Archive for març 8th, 2015

Tordera B 6 – 4 Salt i Girona

diumenge, març 8th, 2015

Com n’és, d’important, jugar a casa! I és que avui, sense els dos-cents aficionats que ens han vingut a animar amb les samarretes i les bufandes de l’equip, hagués estat impossible donar la sorpresa. D’acord, exagero, devien ser uns cent setanta.

El matx començava amb un intercanvi de dames força particular. I és que normalment, quan dos jugadors juguen entre ells és quan poden canviar-les. El fet és que l’Arseni i el contrincant d’en Joan s’han entossudit a fer-ho, i quan s’han adonat que els seus respectius contrincants conservaven la senyora, han hagut de retre el rei.

En David, que tornava a jugar després de moltes setmanes, ha estat força estona tranquil, potser una mica millor que el seu adversari, però al final l’experiència ha pesat massa. En Manel ha estat molt fi durant tota la partida. Bé, gairebé tota: quan havia fet el més difícil s’ha ennuegat amb un final de peons i finalment s’ha quedat sense premi. Pintaven bastos.

Avui ha vingut per primer cop aquesta temporada amb l’equip B en Fernando. Ha vingut per donar-nos un cop de mài així ho ha fet: ha superat un potent adversari que gairebé l’hi treia 200 punts d’ELO. En un tancar i obrir d’ulls, dos jugadors que feia estona que suaven (o almenys les posicions els donaven motius per fer-ho) han hagut de retre el rei: en Lluís Puigdemont i l’adversari d’en Carlos (3 a 4).

El cronista s’ha vist implicat en un bany de sang (tot sobre el tauler, no ha près mal ningú!) des del moment que l’adversari ha sacrificat una peça per dos peons i un cert atac. Finalment, no només ha embussat l’atac enemic sinó que s’ha acabat enduent el punt sencer. En Robles ha culminat amb molta seguretat un final superiror, deixant el 5 a 4 i com a mínim, mig punt a casa.

En Lluís Ramírez tenia un desavantatge de qualitat contra peó, i tot i que no era fàcil guanyar pel seu oponent, semblava que si la balança es decantava cap a algun costat seria el saltenc. I ha passat allò que passa a vegades, en Lluís ha anat complicant el final fins que al jugador visitant l’hi ha passat per alt un doble de rei i torre.

Finalment, 6 a 4, i amb aquesta ja portem quatre victòries consecutives, qui ho havia de dir! Sort que les cases d’apostes no juguen amb les categories territorials d’escacs, perquè hi perdrien fins i tot el carnet d’identitat. Amb la permanència al sac (i per decomptat, cap aspiració d’ascens!), la setmana que ve haurem de matinar per anar a Llers, on ens esperarà un combatiu Dotze Castells. Ja us ho explicarem.

FIGUERES B 5 – 5 TORDERA A

diumenge, març 8th, 2015

Un empat valuós? El temps ho dirà, però el cert és que avui, a Figueres, aquesta sensació em penso que era força present en els dos equips durant tot el matí.

A les 8 sortíem de Tordera en direcció a l’Alt Empordà. Un dia magnífic, sense gens de vent. Hem arribat amb prou temps de marge i sense cap dificultat per aparcar bé,cosa que sempre és d’agrair.

En confrontar les dues llistes quedava palès que la nostra superava la rival en ELO fins al setè tauler, però no vàrem pas néixer ahir com per pensar que això podia ser definitori del que passaria. Altres partits amb el mateix rival en anys anteriors ens han deixat prou experiències, algunes de ben dramàtiques, com per no posar-nos-hi en guàrdia. Sabem prou bé que els amics figuerencs són gent molt foguejada, i que sempre epresenten un perill. D’aquí el comentari inicial, que, comptat i debatut, la perspectiva d’arrencar mig punt no la descartàvem pascom a possible i interessant.

El matx ha engegat i, al cap de la primera hora de joc encara no hi havia cap partida que s’hagués tombat clarament cap a cap cantó. No ha estat fins a tres quarts d’onze que al segon tauler s’ha signat l’armistici. Tant l’Eduard com en Manel tenen prou rodatge per adonar-se que la posició no donava més de sí.

En Carles, amb negres, ha desactivat les opcions d’atac del rival, i un nou empat s’ha afegit al caseller.

Poca estona després era en Ferran, al cinquè, qui amb les negres també signava les taules.

Amb el matx ja força ben encarrilat, els dos caps de llista han signat la pau després de diverses escaramusses al flanc de dama, que han acabat en no gaire res de profit per a cap dels dos.

Qui això escriu ha signat l’armistici després d’haver igualat força bé l’obertura i quan la partida s’encaminava a un final de torres i peons sense gaire suc ni bruc, si no és que algun dels contrincants l’hagués volgut forçar, cosa que entranyava riscos considerables de deixar-hi les dents.

Poca estona ha passat, però, fins que el matx ha pres un rumb diferent, en el moment en què al desè, en Jordi havia de retre el seu rei en posició que no admetia defensa.

A l’altre plat de la balança, però, en Pau culminava gairebé al mateix temps un atac en tot el tauler després d’haver sortit victoriós de l’obertura, amb un peo que era un ariet clavat a la posició negra.

La partida restant, encomanada de la tònica del matí, també s’ha anat desdibuixant fins a admetre, tots dos rivals, que no se’n podia treure més que mig punt. I amb això es posava el definitiu cinc a cinc al caseller. B0? Qui ho sap… El cert és que avui som més a prop de la permanència matemàtica, quan encara ens queden dos partits per jugar i no pas contra els rivals més forts precisament…

Diumenge vinent ja es començaran d’esbandir les incògnites. Nosaltres encarem els darrers actes de la lliga amb tranquil·litat i confiança. De la visita del Gerunda C, ja en parlarem la setmana que ve.

Acta