Archive for juliol, 2015

Manel Olmeda, campió del torneig d’aficionats de Sant Pol

dimecres, juliol 29th, 2015

Paral·lelament al clàssic quadrangular d’escacs de la festa major de Sant Pol, aquest passat dissabte  tothom qui volia jugar a escacs a la població maresmenca podia apuntar-se a un torneig destinat a aquelles persones que els hi agraden els escacs tot i no estar federades.

La major part dels 32 participants reunien aquestes condicions, però també hi vàrem voler participar una sèrie de jugadors federats que per un motiu o altre no vam poder accedir al quadrangular. Entre aquests jugadors ens hi trobàvem dos jugadors del Tordera, en Manel Olmeda (el jugador amb més ELO del torneig) i un servidor. Al ser ja prou jugadors a l’equip que va presentar el Tordera per no quedar-nos sense jugar no vam dir que no a la possibilitat de disputar aquest altre torneig.

Les partides constaven de 20 minuts de rellotge per jugador i el torneig era eliminatori (qui perdia la seva partida quedava eliminat del mateix i, en cas de taules, els dos jugadors disputarien  una segona partida canviant-se els colors amb 10 minuts de temps per cadascú).

Els jugadors vàrem començar a tocar fusta passades les 10 del matí i les rondes anaven transcorrent sense massa sorpreses, fins que a quarts de final em vaig trobar amb un rival del Lloret amb més de 1900 punts ELO. Seria aquesta la primera partida entre dos jugadors federats al torneig. La partida en si, boja. A la meva constant amenaça de mat amb dues torres i dama a la seva última fila a la qual hi romania tancat i enrocat el seu rei, va ser una combinació seva entre cavall, dama i torre gairebé al mig del tauler la que va deixar sense vida al meu rei.

A les semifinals, duels desiguals. Mentre en  Manel Olmeda es desfeia sense massa complicacions del seu jove contrincant, el jugador del Lloret, a l’altra semifinal, patia per desfer-se de l’única noia supervivent al torneig, la qual va sacrificar una qualitat estant apurada de temps i la jugada no li va sortir prou bé.

I a la final, partida frenètica a la qual cap dels dos jugadors va amagar les seves cartes, amb amenaces per les dues bandes. Poc després de que el torderenc recuperés la torre que tenia de desavantatge fent-li escac amb la dama enganxant en diagonal al rei i a la torre del seu rival, va veure que la dama i la torre del seu contrincant es trobaven a la mateixa fila i el torderenc va situar la seva torre (defensada en tot moment) a la mateixa fila, amenaçant-li la dama esmentada, amb la qual el jugador del Lloret no podia fer cap moviment per defensar-se la torre que li quedava ballant i, com a conseqüència, en Manel va acabar emportant-se aquesta peça, fet que li donava pràcticament la partida.

El lloretenc va abandonar al veure-ho i, conseqüentment, el torneig es va acabar amb en Manel campió. Va ser sens dubte el premi de consolació que ens vam endur dissabte després de no haver assolit el resultat desitjat al quadrangular. Com a anècdota, el trofeu que se li va donar a en Manel anteriorment se li va caure a algun membre de la organització i el van enganxar. Semblava que estava en perfecte estat, com avancen aquestes tecnologies!…

L’any que ve serà la vint-i-cinquena cita escaquista de la festa major de Sant Pol i la nostra intenció és no fallar-hi!

El Tordera tercer al quadrangular de Sant Pol

diumenge, juliol 26th, 2015

Un any més, el Tordera va ser convidat al torneig de la festa major de Sant Pol de Mar. Com és habitual, els tres rivals van ser el Gerunda, el Canet i una selecció local. Pocs minuts després de les 10 en punt, els 40 jugadors estàvem a punt per començar a remenar les peces en un ambient molt agradable, tot i que sota l’amenaça de pluja.

La selecció local va decidir aquest any que la cosa no es decidiria a dues bandes entre torderencs i gironins com en moltes de les darreres edicions, de manera que van fer un equip molt competitiu (entre altres, van presentar alguns jugadors del Sant Andreu de Divisió d’Honor).

D’altra banda, nosaltres vam presentar un equip més desdentat que en edicions anteriors, ja que van faltar alguns jugadors habituals (Eduard, Rafel, Ortiz…) i els taulers de darrere els vam omplir jugadors més esporàdics en aquest torneig. L’avantatge el teníem als dos primers taulers, on vam tenir la sort de comptar amb els germans Fluvià, mentre que als altres vuit semblava que ens tocaria patir més.

Amb un retard d’uns pocs minuts, es van posar els rellotges en marxa. La primera volta ens enfrontava amb el Canet, a priori la ventafocs del grup. Com que el torneig funciona per puntuació olímpica, sabíem que havíem d’intentar obtenir un resultat tan ampli com fos possible. Durant aquest enfrontament van caure quatre gotes que semblava que ens podrien fer córrer, però va acabar en un no-res. La majoria de punts van anar caient del nostre costat, però els nostres contrincants, que van oferir una bona lluita, van rescatar tres victòries aconseguint que el resultat final no fos “apostoflant” (7 a 3). Alguns ens vam quedar de pedra en conèixer la golejada que l’hi acabava de clavar la selecció de Sant Pol al Gerunda (7,5 a 2,5). Sabíem que anaven forts, però tant?

La segona volta ens enfrontava als locals. Érem conscients que una relliscada pràcticament donaria el torneig als locals, així que vam jugar a totes. Els punts anaven caient per tots dos costats fins que es va encadenar un seguit de punts amb certa dosi de fortuna que van caure cap a Tordera. Entre altres, en un gest elegant, el contrincant d’en Ferran va abandonar tot i que tenia opcions d’estirar el punt especulant amb el temps. Tot i que el matx havia estat molt igualat, el resultat va ser idèntic a l’anterior (7 a 3). D’aquesta manera, ens situàvem amb 14 punts, per davant del Sant Pol, que en tenia 10,5. El Gerunda, que acabava d’atropellar el Canet (9,5 a 0,5), s’afegia a l’aferrissada lluita amb 12.

La darrera volta ens enfrontava als gironins, i tant uns com altres seguíem de reüll l’altre partit, ja que una victòria contundent dels locals ens complicaria molt a tots dos guanyar el torneig. La majoria de partides es van anar decantant pels gironins, fins al punt en què un d’ells va forçar unes taules quan tenia opcions de guanyar, ja que s’havien assegurat avançar-nos. Finalment, vam ser capaços de rescatar 3,5 punts. La victòria de la selecció de Sant Pol contra el Canet (7,5 a 2,5) va ser insuficient per atrapar al Gerunda, però si per relegar-nos al tercer lloc.

El Gerunda va ser el merescut guanyador del torneig (18,5), seguit de la selecció de Sant Pol (18), el Tordera (17,5) i el Canet (6). La sensació, almenys per part de qui escriu (i el que queda reflectit al marcador), va ser de molta igualtat entre gironins, locals i torderencs. Si l’any que ve l’organització ens torna convidar (cosa que fa més anys que passa que els que el cronista recorda) ja farem la revantxa!