóna corda per encarar les properes jornades amb un punt més d’alegria.
De moment, diumenge vinent esperem un altre combinat, el Granollers-Canovelles.

Tordera B 1,5-8,5 Gerunda C

diumenge, gener 24th, 2016

Els de l’equip B hem començat la temporada amb un enfrontament que prometia ser desigual en quant a nivell, ja que el Gerunda C és un equip recent descendit de segona divisió i, tanmateix, tots els equips del Gerunda s’han vist reforçats pels jugadors que han arribat del Salt i Girona, que aquesta temporada no ha presentat equip i que l’any passat jugava a Preferent. Mirant les llistes dels dos conjunts es complia el que prevèiem: serà molt complicat treure’n alguna cosa positiva, doncs eren superiors en ELO a tots els taulers.

El matx arrencava amb normalitat, i passats no gaires minuts dues partides no es posaven gaire bé pels nostres interessos: l’Àngel, amb el rei descobert, perdia dos peons al mig joc i en Jordi Quintana es veia ben aviat amb una peça de menys a causa d’un doble fet pel cavall del seu contrincant. No tardava massa en perdre definitivament l’Àngel i acte seguit en Manel Olmeda també retia el rei. En poc més d’una hora de joc ja perdíem 0-2 i el panorama a les altres partides no era pas esperançador.

El cronista, intentant fer mans i mànigues per intentar retallar diferències al marcador, veia com el seu veterà contrincant, ben col·locat, forçava un final de taules en una posició encallada amb els dos reis i 6 peons per banda.

L’Arseni, amb un peó de menys, torre i alfils de diferent color per banda, veient que el seu contrincant dominava plenament el centre, per no passar més angoixes i veure com el seu exèrcit tard o d’hora acabaria demolit, ha decidit abandonar. 0,5-3,5 i a la cerca d’un miracle que lluny d’arribar acabaria fent més gran l’escletxa del resultat que reflectia el marcador.

En Jordi Quintana, malgrat haver fet un exercici d’intent de dominar el centre i tenir un cert atac amb torres doblades a la columna F, veia com aquest desavantatge material inicial que l’ha fet anar malament al llarg de la partida, ha acabat sent decisiu.

Digne de menció la partida d’en Carlos, que ha jugat de sisè tauler, i que fent-li un cop d’ull després de la mateixa, vèiem que qui podria haver desequilibrat la igualtat que hi havia podria haver estat el mateix Carlos, ja que podria haver aprofitat que el seu contrincant tenia l’enroc molt obert per canviar dames, posar la seva torre a la sisena columna amenaçant-li una colla de peons i sortir-ne presumiblement amb avantatge. Lluny d’això, el fet de no haver-ho vist ha fet que l’atac que tenia el seu adversari amb dues torres i la seva dama a la mateixa columna de l’enroc d’en Carlos ha estat determinant.

No ha estat menys interessant la partida d’en Lluís Puigdemont, que veient ell mateix com no podia evitar que un peó passat del seu contrincant coronés, ho ha acabat aconseguint, no sense complicacions, i sí ficant-hi tota la seva maquinària per a fer-ho. Posteriorment ha quedat un final igualat de peons. Pel meu gust, en Lluís podria haver forçat més la posició, ja que tenia el rei més al mig i mai se sap. Al final, però, ho han deixat en taules, taules celebrades per un Lluís que no se les prometia gaire felices!

En Lluís Ramírez, al primer tauler, ha arribat a un final amb 3 cavalls a sobre del tauler, però com que dos eren del seu contrincant poc s’hi podia fer. En Robles, també en una posició compromesa, retia el rei quan el temps també se li acabava d’esgotar.

Faltava la partida d’en Jordi Adillón, qui, amb qualitat de més, semblava que podria tenir un avantatge decisiu, però al veure que el cavall del gironí feia salts endimoniats, el de Sant Hilari ha decidit deixar-ho en taules a causa d’un escac continu que ha estat obligat a fer si no volia veure’s compromès.

1,5 a 8,5 contra el que jo considero que és el segon millor equip de la categoria i un claríssim candidat a l’ascens en un matx que considero que no és de la nostra lliga. Ara tenim 7 enfrontaments seguits contra rivals directes. A aquestes properes 7 setmanes es decidirà si seguim o no a Preferent l’any que ve. La primera de les 7 cites diumenge que ve contra el Figueres C. Ja us ho explicarem!