Archive for febrer 22nd, 2015

Palafolls 3 – 7 Tordera B

diumenge, febrer 22nd, 2015

Els del segon equip ens hem hagut d’aixecar ben aviat; se’ns presentava un viatge molt llarg (ben bé 10 minuts) fins a Palafolls. El partit es preveia molt igualat, ells tenien millor ELO en els cinc primers taulers i nosaltres, en els cinc últims.

El matx se’ns ha posat molt de cara quan, l’Arseni i en Joan situàven, després de molt poca estona de lluita, el 0 a 2 al marcador. Qui escriu, després d’una obertura que ha deixat molt a desitjar, s’ha trobat una combinació tàctica que portava a un mat imparable. En Jordi Quintana, que feia estona que tenia la partida una mica millor que qui tenia assegut davant, ha materialitzat el punt. Moltes patacades a la partida d’en Manel. Al final, també s’ha resolt a favor del torderenc, deixant un contundent i sorprenent 0 a 5 al marcador.

En Lluís Ramírez, veient que l’equip ho tenia molt bé, ha ideat un pla que permetés assgegurar les taules. Dit i fet, el seu mig punt ha valgut el punt sencer per l’equip. Poca estona després també firmava taules en Carlos. Per segona setmana seguida, anem guanyant 6 a 1, ja ens ho podríem prendre com un costum!! El contrincant d’en Jordi Adillón ha aconseguit l’única victòria pel bàndol local. Finalment, en Lluís Puigdemont i en Robles han firmat dues suades taules.

Tot i que les forces dels dos bàndols eren molt igualades, hem obtingut una victòria sense massa patiments. Aquest punt ens permet atrapar el nostre rival d’avui a la taula i ens dóna molt d’aire en la lluita per la permanència. La setmana que ve visitem un altre rival directe: el Figueres C. Llavors sí que tocarà matinar!

SANTA EUGÈNIA 4 – 6 TORDERA A

diumenge, febrer 22nd, 2015

La feina, feta. És el millor que podem dir de la jornada d’avui.

Sortíem a quarts de nou en direcció a Salt, per arribar-nos al Centre Cívic de Santa Eugènia. Avui teníem la baixa d’en Fernando, que aquesta setmana no estava en condicions de jugar (una abraçada, Fernando!)

No ha estat del tot fàcil trobar aparcament, però el fet és que puntualment, a dos quarts de deu, engegava el matx, que d’antuvi es presentava difícil, dur, renyit, incert, emocionant, atractiu, i qui sap quantes coses més.

A cada tauler, una bona lluita, i els pronòstics, de moment, aparcats. I això durant la primera hora i mitja de joc.

Llavors ha començat d’agafar color la partida del cronista. I un color, per cert, del tot negre.  El rival ha començat de perfilar un atac amb tot el que tenia. Només faltava que també tirés sobre el meu rei el seu bolígraf.

Però ha estat en Carles, qui primer ha definit, amb un atac precís al flanc de dama que ha fet col·lapsar la posició negra.

Al segon, l’Eduard s’ha trobat amb què el seu atac era repel·lit amb un contraatac en tota regla que l’ha deixat sense opcions, i ha hagut de cedir el punt.

Amb l’empat al caseller, a l’altre extrem de la sala en Jacobo ha culminat també un bon atac, molt en la línia “Jacobo”, que ha obligat el gironí a rendir-se. Amb això ja eren les dotze del migdia, i les espases estaven encara enlaire.

I llavors ha passat el que no es comptava que passés. Qui escriu, després d’aguantar el xàfec insistent d’un atac que semblava definitiu, ha pogut capgirar les tornes i s’ha trobat en posició guanyadora. Un punt que, a priori, donàvem tots per perdut.

En poca estona era en Juan Pedro qui, mestrívolament, com en ell és norma, trencava la resistència d’en Jordi Balagué amb una demostració de càlcul i sang freda marca de la casa.

I, de nou, una altra sorpresa: amb el cinc a la butxaca, el rival d’en Joan li proposa taules, i el nostre capi no s’ho pensa pas dos cops: això val el punt!

Poca transcendència ha tingut llavors la resta de partides, perquè el resultat ja quedava segellat. En Ferran ha signat un altre empat en què, curiosament, els dos jugadors pensaven que estaven pitjor. Estaven jugant la mateixa partida?

Al novè, en Juan ha mantingut viva una posició gairebé desesperada i, a més, contra el crono, durant un grapat de jugades, però al final ha acabat inclinant el monarca.

I a la capçalera en Josep també cedia el punt havent deixat passar alguna línia que segurament li oferia bones perspectives. No hi ha dubte del potencial de la davantera d’aquest equip. Veníem avisats, i ens ha tocat patir. La part bona és que el nostre equip n’ha sabut, de patir, i al capdavall ens hem endut un punt que, probablement, ens dóna ja la tranquil·litat de cara al final de lliga.

De moment, diumenge vinent ens visitarà el potentíssim Banyoles, líder per ara indiscutible del grup i fermíssim  candidat a l’ascens directe. El que es diu fàcil, no ho tindrem, segur. Ho explicarem!

acta