Archive for març 22nd, 2015

PEONA I PEÓ B 6,5 – 3,5 TORDERA A

diumenge, març 22nd, 2015

Una jornada apacible, la d’avui. Potser perquè ja tot estava dat i beneït abans de començar, potser perquè ja ha començat la primavera, potser perquè avui qui més qui menys ja tenia el cap en algun altre lloc amb dos equips amb onze jugadors… vés a saber per què, però el cas és que avui no ha estat una jornada carregada de nervis, de tensió i, posats a dir-ho, de patiment, com ho acostumen a ser les matinals en què es juga un matx.

Hem sortirt aviat cap a Barcelona, amb un cel que tan podia amenaçar tempesta com, tal i com ha acabat, portar un dia prou bonic. No coneixíem el local de joc del Peona i peó, i hem coincidit tots a admirar l’edifici, una casa senyorial restaurada, a la part alta del Guinardó, amb una presència i una vista més que notables. Local còmode i molt ben condicionat.

Les partides han començat amb normalitat (un parell amb un cert retard dels amfitrions), i el matí s’ha anat escolant plàcidament.

Ja prop de migdia ha començat el degoteig de taules que, amb més o menys lluita, anaven deixant algunes taules de joc buides. I en el darrer tram és quan s’han decantat tres partides cap al costat local, igual com es podien haver decantat de l’altre.

L’equip del Guinardó ha celebrat amb alegria la victòria, i ens han comentat que havien preparat el matx amb molta cura, perquè potser els hi anava la permanència. Nosaltres els hem felicitat i hem posat rumb a Les Farreres, per jugar la darrera partida de la temporada, aquest cop ben entaulats, i cadascú contra els dos rivals (plats) que ja havia escollit d’antuvi. Finalment, els desempats s’han hagut de dirimir a les postres i als cafès,  i podem dir, passades les sis de la tarda, que qui ha guanyat finalment ha estat el Club d’Escacs Tordera. Felicitats a tots!!

acta

Tordera B 3-7 La Bisbal

diumenge, març 22nd, 2015

Sense massa història. Podria ser un titular sobre el que hem viscut aquest matí a l’Emili Vendrell.  A les múltiples baixes que teníem s’hi han sumat a última hora les indisposicions d’en Fernando i d’en Manel, cosa que ha fet que, d’entrada, juguéssim amb dos jugadors menys davant una Bisbal que es jugava neutralitzar les opcions que tenien de baixar. D’entrada, l’assumpte, doncs, pintava malament, i pitjor pintava quan l’Àngel no havia arribat a presentar-se a temps. 0-3 en contra i, com qui diu, no havíem començat a moure les peces.

Al debut de l’Abel a la temporada una pèrdua de peça ha estat suficient per decantar el seu matx cap al bàndol visitant. El cronista ha passat per moltes angúnies a l’obertura però ha sabut desfer-se de les escomeses rivals i ha pogut esgarrapar unes taules.

Com que no hi havia possibilitats reals, veient els taulers, de fer gaire res i als empordanesos els hi anava bé fer taules a les partides restants, ha acabat esdevenint en això, l’enfrontament, doncs ningú ha volgut forçar les seves posicions i les taules han anat caient (Arseni, Jordi, Lluís, Robles i Carlos).

Afortunadament, jugàvem sense pressió ja que els deures fa dues setmanes que estan fets, i la temporada que ve ens retrobarem amb La Bisbal i amb altres rivals a preferent. Això, però, queda una mica lluny; no obstant, us ho explicarem.