Archive for març, 2015

PEONA I PEÓ B 6,5 – 3,5 TORDERA A

diumenge, març 22nd, 2015

Una jornada apacible, la d’avui. Potser perquè ja tot estava dat i beneït abans de començar, potser perquè ja ha començat la primavera, potser perquè avui qui més qui menys ja tenia el cap en algun altre lloc amb dos equips amb onze jugadors… vés a saber per què, però el cas és que avui no ha estat una jornada carregada de nervis, de tensió i, posats a dir-ho, de patiment, com ho acostumen a ser les matinals en què es juga un matx.

Hem sortirt aviat cap a Barcelona, amb un cel que tan podia amenaçar tempesta com, tal i com ha acabat, portar un dia prou bonic. No coneixíem el local de joc del Peona i peó, i hem coincidit tots a admirar l’edifici, una casa senyorial restaurada, a la part alta del Guinardó, amb una presència i una vista més que notables. Local còmode i molt ben condicionat.

Les partides han començat amb normalitat (un parell amb un cert retard dels amfitrions), i el matí s’ha anat escolant plàcidament.

Ja prop de migdia ha començat el degoteig de taules que, amb més o menys lluita, anaven deixant algunes taules de joc buides. I en el darrer tram és quan s’han decantat tres partides cap al costat local, igual com es podien haver decantat de l’altre.

L’equip del Guinardó ha celebrat amb alegria la victòria, i ens han comentat que havien preparat el matx amb molta cura, perquè potser els hi anava la permanència. Nosaltres els hem felicitat i hem posat rumb a Les Farreres, per jugar la darrera partida de la temporada, aquest cop ben entaulats, i cadascú contra els dos rivals (plats) que ja havia escollit d’antuvi. Finalment, els desempats s’han hagut de dirimir a les postres i als cafès,  i podem dir, passades les sis de la tarda, que qui ha guanyat finalment ha estat el Club d’Escacs Tordera. Felicitats a tots!!

acta

Tordera B 3-7 La Bisbal

diumenge, març 22nd, 2015

Sense massa història. Podria ser un titular sobre el que hem viscut aquest matí a l’Emili Vendrell.  A les múltiples baixes que teníem s’hi han sumat a última hora les indisposicions d’en Fernando i d’en Manel, cosa que ha fet que, d’entrada, juguéssim amb dos jugadors menys davant una Bisbal que es jugava neutralitzar les opcions que tenien de baixar. D’entrada, l’assumpte, doncs, pintava malament, i pitjor pintava quan l’Àngel no havia arribat a presentar-se a temps. 0-3 en contra i, com qui diu, no havíem començat a moure les peces.

Al debut de l’Abel a la temporada una pèrdua de peça ha estat suficient per decantar el seu matx cap al bàndol visitant. El cronista ha passat per moltes angúnies a l’obertura però ha sabut desfer-se de les escomeses rivals i ha pogut esgarrapar unes taules.

Com que no hi havia possibilitats reals, veient els taulers, de fer gaire res i als empordanesos els hi anava bé fer taules a les partides restants, ha acabat esdevenint en això, l’enfrontament, doncs ningú ha volgut forçar les seves posicions i les taules han anat caient (Arseni, Jordi, Lluís, Robles i Carlos).

Afortunadament, jugàvem sense pressió ja que els deures fa dues setmanes que estan fets, i la temporada que ve ens retrobarem amb La Bisbal i amb altres rivals a preferent. Això, però, queda una mica lluny; no obstant, us ho explicarem.

Dotze Castells 5,5 – 4,5 Tordera B

diumenge, març 15th, 2015

El segon equip ha tingut aquest matí el desplaçament més llarg de tota la temporada, a Llers. L’equip local ens ha rebut en un petit però ben organitzat local, en què no només s’hi disputava el nostre matx sinó també el del filial dels empordanès.

Per part torderenca, només hem fet acte de presència vuit jugadors. Que ningú es preocupi, no hem perdut els altres dos del camí, sinó que hi havia més jugadors disponibles. I sort que un dels menys habituals, l’Àngel, està sempre disposat a donar-nos un cop de mà quan falta gent! Ha estat precisament ell, qui per sorpresa de molts, capgirava un final de peons aparentment inferior i ens donava el primer punt. En Carlos ha seguit la bona línia de les darreres rondes i avui ell i el seu oponent han firmat la pau. L’Arseni, en la partida d’avui molt segur, s’ha endut el punt sencer. Fins aquí, havíem aconseguit neutralitzar el desavantatge generat pels dos taulers vacants.

En Joan firmava la pau al mig joc. Tant ell com el seu oponent han opinat que al moment de l’armistici el torderenc tenia un molt lleuger avantatge. Després de la partida, fent això que ens agrada tant a alguns de remenar peces, ha quedat, si més no, en dubte. El cronista firmava també s’afegia a la línia taulista en una partida en què tots dos jugadors han tingut opcions serioses de victòria en algun moment que han acabat en no res.

3,5 a 3,5 i les tres partides restants no convidaven massa a l’optimisme. La resistència torderenca ha acabat quan en Jordi Quintana i en Lluís Ramírez (avui primer tauler) han vist com les seves partides es decantaven cap al costat local. Finalment, en Robles ha aconseguit maquillar el resultat amb una bona lliçó de com s’ha de jugar un final de cavalls.

Finalment, els llersencs han sortit victoriosos per 5,5 a 4,5. És cert que a ningú l’hi agrada perdre. Avui però, la combinació d’haver plantat cara a un equip més fort que nosaltres i la tranquil·litat de tenir els deures fets, fa que el resultat d’avui no sigui gaire amarg. La setmana que ve rebrem La Bisbal en el matx que tancarà la Lliga Catalana d’Escacs 2015 (almenys pel Tordera B). Us avancem que no serà fàcil, ja que els empordanesos vindran amb ganes d’eliminar les remotes opcions que tenen de perdre la categoria. Ja us ho explicarem!

TORDERA A 9,5 – 0,5 GERUNDA C

diumenge, març 15th, 2015

Un partit gairebé de tràmit, podria ben bé ser el subtítol adient.

Avui a dos quarts de deu engegàvem la vuitena i penúltima ronda, i ho hem fet rebent la visita dels amics de Girona. Les circumstàncies han volgut que ells no tinguessin ja cap possibilitat d’aspirar a la permanència i nosaltres ja la teníem assegurada des de diumenge passat. Això li treia bona part de l’emoció al matx, perquè, ben mirat, no decidia gaire res.

A això cal sumar-hi el fet que l’equip rival presentava un quadre que, a priori, era molt inferior al nostre en tots els taulers, malgrat que nosaltres avui teníem també les baixes sensibles d’en Josep, al primer, i d’en Juan al tercer. Un cop d’ull a les dues llistes ja presagiava un resultat que, de no torçar-se res, havia de caure del nostre costat, tal i com ha acabat passant.

Les partides s’han anat desenvolupant normalment, i a les dues hores de joc no n’hi havia cap que presentés especials complicacions als nostres jugadors. Ha estat en el segon tram del matí que en Jordi ha començat de tenir problemes a rel de, potser, no haver calibrat prou bé un final que tenia clarament superior. Finalment, aquesta partida s’ha resolt en taules, i ha estat l’única, ja que la resta ha anat caient com pluja menuda cap al nostre bàndol.

Al final, resultat molt contundent, però un matí de joc apacible, agradable i sense gaire pressió.

Ens en queda una, al Peona i peó, de Barcelona, diumenge vinent. Ja en parlarem.

Constatem, però, abans de tancar aquesta crònica, com n’és de relaxant arribar a aquesta part de la lliga amb la feina feta i amb la tranquil·litat de no haver de patir fins al darrer sospir, com ens ha passat en altres temporades. Gaudim-ne!

acta

 

Tordera B 6 – 4 Salt i Girona

diumenge, març 8th, 2015

Com n’és, d’important, jugar a casa! I és que avui, sense els dos-cents aficionats que ens han vingut a animar amb les samarretes i les bufandes de l’equip, hagués estat impossible donar la sorpresa. D’acord, exagero, devien ser uns cent setanta.

El matx començava amb un intercanvi de dames força particular. I és que normalment, quan dos jugadors juguen entre ells és quan poden canviar-les. El fet és que l’Arseni i el contrincant d’en Joan s’han entossudit a fer-ho, i quan s’han adonat que els seus respectius contrincants conservaven la senyora, han hagut de retre el rei.

En David, que tornava a jugar després de moltes setmanes, ha estat força estona tranquil, potser una mica millor que el seu adversari, però al final l’experiència ha pesat massa. En Manel ha estat molt fi durant tota la partida. Bé, gairebé tota: quan havia fet el més difícil s’ha ennuegat amb un final de peons i finalment s’ha quedat sense premi. Pintaven bastos.

Avui ha vingut per primer cop aquesta temporada amb l’equip B en Fernando. Ha vingut per donar-nos un cop de mài així ho ha fet: ha superat un potent adversari que gairebé l’hi treia 200 punts d’ELO. En un tancar i obrir d’ulls, dos jugadors que feia estona que suaven (o almenys les posicions els donaven motius per fer-ho) han hagut de retre el rei: en Lluís Puigdemont i l’adversari d’en Carlos (3 a 4).

El cronista s’ha vist implicat en un bany de sang (tot sobre el tauler, no ha près mal ningú!) des del moment que l’adversari ha sacrificat una peça per dos peons i un cert atac. Finalment, no només ha embussat l’atac enemic sinó que s’ha acabat enduent el punt sencer. En Robles ha culminat amb molta seguretat un final superiror, deixant el 5 a 4 i com a mínim, mig punt a casa.

En Lluís Ramírez tenia un desavantatge de qualitat contra peó, i tot i que no era fàcil guanyar pel seu oponent, semblava que si la balança es decantava cap a algun costat seria el saltenc. I ha passat allò que passa a vegades, en Lluís ha anat complicant el final fins que al jugador visitant l’hi ha passat per alt un doble de rei i torre.

Finalment, 6 a 4, i amb aquesta ja portem quatre victòries consecutives, qui ho havia de dir! Sort que les cases d’apostes no juguen amb les categories territorials d’escacs, perquè hi perdrien fins i tot el carnet d’identitat. Amb la permanència al sac (i per decomptat, cap aspiració d’ascens!), la setmana que ve haurem de matinar per anar a Llers, on ens esperarà un combatiu Dotze Castells. Ja us ho explicarem.

FIGUERES B 5 – 5 TORDERA A

diumenge, març 8th, 2015

Un empat valuós? El temps ho dirà, però el cert és que avui, a Figueres, aquesta sensació em penso que era força present en els dos equips durant tot el matí.

A les 8 sortíem de Tordera en direcció a l’Alt Empordà. Un dia magnífic, sense gens de vent. Hem arribat amb prou temps de marge i sense cap dificultat per aparcar bé,cosa que sempre és d’agrair.

En confrontar les dues llistes quedava palès que la nostra superava la rival en ELO fins al setè tauler, però no vàrem pas néixer ahir com per pensar que això podia ser definitori del que passaria. Altres partits amb el mateix rival en anys anteriors ens han deixat prou experiències, algunes de ben dramàtiques, com per no posar-nos-hi en guàrdia. Sabem prou bé que els amics figuerencs són gent molt foguejada, i que sempre epresenten un perill. D’aquí el comentari inicial, que, comptat i debatut, la perspectiva d’arrencar mig punt no la descartàvem pascom a possible i interessant.

El matx ha engegat i, al cap de la primera hora de joc encara no hi havia cap partida que s’hagués tombat clarament cap a cap cantó. No ha estat fins a tres quarts d’onze que al segon tauler s’ha signat l’armistici. Tant l’Eduard com en Manel tenen prou rodatge per adonar-se que la posició no donava més de sí.

En Carles, amb negres, ha desactivat les opcions d’atac del rival, i un nou empat s’ha afegit al caseller.

Poca estona després era en Ferran, al cinquè, qui amb les negres també signava les taules.

Amb el matx ja força ben encarrilat, els dos caps de llista han signat la pau després de diverses escaramusses al flanc de dama, que han acabat en no gaire res de profit per a cap dels dos.

Qui això escriu ha signat l’armistici després d’haver igualat força bé l’obertura i quan la partida s’encaminava a un final de torres i peons sense gaire suc ni bruc, si no és que algun dels contrincants l’hagués volgut forçar, cosa que entranyava riscos considerables de deixar-hi les dents.

Poca estona ha passat, però, fins que el matx ha pres un rumb diferent, en el moment en què al desè, en Jordi havia de retre el seu rei en posició que no admetia defensa.

A l’altre plat de la balança, però, en Pau culminava gairebé al mateix temps un atac en tot el tauler després d’haver sortit victoriós de l’obertura, amb un peo que era un ariet clavat a la posició negra.

La partida restant, encomanada de la tònica del matí, també s’ha anat desdibuixant fins a admetre, tots dos rivals, que no se’n podia treure més que mig punt. I amb això es posava el definitiu cinc a cinc al caseller. B0? Qui ho sap… El cert és que avui som més a prop de la permanència matemàtica, quan encara ens queden dos partits per jugar i no pas contra els rivals més forts precisament…

Diumenge vinent ja es començaran d’esbandir les incògnites. Nosaltres encarem els darrers actes de la lliga amb tranquil·litat i confiança. De la visita del Gerunda C, ja en parlarem la setmana que ve.

Acta

 

Figueres C 4 – 6 Tordera B

diumenge, març 1st, 2015

I ja en van tres de consecutives! El segon equip hem visitat aquest matí la capital de l’Alt Empordà amb els mateixos 10 que fa una setmana vam assaltar Palafolls per enfrontar-nos al Figueres C, rival directe a la part baixa del quadre. L’ELO ens donava com a favorits a la majoria de taulers, però l’escassa diferència deixava el pronòstic obert. A més, l’equip local presentava alguns escaquistes molt joves, en plena progressió i per tant molt més perillosos del que indica l’ELO.

Al cap d’una estona de començar a jugar, el vuitè tauler ha quedat ben embussat, de manera que l’Arseni i el seu contrincant han decidit que era hora de rentar-se’n les mans i passar la responsabilitat als altres nou de l’equip. Les primeres bones notícies han començat a arribar poc després, amb les victòries d’en Carlos i en Robles, totes dues molt treballades. En Manel, que avui s’ha retrobat sobre el tauler amb un vell conegut, ha firmat unes taules que semblava que ens afavorien. Qui escriu ha posat l’1 a 4 al marcador després d’una partida molt tranquil·la (no pas pel vetarà jugador local).

Un peó passat ha fet ballar totes les peces d’en Joan, que no ha trobat la manera d’aprofitar la qualitat que tenia d’avantatge. El seu jove contrincant ha aconseguit la primera victòria del seu equip. En Jordi Quintana, convocat a última hora per la baixa d’en Jacobo, ha aconseguit unes taules en una posició possiblement aventatjosa. Veient com estava el matx, era una bona aposta assegurar el mig punt.

Tota la responsabilitat ha recaigut als tres taulers de davant. Tot i l’aferrissada lluita, en Jordi Adillón ha cedit el punt; tal com diu ell mateix, els alfils han de fer d’alfils, i no de peó! Semblava que els dos Lluïsos tenien la partida ben encarrilada per, com a mínim fer taules i així assegurar el punt de l’equip. En Ramírez ha resolt convincentment la seva partida, fent que l’altre Lluís pogués jugar tranquil·lament perquè el matx ja estava guanyat. El nostre company està fent uns resultats de gran mestre: amb les d’avui, ja són 4 taules en 6 partides (és això el que fan els de primera línia, no?).

Amb la d’avui, encadenem la tercera victòria consecutiva i sembla que la lluita per evitar els últims llocs comença a pintar bé. Diumenge que ve ens visitarà un dels ossos durs de la lliga, el Salt i Girona. El favorit del matx és clar, però lluitarem!

TORDERA A 4,5 – 5’5 BANYOLES

diumenge, març 1st, 2015

L’hem tinguda! L’hem tinguda a tocar ben bé fins a quarts de dues, i al capdavall se’ns ha escapat el punt cap al Pla de l’Estany.

Un matí farcit d’emocions, sense cap dubte. Avui rebíem a casa la visita del potent equip de Banyoles, virtual candidat a endur-se el campionat amb tots els resultats positius. Però, per a nosaltres, la cosa no quedava pas només en això, en el joc. Era també el retrobament amb els amics que no fa tants anys també havien jugat sota els colors del Tordera. Quin goig, tornar-nos a trobar amb l’Antoni Oliva, en Paco Bravo, l’Elies Muratet! La veritat és que, com a mínim per qui escriu, l’emoció estava servida!

Tornant, però, a la crònica més esportiva, el matx ha començat força puntualment i s’ha fet el silenci propi de les grans ocasions. Estava clar, ja des del principi, que la lluita seria seriosa. I així ha estat durant gairebé una hora i mitja. Un cop d’ull a la situació general de les partides no convidava de cap manera a fer pronòstics, perquè semblava que podia passar de tot.

En Pau ha estat el més matiner en acabar, signant unes taules en una posició d’aquelles que són “reversibles”, i en què qui vulgui forçar, fàcilment es posa la corda al coll.

Al segon, llavors, catàstrofe combinativa al tauler de l’Eduard, que s’ha trobat amb una pluja de peces que totes duien males intencions. Resistir era inútil. Mig a un i mig.

I llavors hi ha hagut el degoteig de taules. Tant en Joan (probablement una mica millor) com en Ferran signaven armisticis en un moment en què la resta de partides no tenín gens de mal aspecte per a nosaltres. Una mica d’esperança. La prova, quan jo he proposat taules, el capità banyolí ha dit al meu rival que no les donés, perquè li semblava que estaven malament.

Al cap d’una estona s’alçava amb el triomf en Juan, després de realitzar un avantatge posicional des de l’obertura al final. I amb això, la igualada al caseller!

L’emoció ha pujat de to quan el cronista ha aconseguit donar la volta a la partida i passar d’unes taules que encara demanaven un cert esforç a una victòria, que ens situava per davant. Les quatre partides restants tenien, llavors, força bones perspectives.

I en el tram final ens hem desinflat una mica. En Carles no ha rematat un atac en massa i ha permès que l’Antoni, gat vell, també donés la volta a la partida i acabés alçant-se amb el punt. Mentrestant, al desè tenia lloc un altre petit drama. Després d’un plantejament superior que podia haver donat la victòria, en Fernando també havia d’inclinar el monarca en no haver encertat amb el plantejament defensiu correcte.

Amb el cinc a quatre per ells, quedava encara el primer tauler, on en Josep ha posat no pocs problemes al seu extraordinari adversari, però no ha aconseguit, tampoc, anar més enllà de l’empat.

Una derrota, doncs, no pas gaire amarga, ja que abans de començar no teníem gaire clar com respondríem davant la força d’aquest potent rival, i el cert és que hem donat batalla de manera més que digna. Enhorabona als amics banyolins, i nosaltres enfilant la proa cap a Figueres, on diumenge vinent ens batrem amb els altempordanesos.

Ho explicarem.

acta